dijous, 23 d’abril de 2009

Diada de Sant Jordi


Avui és Sant Jordi.
A Catalunya, Sant Jordi esdevé una festa cívica, una festa que s'ha convertit en símbol d'un poble. A poc a poc, sense fer soroll, el dia de Sant Jordi és, la Festa de la Rosa i el Llibre.
Jordi, que en grec significa pagès, home que treballa la terra, és un personatge del qual es coneix ben poc. Sembla que originari de Turquia, sembla que soldat romà, sembla que del segle III, i aquestes suposicions donen origen a la llegenda en la qual el Cavaller Sant Jordi, salvà la vida de la filla del rei a mans del Drac -bé, segurament més aviat de les urpes i el foc - un drac que tenia el poble atemorit i a la seva mercè. O sigui que Sant Jordi, tot un cavaller, es converteix en patró dels enamorats.
El Drac escenifica la figura del mal, de l'opressió, de la insolidaritat, i el cavaller és qui acaba amb tot el mal, és la figura del bé, del lluitador contra el poderós, de l'opressor. És la part bona que tots duem dins i que sobresurt i venç la part dolenta de nosaltres mateixos.
Aquesta llegenda sorgida el S XIII a Montblanc, a les comarques de Tarragona, dóna orígen a la lluminosa Festa de la Rosa. Perdura així la tradició que consistia a oferir roses i altres flors a les dames en els torneigs que celebraven els cavallers. Després el costum s'estengué i l'enamorat oferia una rosa a la seva estimada. I així fins avui.
La mateixa data de 23 d'Abril, coincideix amb la commemoració de la mort de dos grans escriptors, en Miguel de Cervantes i en William Shakespeare, i això ens porta a potenciar l'ús del llibre, aquesta arma tan deliciosa tot regalant-ne a les persones que estimem.
Celebrem l'amor oferint roses i celebrem la cultura regalant llibres, l'eina primera de la cultura. Eus ací els pilars del tarannà de la gent d'aquest País Petit que és el nostre i que anomenem Catalunya.
Aquesta festa tan nostrada, ha esdevingut acte reivindicatiu de llibertat del Poble Català, així podem veure que la senyera -la nostra ensenya nacional- és present en tots els actes de la festa de Sant Jordi, els carrers són plens de paradetes de llibres i roses, tot el poble és al carrer. En trobarem pocs que no hagin rebut una rosa o un llibre. Una festa que ja se celebra en altres llocs del món i que és en la seva essència una de les més belles.
Us deixo l'enllaç de Viquipèdia per llegir un tast de la nostra història i una cançó d'en Lluís Llach
País Petit....... i una rosa!

Lluis Llach - Pais Petit.mp3 -

/">Pais Petit - Lluis Llach
El meu país és tan petit
que quan el sol se'n va a dormir
mai no està prou segur
d'haver-lo vist.
Diuen les velles sàvies
que és per això que torna.
Potser sí que exageren,
tant se val! és així com m'agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.
El meu país és tant petit
que des de dalt d'un campanar
sempre es pot veure el campanar veí.
Diuen que els poblets tenen por,
tenen por de sentir-se sols,
tenen por de ser massa grans,
tant se val! és així com m'agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.
El meu país és tant petit
que sempre cap dintre del cor
si és que la vida et porta lluny d'aquí
i ens fem contrabandistes,
mentre no descrobreixin
detectors pels secrets del cor.
I és així, és així, com m'agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.
El meu país és tant petit
que quan el sol se'n va a dormir
mai no està prou segur
d'haver-lo vist.

Per als amics de Portugal que em visiten, aqui va una traducció en portuguès feta amb la millor intenció (peço desculpas pelos erros):

O meu pais é tão pequeno / que quando o sol vai para dormir / nunca tem a certeza / de ter-lo visto / Dizem as velhas sábias /que é por isso que volta /pode ser que elas exageram / mas não importa! é assim como eu gosto / e não saberia dizer mais nada / Canto e sempre me sentirei / doente de amor pelo meu pais / O meu pais é tão pequeno / que desde o cimo dum campanério / sempre pode-se ver o campanário vizinho / Dizem que os pequenos povos têm medo / têm medo de sentir-se sós / têm medo de ser demasiado grandes / não importa! é assim como eu gosto / e não poderia dizer mais nada / canto e sempre me sentirei / doente de amor pelo meu pais / O meu pais é tão pequeno / que sempre cabe dentro do coração / se acaso a vida te leva longe de aqui / e nos fazemos contrabandistas / entanto não descobram / detectores para os segredos do coração / e é assim como eu gosto / e não saberia dizer mais nada / canto e sempre me saberei / doente de amor pelo meu pais / O meu pais é tão pequeno / que quando o sol vai para dormir / nunca tem a certeza / de ter-lo visto.

1 comentari:

Anònim ha dit...

jaume : ¿Com va anar a Perpiñá?

Fernando.