diumenge, 8 de març de 2015

Adéu a un mestre

No ens ha passat per alt la mort del mestre Fernando Alvim el passat 27 de febrer.

Fernando Alvim va acompanyar amb la seva viola a molts guitarristes de guitarra portuguesa, especialment a Carlos Paredes durant vint-i-cinc anys. Sovint, quant veiem una parella de guitarristes ens fixem més en la guitarra portuguesa que en la viola de fado. La guitarra portuguesa ens embolcalla i potser ens amaga la viola d'acompanyament, que té una importància capital per aconseguir el resultat final. I el mestre Alvim, un home senzill i sensible, semblava que passava desapercebut... però no era ben bé així, perquè fa poc més de tres anys apareix "Fados e canções do Alvim", un homenatge dels companys de professió. Un homenatge ben merescut, que valora i reconeix la vàlua del mestre.

Un treball que com deia ell, va ser motivat per la insistència de la seva muller Rosário, que demanava a Alvim que composés fados i cançons, que tragués tot el que ella sabia que el mestre tenia dins. El resultat final és un doble cd gravat amb fadistes, interprets, poetes, i que com ell deia està pensat en funció de cada un dels artistes que el van acompanyar en aquest treball.

Veiem al mestre... 


Aquest fado-cançó que canta Cristina Branco, és un poema de Manuela de Freitas, i la música de Fernando Alvim... Escoltem-á sencera.

Cedo



Hi ha persones que deixen petja. Jo que no l'he vist mai en directe, només amb el que he vist a la xarxa, i les entrevistes que li han fet, em quedo amb la seva senzillesa. És això el que espero del món del fado, i és el que Alvim ens deixa.
Adéu mestre.