dijous, 30 de desembre de 2010

Petita crònica d'uns dies a Lisboa

El 14 de desembre la boira s'havia ensenyorit de Lisboa, per la qual cosa el meu vol va arribar dues hores tard, i si afegim el trànsit dens de la segona circular, s'entén que em poses un pel nerviós doncs a les nou del vespre en Ricardo Ribeiro presentava al Centre Cultural de Belém el seu darrer treball "A Porta do Coração"i els amics Paulo i Isabel m'esperaven a la porta amb les entrades. Ho van fer fins el darrer moment... cinc minuts abans de les 9 del vespre, el taxi feia cap a la porta d'aquest magnífic auditori de Belém. Ja havia avisat a la Rita i l'Àlex que arribava justet...després ens trovaríem els vaig dir amb un SMS. Que bé que van aquestes coses de vegades!
En el viatge amb el taxi, recordava unes paraules de la Isabel: que vaig ser jo -em deia- qui l'havia posat el cuquet del fado, que abans de conéixe'm no li feia tanta cosa. Fins i tot em va fer el regal d'un poema sobre el fado de Fernando Carvalho i Aníbal Nazaré, Tudo isto é fado. En modificava la lletra per dedicar-me'l. En el taxi i enmig de l'embús anava jo talarejant aquest poema que diu:

Jaume, porque ele é fado

Perguntaste-me outro dia
se eu sabia o que era o fado
eu disse que não sabia
tu ficaste admirado
O Paulo vinha a passar
e salvou a situação
começaram a falar..
fado foi o tema do Verão.

Muitas perguntas
muitos porquês
muitos serões
pelas manhãs
papel e lapis
novas questões
Barcelona, Lisboa
foi um desejo
concretizado
o Jaume existe
e não desiste
todo ele é fado

Digo-te com emoção
não te mentí no passado
porque eu ouvia uma canção
mas não escutava o Fado
Tive que te conhecer
tu entendes a "saudade"
para então eu perceber
Fado é Vida, é Amizade.

Isabel Pinto

Sempre em queda el dubte de si li vaig agrair prou aquest gest, de manera que una vegada més i des d'aqui, li torno a donar les gràcies.

Del concert d'en Ricardo Ribeiro que ens va deixar impressionats un cop més, si de cas millor que les meves paraules llegir-ne la ressenya aqui al Portal do Fado. A mi se m'acaben els adjectius...


*************************************

Una altra de les fites era conéixer la fadista Ibérica, la Yolanda de Carvalho, que canta a Vossemecê, davant da Igreja da Sê, així que cap allà ens vam dirigir per conéixer-la a ella i també als músics Zé Manuel Castro, veu i guitarra, Chico do Carmo a la viola i també l'Eurico Pavia, amb qui vam tenir l'ocasió de compartir taula, conversa i vinho.
L'Américo acaba de dedicar-li un altre vídeo a la Yolanda. Aqui el tenim!





*******************************

No podia faltar a la meva cita a Mesa de Frades, aquest lloc, per mi, ja mític i on em trobo com a casa. La guitarra de Pedro Castro i la viola de l'André Ramos són una referència d'aquesta Alfama encisadora. Jorge Morgado, Pedro Moutinho, Catarina Wallenstein, o la jove Teresa Landeiro, són alguns dels fadistes que podem trobar a la casa. Sense oblidar als amics Celio i Sérgio que ens fan més agradable l'estada.



Fantàstic també el retrobament amb l'amic Vasco Almeida, referent de les nits fadistes de Lisboa amb qui vaig anar per primera vegada a l'antiga Fábrica de Braço do Prata, espai avui reconvertit i que havia estat la fábrica d'armament més gran de Portugal. Ara s'hi pot trobar un seguit d'activitats entre les quals Fado tots els dissabtes, però també jazz, rock, bibliotéca i bar. Un espai molt recomanable on vaig tenir el plaer de compartir taula i vi amb un dels fadistes que més m'agrada: Zé Manuel Barreto.
Els músics Ricardo Parreira i Marco Oliveira van acompanyar en Barreto, l'Helder Moutinho, en Morgado, als pares Moutinho, i a la Gisela João, jove fadista que em va agradar des de la primera nota.
Vaig gravar un dels fados que va cantar, però lamentablement no em van autoritzar a penjar-lo a la xarxa, i com que la Gisela no té encara disc al mercat us remeto a aquest enllaç per escoltar la seva veu...
http://www.rtve.es/mediateca/audios/20101010/gisela-joao-fado/899491.shtml

*******************************

La Tasca do Chico, A Bela, totes dues a la rua dos Remédios, són també bons llocs per escoltar fado. Va ser A Bela on vaig escriure una petita crónica del pas de la Sandra Correia per Barcelona (sempre escric petites cróniques!?).
Ho vaig fer amb el meu portuguès incipient i vaig necessitar l'ajut del meu anjo, la Rita per polir una mica el text per tal que fos publicable al Portal do Fado. Si voleu podeu llegir-lo aqui: http://www.portaldofado.net/content/view/2275/67/.

Va ser a casa de la Rita i de l'Àlex que vaig passar aquests dies a Lisboa, la qual cosa els agraeixo tot esperant no haver sigut massa pesat. Obrigadíssimo meus anjos!
************************************
La darrera nit a Lisboa estava reservada per veure la Celeste Rodrigues al Teatre São Luiz on una part del món fadista li va retre un merescut homenatge a aquesta fadista que fa més de 65 que canta fado.
La crónica d'aquest esdeveniment AQUI.
Només afegir o més aviat remarcar que vam trobar a faltar alguns noms en aquest homenatge, sobretot, tal com apunta "TiaMacheta", de la generació de la homenatjada. I jo particularment vaig trobar a faltar una mica més de calidesa en aquest més que merescut tribut a la fadista.
Per cert, em diuen que la Celeste ha deixat de fumar..... Esperem, però, que no deixi mai de cantar.

La nit encara em va dur una altra alegria: la Sandra Correia i el João Costa van venir des de Porto per assistir a l'espectacle de la Celeste. Un retrobament amb aquest amics que em va fer molta il·lusió.
En acabar l'espectacle i després de cumplimentar la Celeste Rodrigues i saludar diversos fadistes com la Kátia Guerreiro, al mateix teatre, vam anar a O Faia on canta la Lenita Gentil i en Ricardo Rocha, i més tard vam acabar a la Mesa de Frades on vam retrobar la Celeste i vam poder escoltar la veu de la Joana Amendoeira a qui agraeixo la dedicatória del seu CD.

I la Sandra Correia va cantar a la Mesa de Frades... va cantar i va tornar a encantar. Obrigado amiga!

L'endemà un avió, també amb retard, em va tornar a Barcelona, on és tant i tant difícil escoltar Fado..........

9 comentaris:

xamonix ha dit...

Olá
deixo-lhe aqui uma imagem para colocar no seu blogue: http://www.portaldofado.net/portaldofado.jpg

Se desejar colaborar com o Portal do Fado na divulgação dos seus artigos contacte-nos.
Parabéns pelo seu blogue!

américo ha dit...

Obrigado Jaume pelos vótos de bom Ano, para ti e os teus desejo igualmente, além de te agradecer o postares o vídeo que fiz á Yolanda.Um grande abraço. Américo

fernando ha dit...

Això és tenir sort, en tan poc temps, tot l'univers fadista.Una abraçada i bon any.

jaume ha dit...

Xamonix, agradeço suas palavras. Já coloquei o logo no meu blog.
Ficamos pois en contacto para futuros artigos no Portal do Fado.
Obrigado e feliç 2011 a todos os amigos do Portal do Fado.
Jaume

jaume ha dit...

Querido Américo, o teu magnífico vídeo da nossa fadista ibérica veio a calhar no momento exacto pois estava a falñar dela e o que tinha gravado não ficou nada bem. Estava então pensando que fado colocava no post e, o sorpresa, apareceu o teu "pequeno nada". Foi uma linda prenda para todos.
Feliz 2011 e mais uma vez obrigado.
jaume

jaume ha dit...

Amic Fernando,
ja veus, no em puc queixar d'aquest dies a Lisboa, han estat intensos i ara només espero la próxima ocasió....
Bon any 2011, ple de salut i fados.
Una abraçada.
jaume

Rosa Mª Llopis Cascón ha dit...

Una crónica molt bonica, sobre tot reconeixent el poema que et va escriure na Isabel...

Per cert em sento agermanada amb la Celeste, no només perquè m'agrada com canta fado, sino perquè a deixat de fumar com jo....

Que tinguem sort Celeste

jaume ha dit...

Olá carinhet, tens raó en això de postar el poema de la Isabel. Encara no sé perquè dimonis no ho havia fet....
La Celeste i tu esteu aconseguint una fita molt difícil i que us aportarà un benestar genial!
beijinhos...
jaume

Anònim ha dit...

Hola. Ahir vaig anar a un concert, a Porto, de la Gisela João dintre del grup Atlantihda i em va sorprendre perquè no la coneixia. Crec que és una cantant amb molt de futur. Per cert, si no t'importa, he afegir un enllaç cap el teu bloc a l'article de la viquipèdia sobre el fado, ja que hi havia tres, però cap en català. Una abraçada. Humboldt.