divendres, 10 d’agost de 2012

El fado ens conta històries...

Casualitat, predestinació... vés a saber quins són els mecanismes que es posen en marxa a l'hora de conèixer algú.

Aqui, en Fernando Maurício ens canta una Marcha de Manuel Maria amb una lletra de
Carlos Rocha, en la qual la pluja sembla que dóna una empenta al futur.

En Fernando Maurício, és un fadista de referència pels més joves, i per a mi és allò que crec que és el fado, abocar sentiments en cada història que cantes, e fer-ho des del primer moment, des del primer vers, sense concessions.

Punxeu aqui si voleu escoltar-ne més coses... Fernando Maurício

Chuva *Ao ver a chuva cair*
Carlos Rocha / Manuel Maria Rodrigues *marcha do manel maria*

Ao ver a chuva caír
Sinto vontade de rir
E recordo a ocasião;
Em que de chapéus erguidos
Iamos tão distraídos
Que te dei um encontrão

Não sei se foi minha a culpa
Mas sei que perdi desculpa / Ao ver que estavas zangada
E quando em mim reparaste
Eu vi logo que gostaste / Desta cara descarada

Abracei-te docemente
Quando a chuva inclemente / Nos levou p'ra um portal
Foram minutos de espera
A gerar uma quimera / Que nos fez esquecer o mal

E essa chuva que caía
Cada vez mais forte e fria / Nossas almas aqueceu
Por isso, me rio agora
E bendigo aquela hora / Em que a chuva nos prendeu.


Lletra extreta del blog amic fadosdofado 
Vídeo provinent del canal Yotube de Puro Fado

1 comentari:

Chela ha dit...

Fernando Mauricio es todo un clásico y un buen interprete del fado. Canta con el corazón.
Lo he escuchado en varios de los vídeos que nos incluyes. ¡Gracias!
Un cariñoso saludo.