No tenim a la nostra ciutat, tot i el seu cosmopolitisme, gaires oportunitats d'escoltar fado en viu i en directe. Ara, gràcies a l'empenta dels propietaris del Restaurant Lisboa del carrer Comte Borrell, el José i la Luisa, tenim l'oportunitat durant quatre nits de gaudir de la presència i "jeito" fadista de la fadista Sandra Correia. Si sou dels que quedaran a la ciutat malgrat el llarg pont de la Puríssima, us recomanem vivament que no deixeu perdre l'oportunitat de gaudir d'una nit de fados a la manera de Lisboa. Proximitat, emocions, i aquella calidesa que el fado té i que costa tant d'explicar.
Nom del darrer treball de l'Helder Moutinho, després de bastants temps sense gravar. El seu anterior treball discogràfic va ser "Luz de Lisboa" amb el que va guanyar el premi "Amália Rodrigues" el 2005.
Un bon CD aquest darrer, tant que se'ns feia difícil escollir-ne un tema per escoltar aqui. Un "Mouraria" amb lletra del propi Helder o un nou "futur" fado clàssic (o Labirinto) també amb música del fadista, o un "Vielas de Alfama", ens feien dubtar.
Avui, però, aniversari de la partida de la nostra estimada amiga Elena, hem escollit el fado "A saudade" amb lletra del mestre Linhares Barbosa i música del també mestre Fontes Rocha no *fado Isabel*, una música alhora que alegre, resolta i escaient per dir els versos que ens parlen, un cop més, de la saudade, aquesta meravellosa paraula que tant ens diu sobre l'arrelament d'allò que sentim nostre o d'allò amb què ens sentim identificats i ens en sentim part.
Una música potser a mig camí del dol profund que va quedant enrrera, i la joia del record amable que va venint quan la realitat dels fets va arrelant en nosaltres.
Així doncs, Elena per a tu A saudade
A saudade
lletra.- Linhares Barbosa
música.- Fontes Rocha *Fado Isabel*
Sabendo que em tua ausência
prazer algum me conforta
no momento em que saíste,
a saudade entrou-me à porta.
Andou em volta da casa,
como se ela sua fosse,
chegou pertinho de mim
puxou de um banco e sentou-se.
Estavas só e tive pena,
disse-me então, a saudade
vamos esperar por ela,
podes chorar à vontade!
E não me larga um momento
toda a noite e todo o dia
enquanto tu não voltares,
não quero outra companhia.
Dins dels actes organitzats per Portugal conVida, el fadista António Zambujo va oferí ahir 18 de novembre un recital al CAT (Centre Artesà Tradicionàrius) de la Vila de Gràcia. Uns actes, aquests, enmarcats dins de la vuitena edició de la Mostra Portuguesa a Espanya que també a dut la Carminho a Oviedo i Madrid, la Joana Amendoeira a Oviedo i properament l'onze de Desembre l'Ana Sofia Varela també a Oviedo. Veient el programa em surt allò de "Quem me dera morar em Oviedo!!" Esperem que els programadors d'aquests esdeveniments musicals s'adonin que Barcelona està famèlica de fado perquè té un públic potencial àvid d'aquesta música que de ben segur resultaria sucòs pels organitzadors.
En fi!
L'António Zambujo va oferir un concert (potser diria mini-concert) basat en el seu darrer treball Guia amb alguna pincellada dels seus CDs anteriors. Acompanyat a la guitarra pel Luis Guerreiro i al contrabaix pel Ricardo Cruz, també productor del CD, va fer vibrar als assistents, àvids de fado, amb la seva particular manera d'nterpretar-lo. A la influència que ja li coneixiem del seu estimat Alentejo, se n'hi suma ara una altra: la brasilera, amb un resultat que si bé s'allunya de l'anomenat fado tradicional, el que resulta és agradable a l'oïda.
Amb els mitjans precaris de què disposo vam enregistrar aquests dos temes.
FADISTA LOUCO
Alberto Janes
Eu canto com os olhos bem fechados Que o maestro dos meus fados É quem lhes dá o condão E assim não olho pra outros lados Que canto de olhos fechados Pra olhar pra o coração.
Meu coração que é fadista de outras eras Que sonha viver quimeras Em loucura desabrida Meu coração, se canto, quase me mata Pois por cada vez que bata Rouba um pouco a minha vida
Ele e eu, cá vamos sofrendo os dois Talvez um dia, depois dele parar pouco a pouco Talvez alguém se lembre ainda de nós E sinta na minha voz o que sentiu este louco.
READERS DIGEST
Readers Digest (Miguel Araújo Jorge)
Quero a vida pacata que acata o destino sem desatino Sem birra nem mossa, que só coça quando lhe dá comichão À frente uma estrada, não muito encurvada atrás a carroça grande e grossa que eu possa arrastar sem fazer pó no chão e já agora a gravata, com o nó que me ata bem o pescoço para que o alvoroço, o tremoço e o almoço demorem a entrar quero ter um sofá e no peito um crachá quero ser funcionário com cargo honorário e carga de horário e um ponto a picar
Vou dizer que sim, ser assim assim, assinar a readers digest haja este sonho que desde rebento acalento em mim ter mulher fiel, filhos, fado, anel, e lua de mel em França abrandando a dança, descansado até ao fim
Quero ter um t1, ter um cão e um gato e um fato escuro barbear e rosto, pagar o imposto, disposto a tanto quem sabe amiúde brindar à saúde com um copo de vinho, saudar o vizinho, acender uma vela ao santo Quero vida pacata, pataca, gravata, sapato barato basta na boca uma sopa com pão, com cupão de desconto emprego, sossego, renego o chamego e faço de conta fato janota, quota na conta e a nota de conto
Vou dizer que sim ser assim assim assinar a readers digest haja este sonho que desde rebento acalento em mim ter mulher fiel, filhos, fado, anel, e lua de mel em França abrandando a dança, descansado até ao fim
El primer cop que vaig escoltar aquest fado, aquest poema d'António Rocha, no vaig posar molta atenció a la lletra, la música del *fado Três Bairros* m'era prou engrescadora per dedicar-li tota l'atenció, sobretot al final del fado abans de la repetició dels tres darrers versos de la darrera sextilla, quan els parroquians de la casa de fados on ens trobàvem, cantarolaven els tres primers versos. Tots. Estava clar que tots coneixien el tema menys jo, clar, l'únic "freguês" d'aquella nit que no era "del tot" portuguès.
Ara he de confessar que aquest clàssic és un dels meus predilectes.
En Ricardo Ribeiro (O Senhor Fado, com l'anomenen a casa del meu amic Américo) va gravar aquest fado en el seu CD "A seiva da minha voz" l'any 2000...
Escoltem-lo!
Boneca de porcelana
António Rocha / Casimiro Ramos *fado três bairros* Repertório de António Rocha
Boneca de porcelana Chamei-te um dia, a brincar Talvez por louco me tomem; Qualquer pessoa se engana Errei, por tal te chamar Errar é próprio do homem Como jóia de valia Peça da mais rara arte / Ou coisa d'estimação Coloquei-te nesse dia Num lugar que tinha á parte / Dentro do meu coração Afinal, és o contrário E eu pobre cego não via / Que és objecto comum Peça de barro ordinário Não passas de fantasia / Coisa sem valor algum Mesmo assim, fico pensando Que apenas quero viver / P´ra este amor que te dou Sei que continuo errando Errar continua a ser / Próprio do homem que sou.
(letra tirada do blog fadosdofado) I també un "ao vivo" del seu creador António Rocha en un vídeo de Purofado
La meva amiga fadista , la Yolanda de Carvalho m'envia sovint adreces d'internet amb bon fado. Una d'aquestas adreces era aquest fado, Barco Dourado, amb música de Júlio Proença *fado Proença* que canta en Carlos Madureira, un poema amb molta força que em vaig afanyar a transcriure per dur-lo aqui al blog. Em faltava algun detall que degut a la fonètica se m'escapava i l'amic CFerreira49 va tenir l'amabilitat de enviar-me la lletra i una mica d'informació, la qual cosa li agraeixo infinit.
Li vaig també demanar a l'amic Américo que en fes un d'aquells vídeos -"pequenos nadas"- i va ser quan em va dir que el germà del Carlos Madureira, en Chico Madureira, també canta aquest fado, que l'autora li va dedicar precisament a ell, i ha tingut una vegada més la gentilesa i l'afecte de fer-ne el vídeo que li vaig demanar, que per cert és el que fa el número tres-cents d'aquesta seva vessant artística, molts d'ells a petició dels seus amics, i això és una cosa meravellosa que mai li podrem agrair prou.
Aqui els dos vídeos dels germans Madureira...
En Carlos
Barco dourado
música Júlio Proença (fado Proença)
Letra.- A. B.
Despedi-me dos teus braços
E nesse mar de sargaços
Deixei o meu barco dourado
Barco sonho, fantasia
Que ao nascer de cada dia
Estava ancorado, a meu lado
Há que viver por alguém
Todo o sol que a vida tem
Ou toda a noite de um fado
Sem ti morro de saudade
Só me resta na verdade
No mar um barco dourado
Mas quando um dia partiste
A vida ficou mais triste
Maré cheia de sargaços
Na solidão que senti
Encontrei o que perdi
Na saudade dos teus braços.
No tenim a la nostra ciutat, tot i el seu cosmopolitisme, gaires oportunitats d'escoltar fado en viu i en directe.
