dimarts, 6 d’octubre de 2009

Amália Rodrigues deu anys


Deu anys já que l'Amália ens va deixar. Per nosaltres, tan lluny de Lisboa, dir Amália és dir Fado i també a l'inrevés.
És indiscutiblement la "Rainha do fado" i no cal que busquin ningú per substituir-la, perquè Amália no es pot substituir. Per molt bones fadistes que hi hagi -que n'hi ha- cadascú té el seu lloc i el lloc d'Amália està en el cor de tots els fadistes.
I Amália, la Diva, la Rainha, la Gran Senyora del Fado, no només va cantar fados, va cantar i ens ha deixat registres de cançó francesa, italiana, espanyola, americana... i avui la sentirem en una cançó del folklore popular espanyol...

Un apunt només, si Amália Rodrigues hagués estat anglesa, americana o fins i tot francesa, potser encara estaria més valorada, però sembla que als de la peninsula Ibèrica ens agrada més mirar cap al nord. El fet curiós es que és des del nord d'on venen els millors reconeixements per la nostra Amália.



Mi sardinita



Mi sardinita


Desde Santurce a Bilbao
vengo por toda la orilla
con la saia arremangada
y luciendo la pantorrilla
vengo deprisa
y corriendo
porque me aprieta el corsé

Voy gritando por las calles
Sardina fresca es

Ay mi sardinita
que ricas son
son de Santurce
las traigo yo

La del primero me llama
la del segundo tambien
la del tercero me dice
a como las vende usted
yo les digo a seis gordas
ellas me dicen que a tres
cojo la cesta y me marcho...

sardina fresca es

Ay mi sardinita
que ricas son
son de Santurce
las traigo yo

2 comentaris:

Paulo Sempre ha dit...

Amália.....10 anos de saudade.

Américo ha dit...

Jaume obrigado por lembrares Amália na data dos dez anos que faz de Ela Partir. Amália será sempre uma eterna Saudade. Um abraço. Américo