M'ho diu amb tot el "carinyo" i certament té raó perque n'he estat apartat uns dies. Però la veritat és que el bloc és de fados, "concerteza , sim, mas não só.."
Ja en el títol expreso què és el bloc. Bé, ja ho he dit altres cops, aquest bloc va néixer amb la voluntat que el Fado fos conegut per les nostres contrades. Per`podem parlar d'altres coses i ho fem de tant en tant.
Crec -n'estic convençut- que el Fado és el gran desconegut. Tot i tenir-lo tant a prop. Els catalans entenem i ens agraden moltes músiques, llunyanes, exòtiques, antigues, modernes, experimentals...
Però de Fado: ni un borrall !!
Tendim a creure que tot el que sona a portuguès, és Fado. Qualsevol que canti en la llengua de Camoens, canta Fado. Aquesta és la creença generalitzada. Doncs, no!
I general és el desconeixement que el Fado és el cant d'un poble, d'un poble que canta, que expressa els seus sentiments de manera oberta, que aboca els seus desitjos, les seves pors, les seves penes les seves saudades a l'exterior. I que ho fa de manera planera, sense estridents posades en escena.
El Fado, doncs, esdevé una alquímia, que posa en pau al propi jo amb l'entorn que posa en sintonia els nostres sentiments amb nosaltres mateixos.
ElFado sorgeig perquè qui el canta i qui l'escolta arriben a una comunió de fet. Llavors "acontece o fado".
Com diu un poema de fado "nem sempre acontece o fado/porque quem canta se esquece/ de dar sentido ao que canta".
Sense ànim de donar cap definició de Fado, diria que el fado és poesia, poesia cantada i -sobretot- sentida.
I com continua dient el poema "I quando acontece o fado/ cada verso cantado/ fica transformado en vida."
És per aizò que sento la necessitat d'anar a Lisboa periòdicament a escoltar fado. No en tinc prou en tenir una extensa discografia i escoltar-la sovint. Necessito ser allà i tot escoltant al fadista a prop sentir que "o fado acontece"
Dedicat, doncs a tots aquets fadistes de les nits portugueses que fan que el fado sigui, sentim a l'Ana Maria Isidro, fadista que vaig sentir a Lisboa al restaurant Os Ferreiras na rua de S. Lázaro, 150.
Del seu CD "Voltando ao Fado" :
Ja en el títol expreso què és el bloc. Bé, ja ho he dit altres cops, aquest bloc va néixer amb la voluntat que el Fado fos conegut per les nostres contrades. Per`podem parlar d'altres coses i ho fem de tant en tant.
Crec -n'estic convençut- que el Fado és el gran desconegut. Tot i tenir-lo tant a prop. Els catalans entenem i ens agraden moltes músiques, llunyanes, exòtiques, antigues, modernes, experimentals...
Però de Fado: ni un borrall !!
Tendim a creure que tot el que sona a portuguès, és Fado. Qualsevol que canti en la llengua de Camoens, canta Fado. Aquesta és la creença generalitzada. Doncs, no!
I general és el desconeixement que el Fado és el cant d'un poble, d'un poble que canta, que expressa els seus sentiments de manera oberta, que aboca els seus desitjos, les seves pors, les seves penes les seves saudades a l'exterior. I que ho fa de manera planera, sense estridents posades en escena.
El Fado, doncs, esdevé una alquímia, que posa en pau al propi jo amb l'entorn que posa en sintonia els nostres sentiments amb nosaltres mateixos.
ElFado sorgeig perquè qui el canta i qui l'escolta arriben a una comunió de fet. Llavors "acontece o fado".
Com diu un poema de fado "nem sempre acontece o fado/porque quem canta se esquece/ de dar sentido ao que canta".
Sense ànim de donar cap definició de Fado, diria que el fado és poesia, poesia cantada i -sobretot- sentida.
I com continua dient el poema "I quando acontece o fado/ cada verso cantado/ fica transformado en vida."
És per aizò que sento la necessitat d'anar a Lisboa periòdicament a escoltar fado. No en tinc prou en tenir una extensa discografia i escoltar-la sovint. Necessito ser allà i tot escoltant al fadista a prop sentir que "o fado acontece"
Dedicat, doncs a tots aquets fadistes de les nits portugueses que fan que el fado sigui, sentim a l'Ana Maria Isidro, fadista que vaig sentir a Lisboa al restaurant Os Ferreiras na rua de S. Lázaro, 150.
Del seu CD "Voltando ao Fado" :
Eu preciso de te ver
ll.- Jorge Rosa
m.- José Cavalheiro Júnior *fado menor do porto*
Eu preciso de te ver
Ausente amor sem razão
Para te mostrar as sombras
Do quarto da solidão
Eu preciso de te ver
Para fugir deste frio
Que voa dentro de mim
Como às gaivotas do rio
Eu preciso de te ver
Para afastar esta saudade
Que já começa a vestir
O tempo da minha idade
Como ganhei a coragem
Da areia a beber a espuma
Eu preciso de te ver
Só uma vez só mais uma
3 comentaris:
Não percebi muito bem se percebeu que eu estava MESMO a tentar fazer graça com aquela "Agora este blog não é "de fado", é "de vacances"...ah! ah!", mas creio bem que sim e que a ninguém restam dúvidas de que este blog é MESMO "de fado"!
Bom Domingo!
OP
Ainda para dizer que me parece que a letra deste fado não é do Jorge Rosa, mas sim do Vasco de Lima Couto.
Um êxito e, creio, uma criação da grande Beatriz da Conceição, que o não canta no Menor do Porto, mas sim com música de Fontes Rocha.
OP
Cara amiga, claro que percebi que estava a brincar e fazer graça, mas esta mesma graça me levou a pensar que talvez tinha de por no bloc alguma referència a minha terra, as suas costumes, só para que os portugueses que são a maioria de visitantes conheçam um bocadinho o meu recanto,, a minha pátria. O que achas?.
Obrigado pelos comentários tão ilustrativos e que agradeço. Na capa do CD stá o nome do autor da letra Jorge Rosa. Se confirmares que a autoria é Lima Couto, vou trocar. Obrigadíssimo e beijos para um bom Domingo.Jaume
Publica un comentari a l'entrada