dijous, 8 de juliol de 2010

Argentina Santos, l'homenatge


Argentina Santos ha estat homenatjada a São Luiz, en reconeixament a la seva dilatada carrera com a fadista, més de seixanta anys de fado desde la seva casa: A Parreirinha de Alfama" local que des de les nostres contrades esdevé un nom mític, i en qual hem tingut l'oportunitat d'escoltar-la en viu i en directe.

En el mateix acte, les cròniques ens diuen que ha rebut la Medalla d'or de la ciutat de Lisboa entregada pel President de la Câmara Municipal de Lisboa. Noms com Diogo Clemente, Ricardo Parreira, José Maria de Carvalho, Fernando Araújo, Celeste Rodrigues, Jorge Fernando, Ricardo Ribeiro, Maria Armanda, Rodrigo, Carlos do Carmo i molts altres van ajudar a retre aquest merescut homenatge.

Al film de C. Saura, Fados, l'Argentina Santos va cantar un Fado Menor, un dels moments culminants de la cinta d'aquest Saura que tant ens va decebre. Sempre m'he preguntat si tenia molt de sentit fer cantar a Dona Argentina en un espai tan impersonal, tenint la casa de fados de la qual és propietària, cuinera i fadista "de la casa" tan a l'abast... En fi, nosaltres simples mortals potser demanem massa als "grans artistes".
Podem comparar els espais, oi?

El fragment del film el tenim disponible , així com la lletra del Fado Menor, el títol del qual és Vida vivida

Volta atrás, vida vivida,
para eu tornar a ver
aquela vida perdida
que nunca soube viver.
Voltar de novo quem dera
a tal tempo, que saudade!
Volta sempre a primavera
só nao volta a mocidade.
A vida começa cedo,
mas assim que ela começa
começamos por ter medo
que ela se acabe depressa.
O tempo vai-se passando
e a gente vai-se iludindo
ora rindo ora chorando
ora chorando ora rindo.
“Meu Deus, como o tempo passa!”
dizemos de quando em quando;
afinal o tempo fica
a gente é que vai passando.