dilluns, 30 de juny de 2014

Dilluns a Lisboa

Elevador da Glória
Mouraria
Comença una setmana a Lisboa amb ganes de patejar la ciutat i pujar i baixar les sete colinas, Amb ganes de pujar als elevadores i fer aquest circuit que em conec tan bé i que necessito recòrrer quan sóc a Lisboa. Així doncs començo pel de la Glòria per gaudir de les enyorades vistes des de São Pedro de Alcântara, amb el Castell de são Jorge al fons i les casetes als seus peus: Mouraria...
 
 
Un cop ple de l'encant del que veig, un passeig pel Bairro Alto, que aquestes hores encara va mig adormit.
 
 
 
 No és fins al vespre que començarà a treure's les mandres. Faig cap al Calhariz i baixo per la rua da Bica i visito el Mercado da Ribeira que fa poc, em diuen, que ha estat remodelat i on es pot menjar el que vulguis. Al voltant de tot tipus d'espais de restauració, un enorme menjador acull la gent que vol gaudir d'aquesta novetat. La veritat és que hi ha un enrenou potent que fa que menjar així no sigui la millor opció....si més no, per a mi.


 
 
Mercado da Ribeira


Continuem caminant pel cais do Sodré i travessant la Baixa Pombalina ens acostem al elevador de Lavra per fer un darrer descans al Jardim do Torel, lloc privilegiat per descansar i per pensar que farem aquesta nit.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Descansant al Torel.

 

 
Decidit. Aniré al Clube de Fado a saludar la Sandra Correia, però abans passaré per Vossemecê a donar-nos una abraçada amb el meu mano Zé Manuel Castro.

Grande Zé!!!
 
Com que no vaig poder gravar res en directe us deixo un video editat pel meu amic Américo, dedicat al grandíssim fadista Zé Manuel Castro.

Mano, espero que tudo te corra bem e que as dificuldades que estão a te acontecer fiquem o mais arrumadinhas possível. Um grande abraço sempre.
Poentes otonais

José Amaro / Jaime Santos Este tema foi gravado por Alice Maria com o título *caem folhas p'la cidade*

 Vens falar-me neste Outono / No calor do Verão passado
Acordar-me em pleno sono / De um amor desencontrado

Se ainda te amo, perguntas / Se ainda te quero, queres saber
Somos duas sombras juntas / Dia enevoado, entardecer

Nosso fado foi desgosto 
Sol já posto em tom vermelho
Somos corpos sem ter rosto
Lado oposto doutro espelho
Caem folhas p'la cidade
São poentes outonais
Como é livida a saudade
Meu amor, não chores mais

Somos tática viagem / Sem regresso, sem sentido
No amor não há paragem / E o regresso é proibido

Gestos languidos, doridos / Sob a luz crepuscular
Noite calma dos sentidos / Não me venhas recordar.
 
Letra tirada do blog fadosdofado

divendres, 27 de juny de 2014

André Baptista. Gentes do Fado

Gentes do fado, aquest és el títol del segon cd de André Baptista amb la CNM, amb  la producció de Gonçalo Salgueiro, i acompanyat d'un estol de noms importants dins del món del fado.
 
Confesso que era un dels cds que tenia en la meva llista de compras a Lisboa, i no me'n puc estar de portar-lo aqui, ja que crec que l'André te una qualitat que admiro, i és la capacitat de modular la veu per tal d'arribar a poder cantar qualssevol fados, i també perquè en aquest disc entra de plé en el fado clàssic. El primer, Um fado nasce, va ser un homenatge al poeta alentejano Alberto Janes.
 
No m'ha decebut pas el treball de l'André en aquest cd, i amb la seva veu que et transporta, a vegades, a temps antics, un se sent reconfortat.
 
Canta un tema a dueto amb el seu productor Gonçalo Salgueiro, poema del popular i peculiar  Frei Hermano da Câmara.
Túnica Negra

  
O fado negro, negra dor é pão
Amargo pão de quem não tem amor
Ai negro negro como a negra flor
E como as tábuas negras dum caixão

O fado negro tem-no quem tocar
O fado negro tenho por calvário
Ai negras penas, contas do rosário
O fado negro tem quem não amar



Mas se há remorso numa negra vida
Que de arrependida c
hora da maldade 
A primavera de outra vida chega
Vai-se a vida negra, c
hega a felicidade

À noite negra deu-lhe Deus a cor
Vestir de negro, deu-me por condão
Mas fado negro, negro fado não
Porque o meu luto é sinal de amor

Eu visto negro porque tenho fé
Eu visto negro porque espero em Cristo
Ai negro, negro, por amor te visto
Mas o meu fado negro não, não é

Ninguém me diga que não há beleza
Que só há tristeza q
uando o negro impera
Porque a andorinha que Deus fez tão negra
Sempre que ela chega, c
hega a primavera
Porque a andorinha negra, negra, negra
Negra, negra, negra, t
raz a primavera.
 
Lletra extreta del blog fadosdofado

dilluns, 23 de juny de 2014

Boteco da Fá

Desprésd'un matí de diumenge a Belém amb els Castellers de Sants, una tarda de merescut descans,  ja que va ser un dia de matinar....
 
 
L'amic Vasco, una de les persones que més m'estimo a Lisboa va venir al nostre encontre per dur-nos a una casa de fados a la que encara no hi havia anat: Boteco de Fá, a la rua do Vigário, a Alfama.
 
 
Una agradable sorpresa trobar-nos amb l'Angelo Freire, el guitarrista actual d'Ana Moura amb qui havíem sopat aqui a Barcelona, i que amb el Bernardo de Viana van acompanyar a Alice Pimenta, Maria Amélia Proença e Tiago Simões.
 
 
Us deixo amb un video que ha quedat una pèl fosc.... un video per escoltar. Tiago Simões
 
Quero tanto aos olhos teus
Manuel de Almeida/Fado Lopes
 
 
 


Quero tanto aos olhos teus
Como o céu quer ás estrelas
Adoro essa feições belas
Como um crente adora Deus

Desde a hora em que te vi / Minh’alma anda presa à tua
Como eu ando atrás de ti / Anda o sol atrás da lua

Se um dia o sol se apagar / No infinito dos céus
Quero a luz do teu olhar / E o calor dos lábios teus

Por te querer tanto, afinal / Ando a triste, a perguntar
Como é possível gostar / De quem nos faz tanto mal.

dissabte, 21 de juny de 2014

Castellers a Lisboa

El passat 8 de juny més de 5.000 persones alçaren castells humans de forma simultània en vuit capitals europees i en moltes altres poblacions per dir al món que els catalans volem decidir lliurement el nostre futur com a poble. A les 12 del migdia (hora catalana), més de 70 colles castelleres desplegaran pancartes amb un lema democràtic, directe i clar: #CatalansWantToVote.

Els castells, un dels elements de la cultura catalana amb més projecció internacional, declarats Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, simbolitzen també l'anhel dels catalans i les catalanes en aquest moment històric: junts fem pinya, aprofitem la diversitat i cooperem per aconseguir, amb l’esforç de tots, un futur millor.
 
A Lisboa vaig arribar el dia 8, poc abans que els Castellers de Sants, comencessin  a alçar el primer castell. Eren les onze en punt del matí i les gralles van començar a sonar, mentre la colla s'enfilava cap a la claredat del cel de Lisboa.
És emocionant escoltar la música de gralles quan ets fora del teu lloc. I encara més quan veus les cares dels portuguesos que per allà passejaven, unes cares d'estranyesa, però també de goig. Més encara quan els explicàvem els ets i uts de la cosa....
Vam fer unes fotografies i algún video que deixem aquiper els que tingueu la paciència de donar-los "uma vista de olhos"....
 
 

dissabte, 7 de juny de 2014

Fados 6

En aquest cd ja hi vaig incloure a Lucília Nunes Ascenção do Carmo, coneguda per Lucília do Carmo, mare del discutit i admirat  fadista Carlos do Carmo.
Té una veu (tenia) d'aquelles que no et deixen indiferent. En aquest cd vaig posar un tema de João Nobre, Não gosto de ti, encara que recomano en aquest lynk o fado Loucura, on també es pot trobar una resenya biogràfica.

Avui no m'entretinc gaire, estic preparant la maleta. Demà a Lisboa!!!
Aqui va doncs una gran fadista.

Não gosto de ti
Letra e musica de João Nobre
Já vivi p’ra te amar / Por te amar, já vivi
Chego mesmo a pasmar / Desse amor que senti

Não consigo encontrar / A paixão que voou
Talvez ande p’lo ar / Porque o vento a levou
Eu dantes cantava da aurora ao sol pôr
Confesso que amava, gostava, gostava
Gostava do teu amor
Mais tarde o teu rosto p’ra sempre esqueci
E agora não gosto, não gosto, não gosto
Não gosto de ti
Este ideal todo ideal / Esta dor que faz dôr
Este mal que faz mal / Quando o amor é amor

Diz que dói, já não dói / Tinha fé, foi-se a fé
Como foi que isto foi? / É que o amor é como é.

dimecres, 4 de juny de 2014

Adéu a un fadista

Va ser diumenge passat a la tarda quan passejant pel facebook, em vaig assabentar de la mort de'n Tó Moliças. Així era conegut en el món del Fado António Pires Ascenção.
 
Va ser gràcies al meu amic Paulo Guerra que vaig conèixer en Tó. En la meva primera anada a Lisboa per sentir el fado d'aprop. En Paulo li va demanar per dur-nos a un lloc on hi hagués fado, però no per a turistes -jo tenia clar què era el fado- sinó d'aquell que canten els bons aficionats.
 
 
Ens va dur a "fora de portas" a Loubagueira a una tasca on el Tó tocava aquella nit. Hi he tornat altres vegades  a aquell llloc, sempre quan el Tó tocava. Sempre en els descansos, aprofitava per parlar de
Amb aquella inmensa viola-baixo
fado, d'aquelles coses que cal saber, de les maneres, de les formes, dels estils. D'aquells detalls que s'escapen  i que cal conèixer. El Tó em va ensenyar moltes coses, amb ell vaig aprendre molt del que ara sé, i tot i que discrepava amb ell en temes extrafadistes i potser en algunes de les formes irades que ell utilitzava a vegades (o bastant sovint) per criticat tal o qual cosa o fadista, això no va estar mai un obstacle per sentir-me prou a prop seu.
Ens reservà una bona taula a Casa de Linhares per veure Ana Moura
 
El Fado perd un altre icona, penso jo, i potser no prou valorada. Ell, com altres músics que s'entreguen al fado i que fugen del "vedettisme" encara no reben la consideració que al meu entendre haurien de tenir.
A Loubagueira, amb Nuno de Aguiar
 
 
Descansa en pau amic Tó, en la meva propera visita a Lisboa pensaré amb tu quan senti els acords de la viola d'acompanyament o de la viola-baixo que tan esplèndidament feien sonar les teves mans.
 
A casa de Julieta Estrela o Fado Maior
 
Des d'aquest modest cantinho,les meves condoències a la Maria da Luz, que com nosaltres, queda aqui per recordar-te.
Amb Rodrigo a l'atri de Santo Estevão
 
Silva, Santos jr., Moliças. Tres grans
 
Sempre o meu obrigado.
Até sempre mestre
 
Escadinhas do Bairro América


 
 
Una guitarrada de comiat