dimecres, 7 d’abril del 2010

La llèngua portuguesa

Aquests dies llegint, o millor dit rellegint -la meva memòria és fugissera- el llibre de la Teresa Pàmies "Nadal a Porto" he tingut l'ocasió de recrear-me en les paraules que escrigué Gaziel sobre la llengua portuguesa.

Deia en Gaziel en el seu llibre de viatges dedicat a la "Península inacabada" : "Llegit, el portuguès, ens sembla una llèngua que no val la pena estudiar, com si no fos res més que una mena de castellà vell, un semigallec, amb unes quantes paraules, poques, exclusives i pròpies. Per això els espanyols es creuen de bona fe, que el portuguès qualsevol l'entén".

La Pàmies ens recorda, també les paraules d'en Josep Pla quant parlant de Portugal deia: "... el portuguès és una lléngua vellutada, ombrejada, amb vegetacions de molsa tardoral, tan agradable al tacte. Les seves vocals tenen tota la gamma musical, però no pas la gamma dels instruments, sinó la gamma gutural i humana, que, sovint, és prodigiosa".

Tal vegada és per això que me n'he enamorat d'aquesta lléngua que amb la finor de les seves "esses", "zetas", les seves expressions respectuoses i la seva calidesa, endolceixen la parla. Diria que és una lléngua per la poesia... encara que no només.

I és per això que, modestament, fem els possibles per aprendre-la un poquet.