Feliç aniversari, Adèlia

Avui fa anys l'Adélia Pedrosa, i m'agrada des d'aquest cantinho poder felicitar-la tot pensant que un dia podré sentir-la cantar "ao vivo", malgrat estigui a l'altre costat de l'Atlàntic.

Um beijinho Adélia i Felicitats

 Un fado d'Adélia que sempre m'ha agradat molt amb lletra de António Campos i música de Joaquim Pimentel, una persona molt especial per a l'Adélia.


MEU AMOR MARINHEIRO

Tenho ciúme das verdes ondas do mar
que teimam em querer beijar
teu corpo erguido às marés.
Tenho ciúme do vento que me atraiçõa
que vem beijar-te na proa
e foge pelo convés.

Tenho ciúme do luar da lua cheia
que no teu corpo se enleia
para contigo ir bailar.
Tenho ciúme das ondas que se levantam
e das sereias que cantam
que cantam p'ra te encantar.

Oh meu amor marinheiro
oh dono dos meus anhelos
não deixes que à noite a lua
mude a cor aos teus cabelos.
Não olhes para as estrelas
porque elas podem roubar
o verde que há nos teus olhos
teus olhos da cor do mar.

Luz Casal

Em venia de gust portar aqui a la Luz Casal, una cantant extraodinària que va començar a principis de la decada dels 80 del passat segle amb un registre al més pur estil rocker. Temps aquells en que per les nostres contrades no eren habituals les veus femenines en el rock.


Més endavant va anar derivant cap a la balada i en el 1989 va posar la veu en els dos temes principals de la banda sonora del flm d'Almodóvar "Tacones lejanos".

del film Tacones Lejanos, "Un año de amor".


Del film Tacones Lejanos, "Piensa en mi".

Després de superar un càncer de mama l'any 2007, ens sorpén amb el CD "Vida tóxica" amb versos com

Si la soledad te enferma el alma,
si el invierno llega a tu ventana,
no te abandones a la calma
con la herida abierta;
mejor olvidas y comienzas una vida nueva.

Una perla, això és el seu darrer CD "La Pasión", un homenatge a la música llatinoamericana, la que anomenen bolero, amb pasions, desigs, soledats, desigs, "saudades", interpretats amb el respecte i l'emoció i també la maduresa que la Luz és capaç de donar... Una perla, i aquesta no està tancada entre dues closques, està lliure per poder-la gaudir. No us la perdeu!

De Rosario Sansores i Carlos Enrique Brito Benabides


Sombras

Cuando tú te hayas ido
me envolveran las sombras
cuando tú te hayas ido
con mi dolor a solas
evocaré el idilio
de las azules olas
cuando tú te hayas ido
me envolverán las sombras
Y en la penunbra vaga
de mi pequeña alcoba
donde una tibia tarde
me acariciabas toda
te buscarán mis brazos
te buscará mi boca
y aspiraré en el aire
aquel olor a rosas
cuando tú te hayas ido
me envolverán las sombras
Y en la penunbra vaga
de mi pequeña alcoba
donde una tibia tarde
me acariciabas toda
te buscarán mis brazos
te buscará mi boca
Y aspiraré en el aire
aquel olor a rosas
cuando tú te hayas ido
me envolverán las sombras

Rogério Lourenço

Tornem, després de l'homenetge a l'Elena, a parlar de Fado avui amb Rogério Lourenço de Porto, que ha presentat fa poc el seu primer CD "Finalmente" i que una vegada més l'amic Fernando Batista ha tingut la gentilesa de fer-me arribar -e eu acrescento que não vai ser o último.

La força expressiva que a l'hora de cantar el fado té aquest fadista queda palesa a més de sentint-lo cantar, amb la fotografia que acompanya aquest text, extreta del blog fadonoporto.blogspot.com.

Una figura que ha ha influit a Rogério Lourenço ha estat en Tony de Matos, de manera que avui sentirem un fado que el gran cantor i fadista va popularitzar, en va fer una creació, u poema de Luis de Campos, cantat amb música de Federico de Brito *fado dos sonhos*

Fica comigo saudade

Fica comigo saudade

Bendita seja, bendita
esta saudade infinita
que me mata lentamente.
Bendita seja a loucura
que me traz nesta amargura
só por te amar cegamente.

Mesmo a poeira da estrada
focou negra, enlameada
de tanto por ti chorar.
O tudo da minha vida
é esta esperança perdida
de nunca mais te encontrar.

Fica comigo saudade
te peço por caridade
da-me um pouco de alegria.
Minha saudade é tão pobre
é um manto que me cobre
quer de noite, quer de dia

Una postal per l'Elena

Estimada Elena
Ja saps que et recordem sempre, però en dias com avui, encara més si cap. De manera que hem buscat per tots els àlbums de fotos que hi ha per casa a la recerca de les que hi sorties. Segurament alguna en deu haver quedat amagada, però amb les que hem trobat hem fet aquest video que et regalem amb un petó.
Estem segurs que la música t'agradarà.
beijinhos

Despedida
António Calém / António dos Santos *balada*

Um dia *quando isso fôr*
Deixar o teu corpo em flor
E se aproximar o fim;
Queria partir sem te ver
Sentir o mundo morrer
Lá longe, dentro de mim

Depois, em vez de esquecer-te
Tornar em sonhos, rever-te / Lá longe na solidão
Rever-te sózinho assim
Ver-te só dentro de mim / Dentro do meu coração

É que não posso partir
Sem me partir dos teus olhos / Antes do adeus derradeiro
É que partir sem te ver
É duas vezes morrer / De alma e de corpo inteiro

Nuno de Siqueira

Sempre dic -potser massa vegades- que vaig crear el blog per divulgar el fado, però si conec algú que divulga el fado de debó -a sério- aquest és l'amic Fernando Batista de Porto.
Gràcies a ell tinc força discografia fadista, i la majoria de coses que m'ha enviat ni tan sols les hi he demanat. Li agrada,com a mi, compartir el goig d'aquesta música que ens alimenta.

Fa uns dies em va donar a conéixer aquest fadista, en Nuno Siqueira, enviant-me el seu CD, i avui el porto aqui amb un tema del poeta Henrique Rêgo, creació d'Alfredo Marceneiro i música Popular arranjada per Maria Teresa de Noronha coneguda com "Fado das horas"

M'ha agradat la veu d'en Nuno Siqueira, diria -emulant l'amic Américo- que té una veu clara, que divideix bé les sil·labes, i amb una dicció que fa que aquells que no coneixem bé la llengua portuguesa entenguem prou bé la lletra. Parabéns e obrigado amigo Nuno!

Mais uma vez amigo Fernando, Obrigado.

A MENINA DO MIRANTE

(punxa el play)

Menina do Mirante

Menina lá do mirante,
Toda vestida de cassa,
Deite-me vista saudosa
E um adeus da sua graça.
A menina é o retrato,
Sem mesmo tirar nem pôr,
De quem me prendeu de amor
Nas festas de São Torcato.
Tem o mesmo olhar gaiato,
Expressivo, embriagante,
E essa boca insinuante,
Onde a alegria perdura,
É romã fresca madura,
Menina lá do mirante
Anda a brisa, com desvelo,
Perfumada a lúcia-lima,
A saltitar-lhe por cima
Dos anéis do seu cabelo.
Abençoado modelo
De mulher da minha raça!...
Pois toda a gente que passa
Olha os céus e diz ao vê-la,
Que a menina é uma estrela
Toda vestida de cassa.
O meu amor vá um dia
À minha terra e verá
Que do seu mirante lá
É um voo de cotovia.
Verá como se extasia
Ante a paisagem formosa,
Que se estende graciosa,
Numa extensão sem limite!...
Caso aceite o meu convite
Deite-me vista saudosa.
No domingo há procissão,
Com andores dos mais ricos,
Bodo aos pobres, bailaricos,
Fogo preso, animação.
Lá encontra um coração
Que de amor se despedaça,
Por isso, a menina faça
Este coração vibrar,
Dando-lhe um simples olhar
E um adeus da sua graça.

Fado Triplicado

Quan vaig sentir per primer aquest fado, em va captivar i em va "obligar" a agafar el diccionari ràpidament. El fado triplicado és, crec, difícil de cantar i també de escriure'n un poema , imagino. La darrera estrofa és d'aquelles amb la que no hi puc estar més d'acord.

...més enllà de la pena que sento fins i tot tinc "saudades" d'allò que mai vaig veure... Alguns apuntaments de la biografia del fadista al blog extraodinari del nostre amic Víctor Duarte Marceneiro lisboanoguinnes Segons les darreres notícias que tinc el fadista que canta aquest fado l'Alcindo de Carvalho s'està recuperant d'una malaltia. Des d'aqui li desitgem el millor. Baile dos quintalinhos Carlos Conde / José Marques *fado triplicado* Repertório de Alcindo de Carvalho Tema também está gravado por António Rocha com o título *Venham daí raparigas* No livro de Carlos Conde este tema aparece com o titulo *Relembrando o Passado* Venham daí raparigas Ao Baile dos Quintalinhos Perder a noite a dançar; A seguir temos cantigas No retiro do Charquinho Só com motes a atirar Vamos todos de Cacilhas Numa alegre burricada / Á Cova da Piedade Á noite no Quebra-bilhas Há peixe frito e salada / Com carrascão á vontade Depressa genta rambóia Dançar a polka janota / Até ao romper do dia A seguir, temos tipóia P’ra almoçar na Porcalhota / E jantar na Tia Iria Vamos ao vinho em tigelas Que aos arraiais cá da terra / Nunca falta gente faia Depois da Quinta de Belas Vamos do Senhor da Serra / Para os Sinos da Atalaia Fado, toiros, vinho tinto Se era assim a mocidade / Como oiço dizer p’raí Além da pena que sinto Até chego a ter saudades / Daquilo que nunca vi. (letra tirada do blog fadosdofado)

Névoa homenatja Amália

Brillant com sempre, Névoa en format de jazz i amb els temes que va popularitzar Amália Rodrigues, ens va fer passar una bona estona dissabte passat a l'Auditori.
Un homenatge a la que va ser la fadista que va passejar el fado, i no només el fado, per tot el món. La Névoa no podia faltar a sumar-se a aquest reconeixement a la "Rainha do Fado" en el desè aniversari del seu traspàs. Aquest "Estranya forma de vida" títol d'aquest homenatge va contar amb la participació de Vicenç Solsona a la guitarra, Guillermo Prats al contrabaix, Ramon Angel Rey a la percussió i Publio Delgado a la guitarra portuguesa i guitarra.


Vam poder fer alguna gravació amb mitjans modestos i aqui podem veure'n un tast. Prometo penjar alguna altra a Youtube en aquesta adreça http://www.youtube.com/my_videos

Parabéns menina.
I segueixo pensant com una veu com aquesta de la Névoa no està present als mitjans tan com es mereix.
Quin país el nostre...!