Com passem de depressa pel temps, Elena.
Els minuts, hores, dies, semanes, mesos es repeteixen, es sumen i ja fa cinc mesos que vas marxar, i encara sentim aquella ràbia.
Ara me'n recordo de més coses, me'n recordo més de tu, del que feies o deies, de quan ens vas ajudar estant al nostre costat pel naixament del Marcel... ens vas interpretar tots els papers de l'auca, em vas cuidar a mi amb aquella grip inoportuna, vas cuidar de la logística del moment complicat i nou, i sobretot vas ser l'amiga que la Rosa necessitava en aquell moment.
avui també et vull regalar una rosa
...i em compraré un llibre del Murakami. Segur que t'hagués agradat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada