Avui els hem anat a veure a aquests dos solets la Marta i la Marina. Un petó ben fort MUUUUUAAAAACCCC
diumenge, 27 d’abril del 2008
les nebodetes
Avui els hem anat a veure a aquests dos solets la Marta i la Marina. Un petó ben fort MUUUUUAAAAACCCC
dissabte, 26 d’abril del 2008
Gonçalo Salgueiro
Un fadista do Alto Alentejo...Gonçalo Salgueiro . Doneu-hi un cop d'ull
Ha estat l'assessor i el productor musical del darrer disc de Névoa "Entre les pedres i els peixos"
No conec si té per costum cantar a les Cases de Fado
Aqui canta un poema d'Amália que a mi m'agrada molt. Amb música de José Fontes Rocha, "Trago fado nos sentidos"
Trago Fado Nos Sentidos
Amália Rodrigues
Trago fado nos sentidos
Tristezas no coração
Trago os meus sonhos perdidos
Em noites de solidão
Trago versos, trago som,
De uma grande sinfonia
Tocada em todos os tons
Da tristeza e da agonia
Trago amarguras aos molhos
Lucidez e desatino
Trago secos os meus olhos
Que choram desde meninos
Trago noites de luar
Trago planícies de flores
Trago o céu e trago o mar
Trago dores ainda maiores.
Ha estat l'assessor i el productor musical del darrer disc de Névoa "Entre les pedres i els peixos"
No conec si té per costum cantar a les Cases de Fado
Aqui canta un poema d'Amália que a mi m'agrada molt. Amb música de José Fontes Rocha, "Trago fado nos sentidos"
Trago Fado Nos Sentidos
Amália Rodrigues
Trago fado nos sentidos
Tristezas no coração
Trago os meus sonhos perdidos
Em noites de solidão
Trago versos, trago som,
De uma grande sinfonia
Tocada em todos os tons
Da tristeza e da agonia
Trago amarguras aos molhos
Lucidez e desatino
Trago secos os meus olhos
Que choram desde meninos
Trago noites de luar
Trago planícies de flores
Trago o céu e trago o mar
Trago dores ainda maiores.
Obrigado a paisrealproducoes por este video
divendres, 25 d’abril del 2008
25 d'abril
El 14 d'abril de 1974, em van fer pujar a un tren que em va dur a una mena de presó on milers de joves com jo hi anavem per a ser ensinistrats per "servir la pàtria".
Eren temps durs. Es vivia en una dictadura feixiste que ja tenia els peus de fang tou, i, a punt de caure, s'hi resistia.
A Portugal uns dies després, mentre jo era al campament militar, es produeix un fenòmen que nosaltres aqui també havíem somniat: la força dels joves i les seves noves ideies, feien callar els fusells que fins aleshores els feien callar a ells. Als militars d'aqui, a molts, els va fer molt poca gràcia els esdeveniments del país veí, i qui ho pagava erem els "reclutes" la majoria dels quals simpatitzàvem amb el moviment social que es produia sobretot a Lisboa. Hi teniem tanta fé en aquell moviment! Veiem tan forta la personalitat dels protagonistes...
Miràvem -des d'aqui- i veiem una colla de joves amb l'estètica progre com la nostra, que eren capaços d'enderrocar un règim feixiste, posant al seu costat la maquinària repressiva que fins llavors l'aguantava, i els trostquistes, maoistes, socialistes, comunistes, ....istes, eren a primera lìnia dels esdeveniments d'una manera Normal sense que pel sol fet de pronunciar-se "..iste" fos motiu suficient per anar a la presó i ser torturat. Quina maravella!
Hi vaig tenir molta fe en aquella Revolució.
Encara conservo el calendari de 1975 amb la foto del nen del fusell i del cravo.
Grândola, vila morena
Terra da fraternidade
O povo é quem mais ordena
Dentro de ti, ó cidade
Terra da fraternidade
O povo é quem mais ordena
Dentro de ti, ó cidade
Sentíem Zeca Alfonso i la seva cançó. No sabíem com ens havia arribat, algú debia portar-ne una cinta de cassette . Aqui la dictadura estava al final però més rabiosa que mai. Com aquella fera que se sap al final i fuig endevant sense que li importi res.
Jo encara que vestit de militar forçòs, tenia fe en aquell moviment, esperança que sortis bé, i prou caritat per donar els diners que tenia per tal que algun company del partit pogués anar a Lisboa i visqués en primera persona aquell fet històric.
Això era el que sentíem llavors.
Diuen que avui, molts d'aquells joves de llavors estan a la política activa i ocupant càrrecs importants en el govern de Portugal. Diuen que aquella revolució els ha dut a llocs de responsabilitat i que un cop instal·lats en el poder, les seves accions només fan que decebre a qui va creure en aquell moviment. Diuen que aquests cares-girades donen arguments a la reacció en contra de la revolució. Diuen...
" No és això, companys, no és això "
En Lluís Llach, canta aquesta cançó. "... pel que vàrem lluitar tanta gent".
Hi estic d'acord: Jo no esperava aquest resultat.
També estic d'acord amb en Lluís, l'important és el camí, més que no pas arribar-hi.
Ítaca és en el camí.
Que no s'acaben els somnis! Que no ens apaguen el llum!
dijous, 24 d’abril del 2008
el llibre de sant jordi
Ahir la Rosa em va regalar el llibre que volia. El salze cec i la dona adormida de l'Haruki Murakami. Segur que a l'Elena li hauria agradat. Ja li vaig deixar el Tòquio blues i li va agradar força.
sinòpsis:
El salze cec i la dona adormida és una obra mestra construïda a partir de petites perles que són les vint-i-quatre narracions que conté.
Després d'un pròleg que és tota una declaració d'intencions de l'autor, on advoca per l'art de construir un relat, els contes són en ells mateixos petites càpsules del món de Murakami: oníric, proper i capaç d'equilibrar amb mestria la tendresa, l'horror i l'angoixa de viure, les desgràcies que ens reserva la vida amb una sensibilitat optimista i vital.
Entre personatges estrambòtics, com ara corbs animats, un mico criminal o un home de gel, el lector sabrà reconèixer els somnis i els desitjos que els éssers humans integrem en el més profund del nostre jo. Ja sigui en una trobada casual a Itàlia, un exili romàntic a Grècia, unes vacances a Hawaii o immersos en el dia a dia més convencional, els personatges de Murakami afronten problemes i sensacions com ara la pèrdua, la distància o les inhibicions sexuals, tan habituals i comunes com difícils d'exterioritzar.
dimarts, 22 d’abril del 2008
ja fa cinc mesos
Com passem de depressa pel temps, Elena.
Els minuts, hores, dies, semanes, mesos es repeteixen, es sumen i ja fa cinc mesos que vas marxar, i encara sentim aquella ràbia.
Ara me'n recordo de més coses, me'n recordo més de tu, del que feies o deies, de quan ens vas ajudar estant al nostre costat pel naixament del Marcel... ens vas interpretar tots els papers de l'auca, em vas cuidar a mi amb aquella grip inoportuna, vas cuidar de la logística del moment complicat i nou, i sobretot vas ser l'amiga que la Rosa necessitava en aquell moment.
avui també et vull regalar una rosa
...i em compraré un llibre del Murakami. Segur que t'hagués agradat!
dissabte, 19 d’abril del 2008
Nuno de Aguiar
No és la meva intenció escriure la biografia de Nuno de Aguiar. Publicar aquest post amb aquest tema cantat a desgarrada amb Ana Rosmaninho, és senzilament un homenatge a un home, a un fadista, senzill, afable, humil amic... i molts més adjectius. É um fadista com alma. El vam conèixer a Quinta Nini a la rua Manuel de Melo fa dos anys, i l'any passat al vam retrobar a Torres Vedras a la Adega do João, en una nit fantàstica de fado i companyonia. Uma noite muito engraçada, com deien els nostres amics de Lisboa.
...concordo perfeitamente com o sr. Ruy Castelar quando diz do Nuno :
"... Nuno de Aguiar que transmite,quando canta, a expressão magnífica e o mistério do Fado, é também admirado por todos que o conhecem, pela sua humildade, pela sua humanidade e pela sua capacidade de cultivar amizades"
A desgarrada amb Ana Rosmaninho
ó pardal, Ó cotovia
...concordo perfeitamente com o sr. Ruy Castelar quando diz do Nuno :
"... Nuno de Aguiar que transmite,quando canta, a expressão magnífica e o mistério do Fado, é também admirado por todos que o conhecem, pela sua humildade, pela sua humanidade e pela sua capacidade de cultivar amizades"
A desgarrada amb Ana Rosmaninho
ó pardal, Ó cotovia
divendres, 11 d’abril del 2008
Ainda Lisboa
Da viagem a Lisboa no Fevereiro pasado, ainda hoje enviou-me a Natacha umas fotografias.
Vejam uma mostra
Vejam uma mostra
Obrigado Natacha
dimarts, 8 d’abril del 2008
Cidália Maria
Només sé que aquesta fadista viu a Califòrnia, que el poema és d'en Tó Moliças i la música (DR), i que ha arribat a les meves mans gràcies a l'autor del poema al qual estic molt agraït.
Tó Moliças e
Jaime Santos Jr.
Trago uma rua no peito
Trago uma rua no peito
toda empedrada com fado
que vou pisando com jeito
para não pisar o passado
Quero morrer de saudade
que vivo morrendo em ti
quero os beijos que perdi
na traição de felicidade.
Quero morrer de saudade
do teu corpo idolatrado
para reviver o teu lado
esse amor puro e perfeito.
Trago uma rua no peito
toda empedrada com fado.
E quero a doçe loucura
de te ouvir aqui presente
de te ver a minha frente
e andar a tua procura.
Quero morrer a tortura
do meu corpo destroçado
vago dum grito calado
para te merecer no meu leito.
Que vou pisando com jeito
para não pisar o passado
trago uma rua no peito
toda empedrada com fado.
toda empedrada com fado
que vou pisando com jeito
para não pisar o passado
Quero morrer de saudade
que vivo morrendo em ti
quero os beijos que perdi
na traição de felicidade.
Quero morrer de saudade
do teu corpo idolatrado
para reviver o teu lado
esse amor puro e perfeito.
Trago uma rua no peito
toda empedrada com fado.
E quero a doçe loucura
de te ouvir aqui presente
de te ver a minha frente
e andar a tua procura.
Quero morrer a tortura
do meu corpo destroçado
vago dum grito calado
para te merecer no meu leito.
Que vou pisando com jeito
para não pisar o passado
trago uma rua no peito
toda empedrada com fado.
dijous, 3 d’abril del 2008
Publicat a Portal do Fado
Em vaig atrevir a publicar aquest text al Forum Livre del Portal do Fado. Espero que m'hagin disculpat el meu português maldestre.
Re: ESPAÑA / BARCELONA ... - 2008/02/15 02:13 jaume
Utilizador
Curioso
| Mensagens: 2 | |
|
| |
Karma: 0
O administrador desabilitou a escrita neste fórum por utilizadores não registados.
O que trago e o que trazes
Aquest fado, és un fado versículo, un dels que m'agrada més. N'hi ha d'altres que m'agraden, bé tots diria jo, però alguns em son especialment grats d'escoltar. Menor, Cravo, Laranjeira, Meia-noite, Carriche, Amora... bé....
El versículo, té un no sé què d'especial. Així com en d'altres em pot ser díficil o impossible de reconeix'en el nom, en aquest és clar.
Jo sento la melodia musical en la veu del fadista. De vegades això costa perque cada fadista té el seu estil i cada poema ha de tenir per força una manera diferent de dir, cada poema és una història i cada història s'explica com ella mateixa demana. "Eu nasci amanhá", per exemple, s'ha d'explicar de segur de manera diferent de "Laranjeira florida". Tots dos fados laranjeiras.
Aquest que sentim avui, és la música que ha rebut el XXII Premi Goya.
Joana Amendoeira canta "O que trago e o que trazes" lletra de Helder Moutinho i música d'Alfredo Marceneiro
O QUE TRAGO E O QUE TRAZES
Trago um gesto no olhar quando te vejo
E ternura no calor dos meus sentidos
O amor é como um beijo de sobejo
E as paixões são como sonhos proibidos
Trago toda a primavera em minha voz
E a saudade que há-de vir eu adivinho
A fogueira de paixão que existe em nós
Queima todas as tristezas do caminho
São meus versos os teus versos quando canto
São meus sonhos os teus sonhos nosso fado
Não há fumo, não há névoa, não há pranto
Nem tristezas para morrer no passado
O que trazes já não sei, não adivinho
Pode ser o mar inteiro, a tempestade
Pode ser uma saudade ou um carinho
Pode ser o grande amor da nossa idade
El versículo, té un no sé què d'especial. Així com en d'altres em pot ser díficil o impossible de reconeix'en el nom, en aquest és clar.
Jo sento la melodia musical en la veu del fadista. De vegades això costa perque cada fadista té el seu estil i cada poema ha de tenir per força una manera diferent de dir, cada poema és una història i cada història s'explica com ella mateixa demana. "Eu nasci amanhá", per exemple, s'ha d'explicar de segur de manera diferent de "Laranjeira florida". Tots dos fados laranjeiras.
Aquest que sentim avui, és la música que ha rebut el XXII Premi Goya.
Joana Amendoeira canta "O que trago e o que trazes" lletra de Helder Moutinho i música d'Alfredo Marceneiro
O QUE TRAGO E O QUE TRAZES
Trago um gesto no olhar quando te vejo
E ternura no calor dos meus sentidos
O amor é como um beijo de sobejo
E as paixões são como sonhos proibidos
Trago toda a primavera em minha voz
E a saudade que há-de vir eu adivinho
A fogueira de paixão que existe em nós
Queima todas as tristezas do caminho
São meus versos os teus versos quando canto
São meus sonhos os teus sonhos nosso fado
Não há fumo, não há névoa, não há pranto
Nem tristezas para morrer no passado
O que trazes já não sei, não adivinho
Pode ser o mar inteiro, a tempestade
Pode ser uma saudade ou um carinho
Pode ser o grande amor da nossa idade
dimecres, 2 d’abril del 2008
El passat 28 de febrer vaig enviar escrit a la Academia de cine, sobre el culebrot en que s'ha convertit el tema de la Peli "Fados" de C. Saura.
Els deia:
----- Original Message -----
From: Jaume Coy
To: claraagusti@academiadecine.com
Sent: Thursday, February 28, 2008 6:37 PM
Subject: goya per a FADOS
Benvolguda senyora,
Malgrat no tinc costum d'adreçar-me a la Academia, ara no me n'he pogut estar després de veure la película "Fados i veure com li era entregat el Goya a la millor cançó original.
Jo no sóc pas ningú, ta sols una persona que admira el cinema que es fa a Espanya i que també va anar a veure l'última de Saura.
He de ser-li franc: la peli em va decebre.No només pel tractament que fa del Fado -del qual en sóc seguidor- sinó també perque la peli resulta monótona, monocorde, tancada, potser reclosa en les xarxes que el propi autor ha teixit.
Crec que ha estat un error que el Fado hagi estat tractat per algú no-lusòfon i que a més no hagi investigat més aquest mon del Fado, limitant-se a creure's allò que un reduït nombre de persones des de Portugal els hagi pogut o volgut vendre. La peli tal i com a quedat es podria haver titulat . LA MÚSICA VISTA DES DEL FADO. Totes les barrejes que n'ha fet, a tots els que ens agrada el Fado ens ha semblat patètiques.
Això a banda per reblar el clau i tornant al que li deia tot començant, el Premi Goya atorgat a la millor cançó original, m'ha semblat una gran errada. Potser aquesta Acadèmia volia donar un premi a aquest film, potser volia donar-ne un al director, potser volia reivindicar la peli. Jo no sé perquè. Però la música de Fado das saudades, no és pas original. Potser es podrà discutir qui n'és l'autor si és música popular o te autor a qui se li deguin drets, Però inèdita no ho és pas, i amb això concorda tot el món fadista al país veí. I quan el veí ronca no potser que fem veure que no el sentim.
Crec que rectificar és de savis, i pel que toca a aquesta Academia, rectificar significaria retirar aquest premi a qui fou atorgat i que a aquest el que li pertocaria seria retornar-lo si és que és i es considera Fadista.
Soposo que no sóc el primer que es queixa d'aquest premi i no crec que sigui el darrer.
Dispensim per les meves opinions.
El saluda ben atentament:
Jaume Coy Mestre
No vaig obtenir resposta i el 31 de març, ho vaig tornar a intentar:
De: Jaume Coy [mailto:jaumcoy@auna.com]
Enviado el: dilluns, 31 / març / 2008 01:51
Para: claraagusti@academiadecine.com
Asunto: Fw: goya per a FADOS
Benvolguda senyora,
Novament em dirigeixo a vosté pel mateix tema pel qual vaig fer-ho fa un mes, i del que no he rebut resposta per part de la Acadèmia i tampoc veig cap notícia a la seva web.
El premi a la millor cançó original segons figura en la web, és:
La qual cosa significa queel sr. Pinto i el sr. do Carmo en son els autors.
Això, simplement és fals
El sr. Pinto és, efectivament, l'autor del poema, però el sr. do Carmo només és l'interpret.
l'autoria de la música, com a hores d'ara deuen de saber, és desconeguda per tractar-se
d'un Fado Menor Tradicional segons la Societat Portuguesa de Autores (SPA). Encara que els hereus d'Alfredo Duarte Marceneiro, reivindiquen que aquesta melodia de Fado de Saudade, té música de Fado Menos amb Complemento Versículo, música aquesta que esta subjecta a drets d'autor per estar degudament registrada a l'SPA.
Deixant de banda aquesta polèmica que hauran de resoldre els nostres veïns portuguesos, el que queda demostrat és que la música no és original i composta per al film, tal i com resen les bases per l'adjudicació del premi.
Em sobta que amb tot l'enrenou que ha causat l'adjudicació d'aquest premi al pais veí, aqui a casa nostra no se'n parli gens.
Crec que l'Acadèmia hauria de ser valenta i, fent cas a la SPA, retirar aquest premi indegudament adjudicat.
Per altra banda el fet que em dirigis a aquesta única oficina a Barcelona -d'on els escric- crec que merexia si més no, una resposta per la seva part, resposta que també espero en aquesta ocasió.
El saluda ben cordialment
Jaume Coy
Dos dies després, aquesta és la contesta:
Apreciat Sr. Coy, no he contestat el seu mail ja que estic de baixa degut a un accident de moto. De totes
maneres li diré que jo no puc fer res respecta a tot això. Li aconsello que es dirigeixi al mail:
juntadirectiva@academiadecine.com (amb castellà si pot ser).
Atentament.
----------------------------------------------
Clara Agustí
Academia de Cine
Oficina Barcelona
Aqui em teniu, doncs, intentant traduir al castellà un escrit curtet perque l'entenguin a Madrid. !?¿¡¿?¡!!
No farem comentaris..........
Els deia:
----- Original Message -----
From: Jaume Coy
To: claraagusti@academiadecine.com
Sent: Thursday, February 28, 2008 6:37 PM
Subject: goya per a FADOS
Benvolguda senyora,
Malgrat no tinc costum d'adreçar-me a la Academia, ara no me n'he pogut estar després de veure la película "Fados i veure com li era entregat el Goya a la millor cançó original.
Jo no sóc pas ningú, ta sols una persona que admira el cinema que es fa a Espanya i que també va anar a veure l'última de Saura.
He de ser-li franc: la peli em va decebre.No només pel tractament que fa del Fado -del qual en sóc seguidor- sinó també perque la peli resulta monótona, monocorde, tancada, potser reclosa en les xarxes que el propi autor ha teixit.
Crec que ha estat un error que el Fado hagi estat tractat per algú no-lusòfon i que a més no hagi investigat més aquest mon del Fado, limitant-se a creure's allò que un reduït nombre de persones des de Portugal els hagi pogut o volgut vendre. La peli tal i com a quedat es podria haver titulat . LA MÚSICA VISTA DES DEL FADO. Totes les barrejes que n'ha fet, a tots els que ens agrada el Fado ens ha semblat patètiques.
Això a banda per reblar el clau i tornant al que li deia tot començant, el Premi Goya atorgat a la millor cançó original, m'ha semblat una gran errada. Potser aquesta Acadèmia volia donar un premi a aquest film, potser volia donar-ne un al director, potser volia reivindicar la peli. Jo no sé perquè. Però la música de Fado das saudades, no és pas original. Potser es podrà discutir qui n'és l'autor si és música popular o te autor a qui se li deguin drets, Però inèdita no ho és pas, i amb això concorda tot el món fadista al país veí. I quan el veí ronca no potser que fem veure que no el sentim.
Crec que rectificar és de savis, i pel que toca a aquesta Academia, rectificar significaria retirar aquest premi a qui fou atorgat i que a aquest el que li pertocaria seria retornar-lo si és que és i es considera Fadista.
Soposo que no sóc el primer que es queixa d'aquest premi i no crec que sigui el darrer.
Dispensim per les meves opinions.
El saluda ben atentament:
Jaume Coy Mestre
No vaig obtenir resposta i el 31 de març, ho vaig tornar a intentar:
De: Jaume Coy [mailto:jaumcoy@auna.com]
Enviado el: dilluns, 31 / març / 2008 01:51
Para: claraagusti@academiadecine.com
Asunto: Fw: goya per a FADOS
Benvolguda senyora,
Novament em dirigeixo a vosté pel mateix tema pel qual vaig fer-ho fa un mes, i del que no he rebut resposta per part de la Acadèmia i tampoc veig cap notícia a la seva web.
El premi a la millor cançó original segons figura en la web, és:
La qual cosa significa queel sr. Pinto i el sr. do Carmo en son els autors.
Això, simplement és fals
El sr. Pinto és, efectivament, l'autor del poema, però el sr. do Carmo només és l'interpret.
l'autoria de la música, com a hores d'ara deuen de saber, és desconeguda per tractar-se
d'un Fado Menor Tradicional segons la Societat Portuguesa de Autores (SPA). Encara que els hereus d'Alfredo Duarte Marceneiro, reivindiquen que aquesta melodia de Fado de Saudade, té música de Fado Menos amb Complemento Versículo, música aquesta que esta subjecta a drets d'autor per estar degudament registrada a l'SPA.
Deixant de banda aquesta polèmica que hauran de resoldre els nostres veïns portuguesos, el que queda demostrat és que la música no és original i composta per al film, tal i com resen les bases per l'adjudicació del premi.
Em sobta que amb tot l'enrenou que ha causat l'adjudicació d'aquest premi al pais veí, aqui a casa nostra no se'n parli gens.
Crec que l'Acadèmia hauria de ser valenta i, fent cas a la SPA, retirar aquest premi indegudament adjudicat.
Per altra banda el fet que em dirigis a aquesta única oficina a Barcelona -d'on els escric- crec que merexia si més no, una resposta per la seva part, resposta que també espero en aquesta ocasió.
El saluda ben cordialment
Jaume Coy
Dos dies després, aquesta és la contesta:
Apreciat Sr. Coy, no he contestat el seu mail ja que estic de baixa degut a un accident de moto. De totes
maneres li diré que jo no puc fer res respecta a tot això. Li aconsello que es dirigeixi al mail:
juntadirectiva@academiadecine.com (amb castellà si pot ser).
Atentament.
----------------------------------------------
Clara Agustí
Academia de Cine
Oficina Barcelona
Aqui em teniu, doncs, intentant traduir al castellà un escrit curtet perque l'entenguin a Madrid. !?¿¡¿?¡!!
No farem comentaris..........
dimarts, 1 d’abril del 2008
és el que penso
Ahir vespre quen vaig tornar del concert de Névoa, ja estava força content, i més me'n vaig posar quan vaig veure que tenia un correu d'en Vitor Duarte on a banda d'enviarme un fado d'Ana Rosmaninho, em demanava si estava al tanto de la polèmica amb el tema del premi Goya a la millor cançó original adjudicat a Fado da Saudade i als seus autors do Carmo i Pinto Amaral.
Si que n'estic al tanto. I tinc la meva opinió que sempre que tinc ocasió i ganes l'he feta pública als foros amb els que m'he creuat.
Recordo que al desembre de 2006 quan vaig assabentar-me que C. Saura tenia previst fer un documental sobre Fado ja m'hi vaig posar en contacte. Si més no, vaig escriure al seu Foro. Dubto molt que ell hi posi el nas, però.............
Vaig seguir durant el 2007 la polèmica creada arran de com s'anava forjant el film, una mica des de la barrera, intenant entendre tots els punt de vista. A finals d'any vaig anar a veure la película?!? FADO
i vaig sortir MOLT CABREJAT. Vaig escriure de nou al Foro d'en Saura.............
Dies després vaig rebre un escrit del sr. Fernando Zeloso i amb la seva autorització el vaig penjar al Foro de C. Saura amb aquest encapçalament:
i aquest és el text del sr. Zeloso que seguia:
Desde el mundo fadista, esta apreciación:
Até o Sr. Presidente da República foi enganado com o prémio Goya
Em termos de fado e quando se trata de Fado Tradicional, que é este o caso, os fados são as músicas e não as letras ou poemas que nessas músicas se cantam. Assim, para melhor me fazer entender, devo dizer, por exemplo, que o \"fado\" \"Povo que Lavas no Rio\" não existe! O que existe é um poema magnífico escrito, em sextilhas, por Pedro Homem de Melo, ao qual ele deu o título \"Povo que Lavas no Rio\", cantado por Amália Rodrigues, na música do fado Vitória de Joaquim Campos. Por isso, quando um cantador quer cantar o poema referido ou outro qualquer de sextilhas, porque há inúmeros poemas de sextilhas cantados no fado Vitória, quem canta, pede aos guitarristas que lhe toquem o fado Vitória e não o \"Povo que Lavas no Rio\".
Amália, escolheu (por acaso) para cantar o poema citado, o fado Vitória; mas, podia ter escolhido o Fado dos Sonhos, o Fado Marcha de Alfredo Marceneiro, o Fado Pedro Rodrigues ou outro qualquer com métrica musical para sextilhas. Da mesma maneira, o \"fado\" \"Estranha Forma de Vida\", também não existe! O que existe, é um poema de Amália Rodrigues com o título \"Estranha Forma de Vida\" cantado por toda a gente, na música do Fado Bailado (quintilhas) de autoria de Alfredo Marceneiro. Assim, o \"Fado da Saudade\" porque não tem música própria, também não existe enquanto fado tradicional! O que existe, é um poema ou letra de Fernando Pinto do Amaral, a que este deu o nome de \"Fado da Saudade\", cantado por Carlos do Carmo, no filme \"Saurganhada\", num estilo musical de autoria de Alfredo Marceneiro, extraído do Fado Menor, a que o autor deu o nome de versículo. Sendo assim, os autores portugueses premiados nos prémios Goya, só podem e devem serobrigatoriamente, Fernando Pinto do Amaral e Alfredo Marceneiro. Um, autor da letra, o outro autor da música; e nunca Carlos do Carmo, porque o júri dos prémios Goya, no caso do \"Fado da Saudade\" premiou os autores e não o intérprete, uma vez que os espanhóis não sabem quem canta mal ou bem um fado tradicional! Por isso, Carlos do Carmo, na sua loucura de ser o \"herói contemporâneo\", na sua cegueira, entrou num estado de demência tal, que desavergonhadamente teve \"lata\" para dizer ao mundo que recebeu um galardão que não lhe pertence. Tudo isto acontece, porque C. Carmo omitiu em seu proveito e de caso pensado, a devida informação fadista acerca do autor do versículo, à Academia das Letras, Artes e do Cinema Espanhol, tendo contribuído assim para que este escândalo e esta fraude tivessem acontecido! Portanto, C. Carmo explorou escandalosamente a ignorância dos espanhóis a seu favor, sabendo que, na realidade, ele não é autor de coisa nenhuma; e, sabendo que, no fado, tudo se passa como eu acabo de dizer. Para além de ter enganado tudo e todos, menos os fadistas, ele explorou também a ignorância da comunicação social portuguesa escrita e falada, e é por isso, publicitado fraudulenta e mentirosamente como tendo sido galardoado com um prémio que ele sabe que é pertença exclusiva de Fernando Pinto do Amaral e de Alfredo Marceneiro.
Por isso, o prémio entregue a F. Pinto do Amaral, deve ser dividido a título póstumo com Alfredo Marceneiro.
O ardil de Carlos do Carmo é tal, que o poeta galardoado, estranhamente não aparece nos jornais, nem na televisão; e, ao contrário do que diz Carlos de Carmo, foi Fernando Pinto do Amaral quem recebeu das mãos dos apresentadores da Gala, o referido galardão e levou atrás de si o pretensioso \"fadista desconhecido\" para o palco. Pelas notícias publicadas, percebe-se até que, se calhar, o poeta, nem sequer recebeu os parabéns do Sr. Presidente da República; e tem sido completamente ignorado, enquanto se anda mentirosamente a badalar aos quatro ventos que Carlos do Carmo recebeu o prémio Goya. O esquema, o regime, os lobbies, os lobos, o vedetismo, a troca de influências e heroicidade a qualquer preço (mesmo que seja falsa) já estão em marcha a edificar mais um herói apátrida, alicerçado na mentira. Sem que alguém saiba para quê, nem porquê, Carlos do Carmo com a sua habitual falta de escrúpulos contribuiu assim, para que os portugueses e até Sua Excelência, o Sr. Presidente da República, com excepção dos fadistas, tenham embarcado nesta fantasia, nesta vergonha cultural que acabará por atingir uma dimensão ridiculamente internacional.
A incoerência, a desgraça psíquica actual de Carlos do Carmo é tal, que até eu fico com muita pena dele!
A Bem da Nação Fadista
Jo estimo el Fado, és la meva passió. No sé perquè la tinc, aquesta passió, ni em plantejo de saber-ho i m'ha fet molta ràbia (que és el que sento quan sento impotència) que algú se n'aprofiti, del Fado .
Aquests Algú, tenen noms i cognoms i probablement també prestigi. I és d'aquest prestigi que s'aprofiten. I és per aquest prestigi que tenen que moltes persones no volen veure el que passa i els ho perdonen tot. Jo, no.
Si que n'estic al tanto. I tinc la meva opinió que sempre que tinc ocasió i ganes l'he feta pública als foros amb els que m'he creuat.
Recordo que al desembre de 2006 quan vaig assabentar-me que C. Saura tenia previst fer un documental sobre Fado ja m'hi vaig posar en contacte. Si més no, vaig escriure al seu Foro. Dubto molt que ell hi posi el nas, però.............
FORO - Carlos Saura
|
| |
| | |
| Autor: | jaume coy mestre jaumcoy@auna.com |
| Fecha: | 19/12/2006 21:11:48 |
| Asunto: | sobre "FADO" |
| Querido Carlos, yo modestamente espero que llegues a leer estas lineas. Quisiera hacerte llegar mi digamos "preocupaci�n" por el resultado de tu pr�xima peli FADO. Carmo, Caman�, Mariza, s�n grandes nombres. Tal vez, hoy, Carmo no seria considerado fadista, al estilo cl�sico, Mariza ha creado un estilo nuevo,personal, distinto y ,si, Caman� me parece un ejemplar fadista. Pero Carlos, hay m�s, muchos m�s; esos que trabajan en los peque�os locales de Portugal. Esos que no conoce el gran p�blico y que desde barcelona,donde vivo, �s dif�cil de conseguir oir. | |
Vaig seguir durant el 2007 la polèmica creada arran de com s'anava forjant el film, una mica des de la barrera, intenant entendre tots els punt de vista. A finals d'any vaig anar a veure la película?!? FADO
i vaig sortir MOLT CABREJAT. Vaig escriure de nou al Foro d'en Saura.............
| Autor: | |
| Fecha: | |
| Asunto: | |
| Saura: quien te ha contado que el fado se puede "misturar" con bossa, flamenco, batucadas o qualquier cosa? Al hacerlo deja de ser Fado! | |
Dies després vaig rebre un escrit del sr. Fernando Zeloso i amb la seva autorització el vaig penjar al Foro de C. Saura amb aquest encapçalament:
Autor:FORO - Carlos Saura
|
| |
| | |
| Autor: | jaume coy jaumeyrosa@gmail.com |
| Fecha: | 12/02/2008 23:56:50 |
| Asunto: | desde el mundo fadista |
| me permito con la autorización del autor del texto, publicar en este foro el escrito siguiente. Solo decirle señor Saura que si en lugar de haberse rodeado de los asesores de los que se rodeó, se hubiera molestado en introducirse en el mundo del fado y hubiera tenido fadistas de verdad a a su lado lo más probable és que aun se pudiera ver, en mi ciudad por ejemplo, su, digamos, documental (aunque para el gusto de la mayoria poco documentado ,la verdad) pero ya no está en cartelera y tal vez deberia usted preguntarse el porqué. El remate al fiasco que significa la obtención de un Goya a la MEJOR CANCION ORIGINAL a un fado con una música que tiene casi 100 años me parece un engaño que usted y sus \"asesores\" han contribuido a poner en circulación. | |
i aquest és el text del sr. Zeloso que seguia:
Desde el mundo fadista, esta apreciación:
Até o Sr. Presidente da República foi enganado com o prémio Goya
Em termos de fado e quando se trata de Fado Tradicional, que é este o caso, os fados são as músicas e não as letras ou poemas que nessas músicas se cantam. Assim, para melhor me fazer entender, devo dizer, por exemplo, que o \"fado\" \"Povo que Lavas no Rio\" não existe! O que existe é um poema magnífico escrito, em sextilhas, por Pedro Homem de Melo, ao qual ele deu o título \"Povo que Lavas no Rio\", cantado por Amália Rodrigues, na música do fado Vitória de Joaquim Campos. Por isso, quando um cantador quer cantar o poema referido ou outro qualquer de sextilhas, porque há inúmeros poemas de sextilhas cantados no fado Vitória, quem canta, pede aos guitarristas que lhe toquem o fado Vitória e não o \"Povo que Lavas no Rio\".
Amália, escolheu (por acaso) para cantar o poema citado, o fado Vitória; mas, podia ter escolhido o Fado dos Sonhos, o Fado Marcha de Alfredo Marceneiro, o Fado Pedro Rodrigues ou outro qualquer com métrica musical para sextilhas. Da mesma maneira, o \"fado\" \"Estranha Forma de Vida\", também não existe! O que existe, é um poema de Amália Rodrigues com o título \"Estranha Forma de Vida\" cantado por toda a gente, na música do Fado Bailado (quintilhas) de autoria de Alfredo Marceneiro. Assim, o \"Fado da Saudade\" porque não tem música própria, também não existe enquanto fado tradicional! O que existe, é um poema ou letra de Fernando Pinto do Amaral, a que este deu o nome de \"Fado da Saudade\", cantado por Carlos do Carmo, no filme \"Saurganhada\", num estilo musical de autoria de Alfredo Marceneiro, extraído do Fado Menor, a que o autor deu o nome de versículo. Sendo assim, os autores portugueses premiados nos prémios Goya, só podem e devem serobrigatoriamente, Fernando Pinto do Amaral e Alfredo Marceneiro. Um, autor da letra, o outro autor da música; e nunca Carlos do Carmo, porque o júri dos prémios Goya, no caso do \"Fado da Saudade\" premiou os autores e não o intérprete, uma vez que os espanhóis não sabem quem canta mal ou bem um fado tradicional! Por isso, Carlos do Carmo, na sua loucura de ser o \"herói contemporâneo\", na sua cegueira, entrou num estado de demência tal, que desavergonhadamente teve \"lata\" para dizer ao mundo que recebeu um galardão que não lhe pertence. Tudo isto acontece, porque C. Carmo omitiu em seu proveito e de caso pensado, a devida informação fadista acerca do autor do versículo, à Academia das Letras, Artes e do Cinema Espanhol, tendo contribuído assim para que este escândalo e esta fraude tivessem acontecido! Portanto, C. Carmo explorou escandalosamente a ignorância dos espanhóis a seu favor, sabendo que, na realidade, ele não é autor de coisa nenhuma; e, sabendo que, no fado, tudo se passa como eu acabo de dizer. Para além de ter enganado tudo e todos, menos os fadistas, ele explorou também a ignorância da comunicação social portuguesa escrita e falada, e é por isso, publicitado fraudulenta e mentirosamente como tendo sido galardoado com um prémio que ele sabe que é pertença exclusiva de Fernando Pinto do Amaral e de Alfredo Marceneiro.
Por isso, o prémio entregue a F. Pinto do Amaral, deve ser dividido a título póstumo com Alfredo Marceneiro.
O ardil de Carlos do Carmo é tal, que o poeta galardoado, estranhamente não aparece nos jornais, nem na televisão; e, ao contrário do que diz Carlos de Carmo, foi Fernando Pinto do Amaral quem recebeu das mãos dos apresentadores da Gala, o referido galardão e levou atrás de si o pretensioso \"fadista desconhecido\" para o palco. Pelas notícias publicadas, percebe-se até que, se calhar, o poeta, nem sequer recebeu os parabéns do Sr. Presidente da República; e tem sido completamente ignorado, enquanto se anda mentirosamente a badalar aos quatro ventos que Carlos do Carmo recebeu o prémio Goya. O esquema, o regime, os lobbies, os lobos, o vedetismo, a troca de influências e heroicidade a qualquer preço (mesmo que seja falsa) já estão em marcha a edificar mais um herói apátrida, alicerçado na mentira. Sem que alguém saiba para quê, nem porquê, Carlos do Carmo com a sua habitual falta de escrúpulos contribuiu assim, para que os portugueses e até Sua Excelência, o Sr. Presidente da República, com excepção dos fadistas, tenham embarcado nesta fantasia, nesta vergonha cultural que acabará por atingir uma dimensão ridiculamente internacional.
A incoerência, a desgraça psíquica actual de Carlos do Carmo é tal, que até eu fico com muita pena dele!
A Bem da Nação Fadista
 |
 |  |
Jo estimo el Fado, és la meva passió. No sé perquè la tinc, aquesta passió, ni em plantejo de saber-ho i m'ha fet molta ràbia (que és el que sento quan sento impotència) que algú se n'aprofiti, del Fado .
Aquests Algú, tenen noms i cognoms i probablement també prestigi. I és d'aquest prestigi que s'aprofiten. I és per aquest prestigi que tenen que moltes persones no volen veure el que passa i els ho perdonen tot. Jo, no.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)