dijous, 8 de setembre de 2011

Rosario Solano

Que el fado atrapa moltes persones es ja una cosa ben sabuda. No cal que siguis portuguès, encara que per allà diuen que n'has de ser, de portuguès, per cantar fado donant-li el matís que requereix...
Però els sentiments de la gent, s'entossudeixen a no donar la raó a aquells que opinen que s'ha de ser portuguès per cantar-lo.
Hi ha, no obstant, matisos que podrien donar lloc a la discrepància i servir per discusions més profondes, però el cas és que el tarannà, el jeito, és fonamental per fer qualsevol cosa.
La Rosario Solano, és un d'aquells casos que es donen de tan en tan, com els de la Névoa, la Càrol Blàvia, la Maria Berasate i d'altres. Queden atrapades pel fado i necessiten explicar els sentiments i les emocions a través d'aquesta expressió musical que  transcendeix la própia música ....


En aquest vídeo gravat a fadotv i que está al Yotube en el canal fonito ens canta un clàssic, "Sou do Fado" o conegut també com "Fado Loucura" un poema d'aquells que deixen emprenta i que és present en el repertori de molts fadistes.

Ploreu, ploreu poetes del meu país/
troncs de la mateixa arrel/
de la vida que ens ha unit/
 i si vosaltres no siguessiu amb mi/
llavors no hi hauria Fado/
ni fadistes com jo sóc...

 
Un cant als poetes que escriuen pel Fado, i una reivindicació de les bondats de cantar-lo.
Acompanyada pel Paulo Jorge -al qual vam tenir la sort d'escoltar a Barcelona acompanyant la Sandra Correia-  a la guitarra,  i el seu inseparable José Maria Cortés a la viola de fado...

Fado Loucura

Frederico Brito / Júlio Campos de Sousa *fado loucura*

Sou do fado, como sei
Vivo um poema cantado / De um fado que eu inventei
A falar não posso dar-me
Mas ponho a alma a cantar /E as almas sabem escutar-me
Chorai, chorai poetas do meu país
Troncos da mesma raíz, da vida que nos juntou
E se vocês não estivessem a meu lado
Então não havia fado, nem fadistas como eu sou

Esta voz tão dolorida
É culpa de todos vós / Poetas da minha vida
É loucura, oiço dizer
Mas bendita esta loucura / De cantar e de sofrer.


El proper dia 24 de Setembre dins dels actes de celebració de Santa Tecla, la Rosario Solano actua a la Plaça del Rei de Tarragona.
Extremenya que viu a Sevilla i treballa com a professora de matemàtiques, la Rosario ja fa algun temps que va ser atrapada pel bitxet del fado. Per les nostres contrades és acompanyada a la guitarra clàssica pel José Maria Cortés "Chemón" i per llaüt  de l'Eduardo Maestre, o en altres moments pel Giorgios Karalis, però és habitual trobar-la com a convidada d'alguna casa de fados de la saudosa Lisboa.

El passat Octubre, va oferir un concert a Sevilla que us deixo en aquest enllaç de la US...
Cliqueu a la fotografia!!

4 comentaris:

fernando ha dit...

Y a quien tenga impaciencia por oirla :
Sabado 10 de setiembre en el colegio Altamira, a las 11 de la noche (entrada gratuita).

Anònim ha dit...

Fernando, muchas gracias por tus palabras.
Hasta mañana en Miranda de Ebro.

Un abrazo fadista.
Rosario Solano.

Anònim ha dit...

Jaume, muchísimas gracias por el post. Iré contestando poco a poco a tus correos... no te me desesperes.

Um abraço imenso desde Sevilha!
Rosario Solano.

jaume ha dit...

gracias por nada... es al contrario, muchas gracias por todo lo que nos das!
obrigado e fico a espera de voltar a te ouvir cantar e de partilhar contigo uma pizza ou um sanvidge qualquer.
Um beijinho do tamanho do mundo...
jaume