dijous, 16 d’agost de 2018

Tant de temps

Fa tant de temps que no diem res desde defado que cada cop fa més vergonya de posar-m'hi, tot i les ganes immenses que en tinc.
Malgrat tot, malgrat tota la feina que ara em té amb el temps mermat, no hi ha dia que no escolti fado. No hi ha dia que no tingui ganes de compartir allò que m'agrada. I avui que sento una rancúnia gran perque fa 10 mesos, més de tres-cents dies que els meus representants socials i polítics estan injustament empresonats, hi ha coses que m'ajuden a passar el tràngol, a apaivagar el dolor que sento.

Escoltava fa una estona en Lluís Llach cantar el poema de Miquel Martí Pol Ara Mateix, i pensava com el podria compartir amb tots aquells als qui encara els queda una engruna de sensibilitat... Ja trobarem la manera.

Ara, però, us deixo amb una formidable interpretació del poema Maldição de Fernando Farinha amb una interpretació que trobo magnífica cantada amb la música del fado- Marcha d'Alfredo Marceneiro. Gentilesa de Fado Porto.

Maria Valejo
Maldição



Maldição *F.Farinha*

Fernando Farinha / Alfredo Duarte *marcha do marceneiro* 
Repertório de Fernando Farinha
Malditos os olhos meus
Quando encontraram os teus
E por eles me perdi
Se os meus olhos te não vissem
Talvez ainda sorrissem
E não chorassem por ti

Malditos beijos que dei
Esses beijos que eu guardei / P'ra te oferecer com calor
Beijar quem nos faz sofrer
Antes morrer sem saber / O que é um beijo de amor

Malditos tempos vividos
Que por ti foram esquecidos / E que eu não posso esquecer
Maldito o meu coração
Que sofre esta maldição / E não deixa de te querer

Cap comentari: