![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivmqTQh-qTFaKV2CpDJbQPlrcz6p0xvtkD5o4VfaXy1w1M4JvrM36dubT4diloyXa846Qmo0FxCkPe8bi0LSaMgPUKAI_zhKmPMhsAwunSFWIaDRQEW9GP3vyQnYrhkAi1lq6SsEF7CXY/s320/tania+oleiro+3.jpg)
Diuen d'aquesta fadista nascuda a Lisboa el 1979, que té una veu d'aquelles en què es pot apreciar la raça, el "jeito fadista" i que només li manca temps per tal que aquesta veu maceri, com el vi de Porto que ve de bona cuna i necessita temps per convertir-se en allò òptim.
El cert és que la Tânia té aquesta veu clara que de seguida enganxa, amb una parla clara que permet a aquells que no dominen la llèngua portuguesa, entendre prou bé allò que diu.
Gaudim de la seva veu i no deixeu de visitar el seu Myspace.
Un vídeo de ZeMalandro13, amb un tema d'Amália
Se nem tudo contigo são alegrias serenas
Se me dás tanta hora amargurada
Se padeço e te digo em certos dias
Que me quero ir embora por fim cansada
Se me dói o ciúme, se me põe louca de penas
Se anda tanto queixume na minha boca
Meu amor, minha vida, são queixas somente
De alguém que sente que anda sentida
O que digo não faço, o amor continua,
Sei que não posso, amor sou tua
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsH-5WNw2yhaDxex5W9ltIzGyOJiqt0oDePfwqdC0SwvVhdg8UVF6tJLRFm3BuQUS6oKYTT9Baw3B0zDzBHm7Wa8eOrAn11NfV_a0qnAYQ6pWeglfCy6MPyu_HG0bjsQ7Q6KS3LZyh3J8/s400/tania+oleiro+4.jpg)
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9bWR6DNdXGvaeWeTh1TAZ7WcN7pqm7WeFpP2WNgEBfyTEi4_o22gFqDrHz9_E4ke83XzugaStN2fha8myeNSA4SdkYioUkK_gTevb0KQZHpDQf95aNmprqwDbGKXO5sh_CDLQQTMzfAM/s400/tania+oleiro+1.jpg)
Tânia cantant en l'emblemàtica Mesa de Frades
De Federico de Brito i Carlos Rocha,
Silenci... deixeu sentir les guitarres, tocar cançons gallardes, gemint amb veu enrogallada, silenci... deixeu sentir aquest fado, cansat já d'haver anat, per arreu de boca en boca...
2 comentaris:
lindo fado linda voz
exitos e aplausos
un peton!!
Obrigado amigo Braulio pelo seu coment, temos na frente uma grande voz e uma enorme sensibilidade, acho eu. Um abraço
jaume
Publica un comentari a l'entrada