Francisco Moreira *Kiko*

Sempre es diu que per cantar fado s'ha de tenir una certa maduresa, haver viscut prou per tal que els sentiments que traspuen els poemes puguin ser cantats d'una manera "sentida".

Els més joves, també canten fado. Habitualment fados musicats amb un toc de festa, o que conten històries més senzilles, però de tan en tan ens trobem amb casos com aquest noiet d'onze anys, en Kiko, que sorprén tothom per la seva manera d'interpretar poemes amb una densa càrrega sentimental.

És en Francisco Moreira -Kiko- de qui de ben segur en sentirem a parlar força en el futur.

Aquí us deixo amb un fado tradicional que va cantar la setmana passada a la RTP, un poema del poeta Carlos Bessa, dedicat a la figura de qui fou O Rei do Fado, Fernando Maurício.

Adeus Rei sem coroa

*fado João M. dos Anjos*

Chora velha Mouraria
as mãos da morte abraçaram
o teu filho adorado
como da noite para o dia
as guitarras se calaram
pois morreu o rei do fado

Vai às pedras do caminho
e são os poetas que escrevam
sobre a voz idolatrada
para assim cantar baixinho
"A igreja de Santo Estevão"
junto à última morada.

Chora ..... velha Lisboa
com o rio Tejo reparte
essa dor por quem jamais
e te espero rei sem coroa
a cantar em qualquer parte
"Fui dizer-te adeus ao cais"

Ides ver o rei sem coroa
a cantar em qualquer parte
"Fui dizer-te adeus ao cais”

I un vídeo en el que podem veure el "jeito fadista" d'en Kiko, cantant un poema, també de Carlos Bessa amb música d'Alfredo Marceneiro *fado Cravo*
Sonho de um fadista