dilluns, 27 de gener de 2014

S'acosta el dia

És aquest proper divendres quan Ana Moura presentarà novament a Barcelona el seu darrer treball "Desfado" a la Sala Apolo de Barcelona aixi que no perdeu l'oportunitat de gaudir d'una de les veus més admirades del panorama fadista actual.



No és que a mi m'encanti aquest darrer treball si el valoro com a fado del, diguem-ne, tradicional, ja que a Desfado Ana Moura incorpora instruments que no són propis del Fado i també cançons que poc o res tenen a veure amb el gènere. Té, això si, sempre aquell puntet de fadista que segons crec, l'Ana no pot ni vol abandonar.
Diguem-ne que ha volgut amb aquest CD fer alguna cosa de diferent, llicència a la que té tot el dret, i més quan ho fa amb tant de bon gust.
 
Ja fa uns deu anys que vaig saber de l'Ana Moura. Va arribar a les meves mans el seu primer CD, després d'haver-me "baixat" els temes per aquelles mítiques pàgines de descargues que tant em van ajudar a conèixer la música portuguesa.
Més tard, corria l'hivern del 2006, vaig tenir la sort de veure-la cantar a Lisboa, a la Casa de Linhares, o també anomenada "Bacalhau de Molho" i a primeríssima fila, mercè a l'interès de Tó Moliças que l'acompanyava a la viola-baixo.

 
M'agrada la seva veu, avellutada d'un to greu, però d'aquells que es fan suaus a l'oïda i acaronen. A més, no crec que ningú pugui discutir aquest "jeito" fadista que té.
 
Potser se li pot retreure que s'hagi dedicat més a cantar als escenaris de tot el món que a cantar a les cases de fado, lloc natural per gaudir del fado, i això és una de les coses que vaig poder dir-li en persona en el concert que va fer a la ciutat de Sagunt, a València, l'any 2008.



La qualitat de la foto no és d'allò per tirar-hi coets, però valia la pena posar-la aqui, perquè aquell dia la juguesca va ser "intercanviar-se" els papers amb en Jorge Fernando.
 
L'any 2011 dins del programa de La Mar de Músicas, un fantàstic festival anual que té lloc cada mes de juliol a Cartagena, l'Ana i els seus músics van tenir un èxit monumental, i vaig tenir la sort que em signés el seu CD i poder parlar amb ella una estoneta.


El passat mes de febrer va tornar a actuar a Barcelona, i malhauradament no hi vaig poder assistir. Aquest cop no hi faltaré i us recomano que no es perdeu aquesta oportunitat de sentir-la "ao vivo".
 
Us deixo amb un dels seus temes mítics.....
 
 
 
 

 
 

dissabte, 18 de gener de 2014

Ana Moura torna a Barcelona

El Fado torna a Barcelona, Estem de sort.
I ho estem doblement perquè qui ens visita, i ens acosta a aquesta música tan propera i alhora tan desconeguda, és ni més ni menys que una de les veus més admirades en el panorama fadista dels darrers anys: Ana Moura.
Inútil és buscar l'origen, la història i cap a on va el fado. És només, com afirma l'Ana, que el fado és especial perquè no és més que emocions, sentiments. No li calen adjectius ni traduccions. I als sentiments només els cal que els deixin fluir. Llavors, diuen, que el Fado Acontece.
 
Ara estem de sort. Una mica de Lisboa arriba a Barcelona hi ho fa a través d’aquest pont d'unió que es diu Ana Moura.
 
Gaudim-ne!
 
A la Sala Apolo de Barcelona divendres 31 a les 9 del vespre!!!
 
 

No hi falteu!!!

 
Un tast amb aquest video.
 
Un poema de Manuela de Freitas amb música de Pedro Rodrigues (fado Primavera) amb aquesta sonoritat amb què la fadista ha volgut vestir aquesta música  tradicional....
 
 
Vestido negro, cingido
Cabelo negro, comprido / E negro xaile bordado
Subindo à noite a avenida
Quem passa julga-a perdida / Mulher de vício e pecado
E vai sendo confundida
Insultada e perseguida / P’lo convite costumado

Entra no café cantante
Seguida em tom provocante / Pelos que querem comprá-la
Uma guitarra a trinar
E uma sombra, devagar / Arranca pró meio da sala
Ela começa a cantar
E os que a queriam comprar / Sentam-se à mesa a olhá-la

Canto antigo e tão profundo
Que, vindo do fim do mundo / É prece, pranto ou pregão
E todos os que a ouviam
À luz das velas pareciam / Devotos em devoção
E os que há pouco a ofendiam
De olhos fechados ouviam / Como a pedir-lhe perdão

Vestido negro, cingido
Cabelo negro, comprido / E negro xaile traçado
Cantando pr’aquela mesa
Ela dá-lhes a certeza / De já lhes ter perdoado
E em frente dela, na mesa
Como em prece a uma deusa / Em silêncio ouve-se o fado.
 
lletra extreta del blog de l'amic José Fernandes de Castro
Video del canal Rita6ouveia

divendres, 3 de gener de 2014

Seguim

Per motius diversos aquest blog ha estat funcionant a mig gas els darrers mesos, i ara pretén agafar de nou l'embranzida que havia tingut abans. La veritat és que costava decidir amb quin fado i fadista començaria l'any, però després de veure el vídeo del canal de Youtube 4FadoLisbon, s'han esvaït els dubtes.


El Fado das Horas que aqui ens canta António Ganhão des de la casa de Fados A Nini, a Lisboa, és una de les músiques més agradables d'escoltar, tant en directe com mentre feinejem per casa. És un fado que té l'arrel en el Fado tradicional Mouraria, cantat d'una forma més suau, més melòdica, "estilisado" com es diu el el món fadista.

En aquesta música Ary dos Santos hi va encavir aquest poema Menor e Maior, on el poeta torna a personificar el fado, torna a fer-lo sentir com aquell amor que lluny o a prop sempre és amb nosaltres.

Vegeu també en aquest blog Rosa da noite

Menor e Maior




Revejo tudo e redigo
Meu amor de toda a hora
Minha amante, minha amiga
Amanhã, ontem, agora

Revejo tudo e consigo / Um amor quase perfeito
Eu já nem sei se é comigo / Se é contigo que me deito

No linho deste meu corpo / Todo bordado d’espanto
Um coração quase morto / Bate nos fados que canto

Fado longe, fado perto / Fado distância de mim
Que às vezes, é um deserto / Outras vezes um jardim

Entre todos os meus fados / Só este fado de amor
Nos junta, quando afastados / Sendo menor é maior