divendres, 9 d’agost del 2013

Noranta anys


Aquest any ha complert noranta anys, i continua cantant i encantant a qui l'escolta i també els seus companys de viatge fadista, companys que l'estimeni la respecten.
No podia ser d'altra manera. La Celeste Rodrigues és d'aquelles figures que no deixen indiferent, mai oblidaré aquell vespre al cafè Luso compartint taula i escoltant parlar al Fado.


Aquesta és una gravació d'estudi, i per tant, no és en so directe. Reconec la mítica Mesa de Frades i un grapat de fadistes "de primeira água" que, enbadalits, escolten el mite.

Parabéns Dona Celeste. Um beijinho grande.


(homenagem aos 90 anos) from Arco Films on Vimeo.

Fado Celeste

Tiago Torres da Silva / Pedro Pinhal


Quando a manhã me desperta
A janela entreaberta
Deixa-me ver a cidade;
E p'ra não sofrer à toa
Não dou um nome a Lisboa
E só lhe chamo saudade

Há tanta gente a passar
Que ás vezes chego a escutar / O pregão duma varina
Sei que a vida continua
Mas vejo passar na rua / Os meus tempos de menina

Olho outra vez a cidade
Mas quando o vento me invade / E a solidão me agarra
Fecho de vez a janela
Peço á saudade, cautela / E abraço uma guitarra.