dimarts, 12 d’agost de 2014

Maria Amélia Proença

A Mesa de Frades: Luis Ribeiro, Maria Amélia
Proença i Carlos Manuel Proença
És curiós que no hàgim escoltat en aquest cantinho de fado a una fadista que que fa més de seixanta anys que canta, i que l'any 2011 va ser distingida amb el Premi Amália de Consagració d'aquesta dilatada carrera. 

I dic curiós perque tot i que la coneixia gràcies a la bona amiga Tiamacheta, no tinc un sol disc d'aquesta fadista, part de la història viva del fado.

Però aconteceu. Aquest darrer viatge a Lisboa vaig tenir l'Honor d'escoltar-la i poder-hi parlar, amb ella, i amb els eu fill, Carlos Manuel , violista de fado.

No vaig poder gravar res aquests dies a Lisboa i per tan us deixo amb una gravació del canal de Youtube vitmacol. Es tracta d'un poema de Jorge Rosa, amb música de José António da Silva, fado Bacalhau, amb un estil ben  personal.

Des d'aqui, um grande beijinho a la Maria Amélia amb el meu obrigado pela seva simpatia i consideració. Até breve

Grata Ofensa


  

Depois que este amor ruiu
De tudo o que mais me feriu
E me deu maior desgosto
Foi tu passares a meu lado
E, num gesto disfarçado,
Por me veres, voltares o rosto

Ofensas,tive-as aos centos
Se mais desgostos, tormentos
Que o teu amor me ofereceu,
Se alguém tinha motivo,
Para fazer um olhar esquivo,
De nós dois seria eu

Mas fico-te agradecida,
Tanto ou mais que ofendida
Pelo teu gesto de indiferença
Pois assim, sei que não viste,
Chorar o meu olhar triste
Ali, na tua presença