dilluns, 31 de maig de 2010

Estranya forma de vida


Amb aquest títol tan Amalià, Névoa ens presenta el CD amb un recull de temes de la saudosa Amália, aquesta vegada en clau de jazz.

Com molt bé va dir ella en la presentació del seu concert ahir a la sala Luz de Gas, a l'Amália, de ben segur li hagués agradat aquest homenatge amb so de jazz, ja que a l'Amália li agradava tot tipus de música que tingués qualitat, i aquesta que ens regala la Névoa, de qualitat en té per donar i regalar. Amb una veu perfecta i molt ben treballada -la Névoa és professora de veu i cant- va recórrer la discografia de la Diva amb temes com Maria Lisboa, Que Deus me perdoe, nem ás paredes confesso, Lágrima, um magistral Primavera, entre d'altres, per acabar amb un Mourir pour toi, on vam poder gaudir de tota la força d'aquesta perla que tenim a casa nostra i que tan poc valorem..
T'esperem Névoa amb un altre treball dedicat al fado, una continuació de "Entre les pedres i els peixos, per exemple.
Beijinhos




dimecres, 26 de maig de 2010

Jorge Morgado




Una veu càlida que hem escoltat a Mesa de Frades i a casa de la Julieta Estrela o Fado Maior, i del qual lamentem no tenir més discografia, només aquest tema Saudade vai-te embora, esplèndidament cantat però que vaig enregistrar amb recursos no massa adequats.
Prometem que en la primera ocasió que tinguem comprarem els treballs discogràfics d'aquest fadista.

Saudade vai-te embora

Letra e musica de Júlio de Sousa
Repertório de Fernanda Maria


Olho a terra, olho o céu / E tudo me fala de ti
Daquele amor que perdi /Quando a minh'alma se perdeu

Sim, a única verdade / Presente no nosso amor
Tem como imagem, a côr / Tão bela e triste, da saudade

Saudade, vai-te embora
Do meu peito tão cansado
Leva para bem longe este meu fado
Ficou escrita no vento esta paixão
Á noite o vento é meu irmão
Anda a esquecer a tempestade
Também quero olvidar esta saudade
Ai de mim que o não consigo
Volta amor porque é verdade

Vai-se a dôr, volta a alegria / Vai-se o amor, fica a amizade
Só não parte do meu peito / Esta profunda saudade

Porque será que não vens / Espreguiçar-te nos meus braços
Porque será que me tens / Na poeira dos teus passos.

(letra tirada do blog fadosdofado)

dimarts, 25 de maig de 2010

Fa un mes

Avui fa un mes.
Parlàvem del 25 d'Abril, del que va significar per tanta i tanta gent aquella revolta popular que feia caure la penúltima dictadura de l'Europa del S.XX.
La revolució dels clavells, i més tard a casa nostra la mort del dictador, ens obria una porta que havia costat molt d'obrir, ens havia costat molta lluita i sacrificis aconseguir la posibilitat de decidir, de participar de la vida social i política, de decidir què i com volíem pensar. Volíem un món millor, però ben aviat el desencís es va anar extenent i avui constatem amb tristesa que gairebé tot el que havíem aconseguit es desfà com un gelat a l'estiu.
El frau polític que han significat els partits majoritaris, envoltats sempre d'un o altre escàndol, els retalls de les llibertats sota el pretext de la seguretat -una seguretat que no tindrem mentre existeixi la injustícia- una justícia lenta i partidista, un periodisme lligat de mans per les grans corporacions, unes empreses que es basen en el benefici ràpid i a costa del que sigui, la lenta i progressiva desaparició de l'estat del benestar, la degradació dels drets aconseguits pels treballadors en passats de lluites, la permanent negació a les llibertats nacionals, una educació que prima el més espavilat per davant del que s'esforça, una televisió que já no té més qualificatius que el de lamentable..... Cal seguir?
Totes aquestes realitats i altres que hi volgueu afegir, fa que el desencís sigui un núvol que creix cada cop més.
La direcció, la força de la nostra lluita de jovenesa, créiem que ens duia de cap a la consecució d'un món millor. Lluitàvem al sindicat, al barri, allà on fos per aconseguir millorar i sortir de la negror on ens tenia el régim franquista, i volíem -il·lusos- que aquestes millores s'estenguessin pel món com una taca d'oli.
I que ens hem trobat després de tanta lluita?
Podem donar una ullada al nostre voltant per veure quina societat ens ha quedat. No era això, companys, no era això... Aquesta cançó que Lluís Llach que va escriure l'any 1978, parlant, potser, del desencís que tres anys després de la mort del dictador, ens sumia tant, la podem avui usar per descriure el que sentim ara: ràbia.
Quins són els valors que adquireixen els nens d'avui en veure a la televisió com els drets més elementals de la persona són aixafats constanment sense el més mínim pudor. El poble saharaui, trenta-cinc anys desterrat al desert, el poble palestí , amb una lluita desigual amb un dels països més poderosos del planeta, o tal vegada Txexènia amb la seva capital Grozni destruïda per la gran Rúsia, potser les guerres interesades de Irak o Afganistan, els Balcans i la neteja ètnica, o bé chernòvil i la llarga llista de malalties dels nens que hi continuen naixent, la fam a l'Àfrica. Potser a nivell més proper veient com aquell que la fa no la paga, perquè la justícia sembla cega i és lenta, i interessada...
No era això, companys, no era això. Aquelles flors que van morir en l'intent d'un món millor, avui podem dir que va ser en và. Sacrifici estèril el d'aquelles flors que lluitaven per les llibertats dels pobles, que deien no a les guerres, que volien igualtat i benestar per a tothom, que volien tantes coses!
Si, Lluís, "potser cal ser valents altre cop"


dilluns, 24 de maig de 2010

Névoa en concert


ESTRANYA FORMA DE VIDA, duet amb Vicenç Solsona
Divendres dia 28/5/2010
Auditori de Terrassa
Passatge Ernest Lluch, 1 (també hi ha entrada per Miquel Vives, 2)
a les 21h

Concert de presentació del CD "NÉVOA en directe"
Diumenge dia 30/05/2010
Sala Luz de Gas (BCN)
Muntaner 247
a les 20h

Névoa dedica el seu nou espectacle a l'Amália Rodrigues en el desè aniversari de la seva partida. Estranha forma de vida és el nom que la cantant ha escollit pel seu espectacle, nom del poema que va escriure Amália i cantava amb música de fado Bailado d'Alfredo Marceneiro.


Névoa repasarà els temas de la Diva en clau de jazz fet que de ben segur hagués agradat a la mateixa Amália, i també ens recordarà el seu treball, aquest sì en clau de Fado, Entre les pedres i els peixos.

No hi faltarem.

dijous, 20 de maig de 2010

Fado de amor e pecado

Amb el corresponent permís del meu amic Américo, autor del vídeo, volia portar cap aquest cantinho de fado, aquest tema d'Ana Sofia Varela Fado de amor e pecado, poema de João Monge i música de João Gil i que dona nom al seu darrer treball discogràfic del passat Octubre. Gaudiu d'aquesta meravella de poema i de la interpretació de l'Ana Sofia....


dimecres, 19 de maig de 2010

Hermínia Silva


Diu la biografia d'Hermínia Silva que "...nasceu às 18 horas do dia 23 de Outubro de 1907, no Hospital de S. José, freguesia do Socorro, era filha de Josefina Augusta, que morava á data do parto na rua do Benformoso, 153, no 1º andar, freguesia dos Anjos, em Lisboa".

Podeu llegir-ne la biografia sencera en el llibre de Vítor Duarte Marceneiro, "Recordar Hermínia Silva"
Hermínia és indiscutiblement una de les icones del Fado, i no només del Fado, ja que va trepitjar també l'escena per entrar al món de la revista i també de passada fer d'actriu dramàtica.
L'aire castiç d'aquesta excepcional artista és d'aquell que deixa petja, i entre tants temas que va cantar, portem avui aqui aquesta Velha Tendinha, o A tendinha que ens descriu un racó de Lisboa, d'aquesta Lisboa antiga i enyorada, d'una época on potser tot era menys enrevessat que no pas ara i tal vegada el fado estava ben viu al carrer.
Un clàssic amb lletra de José Galhardo i música de Raul Ferrão.

La "Velha tendinha", al costat de l'Arco do Bandeira al Rossio

 



Velha tendinha

José Galhardo / Raul Ferrão
Repertório de Fernanda Maria
Junto ao Arco do Bandeira
Há uma loja, a Tendinha

De aspecto rasca e banal:
Na história da bebedeira
Aquela casa velhinha

É um padrão imortal

Velha taberna

Nesta Lisboa modernaÉs a tasca humilde e terna / Que manténs a tradiçãoVelha Tendinha
És o templo da pinguinha
Dos dois brancos, da gimbrinha / Da boémia e do pifão

Noutros tempos, os fadistas
Vinham já grossos das horas

P'ro seu balcão, caturrar;
Os fidalgos e os artistas
Iam p'ra ali horas mortas

Ouvir o fado e cantar

(letra tirada do blog fadosdofado)

dilluns, 10 de maig de 2010

Jorge Costa


Ahir va morir Jorge Costa, fadista vadio de qui vàrem parlar aqui l'any passat, i a qui vaig tenir el plaer de coneixe'l a Lisboa fa un parell d'anys.

Vivia, com diu la copla, nits de bohémia i d'il·lusió. Va escollir fer allò que li agradava, això és: cantar el fado. No hi havia una nit que passejant pels carrerons d'Alfama no te'l trobessis, a rua de São Miguel, a rua dos Remédios, tan ao Tejo Bar, com A Baiuca , a Fermentação o a Mesa de Frades i a molts altres llocs va anar deixant la seva petja.

Ell vivia cantant, vivia só p'ra cantar, com diu el poema de Manuel de Andrade....

...portanto hoje, meu querido Jorge, vamos lembrar-te neste cantinho dedicado ao Fado, com este poema que fala do que foi o leme da tua curta, embora intensa vida. O teu coração fez calar os teus ais, mas nós, como tu fizeste, seguimos cantando p'ra não chorar.






Eu canto para não chorarl.- Manuel de Andrade
m.- Joaquim Campos *fado Puxavante*

Eu canto p'ra não chorar
chorando canto também
eu vivo só p'ra cantar
toda a dor que a vida tem.

Comecei de pequenino
por este doce caminhar
fiz do fado o meu destino
eu vivo só p'ra cantar.

Aquela canção tão linda
que me ensinou minha mãe
cada vez que a lembro, ainda
chorando-a canto-a também.

Como uma prece diferente
que aos pés de Deus vá rezar
cada um canta o que sente
eu canto p'ra não chorar.

Na minha voz dolorida
o fado retrata bem
as incertezas da vida
toda a dor que a vida tem.

dijous, 6 de maig de 2010

Pomba Branca


Maximiliano de Sousa, madeirense, a qui ja hem escoltat en aquest "cantinho" el tema Vielas de Alfama, avui ens regala aquest Pomba branca del poeta de Porto, Vasco de Lima Couto.


Particularment crec que la veu i la versatilitat de Max, nom amb que es coneix aquest polifacètic personatge, és de les més agraïdes de sentir, i amb aquest tema, un clàssic que no podíem deixar de dur aqui, penso que passarem una bona estona.


Pomba branca

Vasco de Lima Couto / Maximiano de Sousa *Max*
Repertório de Max

Pomba branca, pomba branca
Já perdi o teu voar
Naquela terra distante
Toda coberta p'lo mar

Fui criança, andei descalço / Porque a terra me aquecia
Eram longos os meus sonhos / Quando a noite adormecia

Vinham barcos dos países / Eu sorria, de os sonhar
Traziam roupas felizes / As crianças dos países
Nesses barcos ao chegar

Depois mais tarde ao perder-me / Por ruas doutras cidades
Cantei meu amor ao vento / Porque sentia saudades

Saudades do meu lugar / Do primeiro amor da vida
Desse instante a aproximar / Os campos do meu lugar
Á chegada e á partida
.

Potser us agradarà també cantada per la Dulce Pontes i el Paulo de Carvalho.

dilluns, 3 de maig de 2010

Fado Corrido

Del seu darrer CD Sétimo Fado, sentim aquest Fado Corrido, poema de Domingos Gonsalves, amb la veu clara i enormement fadista de la Joana Amendoeira.



O nosso Obrigado ao amigo Fernando Batista, pela sua colaboração na realização deste post.