dijous, 25 d’agost de 2011

Carla Pires al Caixa Fórum

S'ha convertit en un costum -que celebrem- que el fado ens visiti al Caixa Fórum cada mes d'Agost. Si l'any passat va ser la Joana Amendoeira, enguany ha estat la Carla Pires qui ha omplert aquest espai a l'aire lliure del só que no enganya de la guitarra portuguesa i de la paraula resplendent dels poemes que el fado embolcalla.
Només un "però" i és sobre l'espai, que tot i ser agradable, és petit i la sonoritat, fora de la part frontal, no és gens bona.

Els comentaris de la Carla no van ser escoltats amb prou claredad per la majoria dels assistents, que seguíem la seva actuació. Aquest és un assumpte a resoldre per l'organització. L'altre -i des d'aqui ho demano- seria que fos Caixa Fórum qui es decidís a tirar endavant un Festival de Fados a Barcelona, ciutat la nostra, mancada d'aquesta possibilitat agradosa que ja tenen tantes ciutats de la resta d'Espanya.

Queda feta la proposta.....   

La Carla Pires que em sembla més autèntica quan ens canta el fado més tradicional, que no pas quan agafa viaranys d'estil més incert, va estar acompanyada a la guitarra portuguesa per Sandro Costa, a la viola de fado per António Nieto i a la viola-baixo per Vasco Sousa.



La fadista ens va regalar alguns dels poemes del seu primer CD Ilha do meu Fado,  però sobretot ens va cantar alguns dels fados que integren el seu proper treball discogràfic que té previst veure la llum el mes vinent. Estarem amatents per veure'n el resultat...

Aqui us deixo amb un fado musicat, un poema de la recordada Rosa Lobato Faria amb música de'n Mário Pacheco.
Molt recomanable seguir-ne la lletra.

Aprende o meu coração

Rosa Lobato Faria / Mário Pacheco
Repertório de Carla Pires

Quem me quiser há-de saber as conchas
A cantiga dos búzios e do mar
Quem me quiser há-de saber as ondas
E a verde tentação de naufragar

Quem me quiser há-de saber as fontes
A laranjeira em flor, a cor do feno
A saudade lilás que há nos poentes
O cheiro da maçã que há no inverno

Quem me quiser há-de saber a chuva
Que põe colares de pérolas nos ombros
Há-de saber os beijos e as uvas
Há-de saber as asas e os pombos

Quem me quiser há-de saber a espuma
Em que sou um turbilhão subitamente
Ou então não saber coisa nenhuma
E embalar-me ao peito, simplesmente.


La lletra del fado extreta del blog amic fadosdofado

6 comentaris:

Rosa Mª Llopis Cascón ha dit...

Hola noi, com et deia el blog a agafat un caire més modern i dinàmic, m'agrada moltissin.
Es una currada tot plegat, FELICITATS!!!

jaume ha dit...

Olá Rosa Mª, obrigado pela visita e pelo coment, fico contente por gostares da nova imagen do blog.
Um beijino e volta sempre.

fernando ha dit...

¡Obrigadinho!
Ple, com sempre i amb molta calor...¿no?

jaume ha dit...

Olá Fernando, doncs si, molta calor, molt plè i amb un sò horrible, esperem que si més no l'assumpte del sò ho millorin...
Una abraçada.

Chela ha dit...

Hola Jaume:

En primer lugar me alegra que Caixa Fórum, vaya consolidando estas invitaciones a escuchar y disfrutar con el fado. Es una música y un canto que crea adición.

Carla Pires tiene un timbre de voz moderno que no resta la emoción que produce el fado cásico. El poema de Rosa Lobato es en verdad preciosísimo.

Un afectuoso saludo.

jaume ha dit...

Gracias Chela por tus palabras, coincido contigo, ese poema es una preciosidad... a veces pienso porque no soy yo capaz de escribir cosas asi...
Vuelve siempre, um beijinho
jaume