dissabte, 30 d’octubre del 2010

Nataly Tamargo


Que el fado enamora a gent de diverses cultures no és cap novetat.

Canten fado, japoneses, catalanes, vasques, rumaneses, entre altres i també aquesta cubana que "apaixonou-se pelo fado" en un viatge que el grup musical cubà Schola Cantorum Coralina va efectuar a Portugal.

Una dona amb una gran sensibilitat, que sap cantar, es troba amb el fado, resultat: no va poder resistir la tentació de posar aquesta sensibilitat i aquest talent al servei d'aquesta música que ens acalma l'esperit.

No només del fado es va apaixonar la Nataly, també del músic portuguès Francisco Presa amb el qual formen parella musical i personal.

Escoltem el clàssic Estranha forma de vida, amb paraules d'Amália i música do Fado Bailado de Ti Alfredo amb l'estil particular de la Nataly.




Estranha forma de vida
Amália Rodrigues / Alfredo Duarte *fado bailado*
Repertório de Amália

É por vontade de Deus
Que eu vivo nesta ansiedade;
Que todos os ais são meus
É toda a minha a saudade
Foi por vontade de Deus

Que estranha forma de vida / Tem este meu coração
Vive de vida perdida
Quem lhe daria o condão / Que estranha forma de vida

Coração independente / Coração que não comando
Vives perdido entre a gente
Teimosamente sangrando / Coração independente

Eu não te acompanho mais / Pára, deixa de bater
Se não sabes onde vais
Porque teimas em correr / Eu não te acompanho mais.

lletra extreta del blog
fadosdofado




Passeu pel blog naquintadorau per saber i escoltar més

y pel youtube de cleobis

Schola Cantorum Coralina amb la Nataly



diumenge, 24 d’octubre del 2010

O namorico de Rita

La fadista Kátia Guerreiro va publicar el darrer CD a finals del 2009. Amb el títol "Os Fados do Fado", aquest treball obeeix -diu la Kátia- "a un impuls".
Recupera per al seu repertori temes antics, clàssics, que són de bon escoltar pels que coneixem el fado i una descoberta per aquells que comencen a descobrir aquesta perla anomenada Fado.
Fa també la Kátia un homenatge als noms ja mítics com a Tony de Matos, la Netércia de Conceição, la Teresa Silva de Carvalho, l'Hermínia Silva, en João Ferreira Rosa, Max, Milú i Amália....

De tots els temes del CD escollim per escoltar aqui el poema d'Artur Ribeiro "O Namorico de Rita"
que ens conta la història d'amor entre la Rita -per cert quin nom més bonic!- i en Chico, la peixatera i el pescador, i que no agrada massa a la mare d'ella...

Una lletra amb algunes expressions i frases fetes que en el contexte de la història s'entenen prou bé.

O Namorico de Rita amb l'estil tan personal de la Kàtia Guerreiro.



Kátia Guerreiro a la Plaça del Rei de Barcelona






O namorico da Rita
Artur Ribeiro / António Mestre
Repertório de Amália

No mercado da Ribeira / Há um romance de amor
Entre a Rita que é peixeira / E o Chico que é pescador

Sabem todos que lá vão / Que a Rita gosta do Chico
Só a mãe dela é que não / Consente no namorico

Quando ele passa por ela
Ela sorri descarada
Porém o Chico á cautela não dá trela nem diz nada
Que a mãe dela quando calha
Ao ver que o Chico se abeira
Por dá cá aquela palha faz tremer toda a Ribeira

Namoram de manhãzinha / E da forma mais diversa
Dois caixotes de sardinha / São dois dedos de conversa

E há quem diga á boca cheia / Que depois de tanta fita
O Chico de volta e meia / Prega dois beijos na Rita.

letra tirada do blog fadosdofado


Que Portugal és una font inesgotable de bons cantants, tan de fado com d'altres gèneres ens ho demostra el programa "Uma canção para ti" en una edició del qual va participar la Kátia al costat d'aquests miudinhos que realment ho fan molt bé:



El vídeo promocional del CD és del tema Vira dos malmequeres, on amb els primers plans de la fadista ens adonem de l'estil i la gràcia de la Kàtia...
Ball de margarides

dilluns, 18 d’octubre del 2010

Pomba branca, un clàssic

Ja vàrem publicar el mes de maig passat aquesta cançó o fado musicat o poema cantat, com vulgueu dir-li, però en tot cas, un clàssic de la música portuguesa que han interpretat molts músics.

Es tracta d'un poema del portuense Vasco de Lima Couto --autor entre d'altres de "Noite", "Meu corpo", "Ouve Lisboa", "Disse-te adeus e morri", i tantes altres-- i que en aquella ocasió vam escoltar per Maximiliano de Sousa, el gran Max, que és l'autor de la música.

Avui tenim l'ocasió d'escoltar aquest clàssic per diversos cantants, i veurem com n'és d'important l'estil a l'hora d'interpretar.

A veure quina versió us encaterina més... I no oblideu de deixar la vostra opinió a "comentaris"

Pomba branca pomba branca
Já perdi o teu voar
Naquela terra distante
Toda coberta pelo mar

Fui criança e andei descalço
Porque a terra me aquecia
E eram longos os meus olhos
Quando a noite adormecia
Vinham barcos dos países
Eu sorria vê-los sonhar
Traziam roupas felizes
As crianças dos países
Nesses barcos a chegar
Pomba branca pomba branca
Depois mais tarde ao perder-te
Por ruas de outras cidades
Cantei meu amor ao vento
Porque sentia saudades
Saudades do meu lugar
Do primeiro amor da vida
Desse instante aproximar
Os campos do meu lugar
À chegada e à partida
Pomba branca pomba branca.

Canta Max
>
Canta Dulce Pontes i Paulo de Carvalho

Canta Tony de Matos

Canta el tenor Josep Carreras

A Youtube de l'amiga mariadoalentejo , Américo



Canta Beatriz de Conceição

divendres, 8 d’octubre del 2010

Tânia Oleiro

Diuen d'aquesta fadista nascuda a Lisboa el 1979, que té una veu d'aquelles en què es pot apreciar la raça, el "jeito fadista" i que només li manca temps per tal que aquesta veu maceri, com el vi de Porto que ve de bona cuna i necessita temps per convertir-se en allò òptim. El cert és que la Tânia té aquesta veu clara que de seguida enganxa, amb una parla clara que permet a aquells que no dominen la llèngua portuguesa, entendre prou bé allò que diu. Gaudim de la seva veu i no deixeu de visitar el seu Myspace. Un vídeo de ZeMalandro13, amb un tema d'Amália
Se nem tudo contigo são alegrias serenas Se me dás tanta hora amargurada Se padeço e te digo em certos dias Que me quero ir embora por fim cansada Se me dói o ciúme, se me põe louca de penas Se anda tanto queixume na minha boca Meu amor, minha vida, são queixas somente De alguém que sente que anda sentida O que digo não faço, o amor continua, Sei que não posso, amor sou tua
Amb l'Ana Sofia Varela a la Mar de Músicas. Al fons el mestre Joel Pina
Al festival La Mar de Músicas a Cartagena amb el mestre Joel Pina, la Margarida Bessa i en Pedro Moutinho
Tânia cantant en l'emblemàtica Mesa de Frades
De Federico de Brito i Carlos Rocha,
Silenci... deixeu sentir les guitarres, tocar cançons gallardes, gemint amb veu enrogallada, silenci... deixeu sentir aquest fado, cansat já d'haver anat, per arreu de boca en boca...

Silêncio *deixem ouvir as guitarras*

Frederico de Brito / Carlos Rocha Repertório de Heldér Moutinho Já noite nas horas calmas / Sózinho á luz do luar O fado procura as almas / Que andam p'raí a cantar Corre os bairros de Lisboa / Desce ás quelhas da Moirama Bairro Alto, Madragoa / E anda p'los becos D´Alfama Silêncio... deixem ouvir as guitarras Tangendo canções bizarras, chorando numa voz rouca Silêncio... deixem ouvir este fado Fartinho de ter andado para aí, de boca em boca Mas dizem que agora o fado / Vai pôr de parte os queixumes Vai pôr tristezas de lado / Sem querer saber de ciúmes Diz que vai andar tranquilo / Usar de mais altivez Se assim é, vamos ouvi-lo / Chorar p'la ultima vez. (letra tirada do blog fadosdofado)

dimecres, 6 d’octubre del 2010

Teresa Landeiro


Coneixia la Teresa Landeiro d'haver-la sentit cantar a Mesa de Frades el passat mes de Desembre. Malgrat la seva joventut -deu voltar els tretze anys- no se li pot negar un "jeito" fadista que segurament anirà polint amb el temps aconseguint el seu propi estil.

No he trobat d'ella cap gravació a la xarxa, però en la darrera estada a Lisboa, el Juny passat, vam assistir a la noitada de Fados a les escadinhas do Bairro América a la Freguesia de Santa Engrácia on ella també hi participava al costat de molts i bons fadistas, i amb els modestos mitjans de que disposem vam enregistrar aquest tema de Sousa Freitas i Franklin Godinho, sempre demanant disculpes per la seva minsa qualitat.

Els nostres "parabéns" a la fadista
Esperem tornar a escoltar-la ben aviat.




A les escadinhas do Bairro América



Eu queria cantar-te um fado

António Sousa Freitas / Franklim Godinho *fado franklim sextilhas*
Repertório de Amália

Eu queria cantar-te um fado
Que toda a gente ao ouvi-lo
Visse que o fado era teu;
Fado estranho e magoado
Mas que pudesses senti-lo
Tão na alma, como eu

E seria tão diferente
Que ao ouvi-lo, toda a gente / Dissesse quem o cantava
Quem o escreveu, não importa
Que eu andei de porta em porta / Para ver se te encontrava

Eu hei-de pôr nalguns versos
O fado que há nos teus olhos / O fado da tua voz
Nossos fados, são diversos
Tu tens um fado, eu tenho outro / Triste fado temos nós.


divendres, 1 d’octubre del 2010

Adeus Mouraria

Un clàssic aquest fado de l'Artur Ribeiro i Nóbrega e Sousa que feia temps que volia dur aqui, i ara hofaig a petició de la Yolanda de Carvalho, fadista amb sang espanyola i portuguesa, que fa uns dies em va demanar de muntar un video amb aquest tema i cantat per ella, que dit sigui de pas, ho fa molt bé.

Doncs aqui esta el video.

Querida amiga, espero gostes deste "pequeno nada" como diz o nosso amigo Américo.
Não ficou nada espetacular esta montagem, mas acredita que a fiz com todo o carinho.
Um beijinho e até breve