dijous, 18 de juny de 2009

Rosa Maria


Quan es té una passió gran per alguna cosa, com per exemple jo amb el Fado, gairebé sense adonar-nos-en hi dediquem molt de temps i a més com que és una qüestió musical, tendim a estarne escoltant a tothora...
Els altres, els que són a prop teu, potser no tenen la mateixa passió i es veuen tan si vols com si no vols a escoltar el que tu escoltes. Vaja, que en queden ben saturats i encara que els agradi, doncs troben que en fem un gra massa.
Bé, la Rosa Maria, la meva companya, és amb seguretat la persona que després de mi escolta més fados de tot el país. A casa, al cotxe, al camping...
Aquest és un petit homenatge a la seva paciència i comprensió.
Un fado titulat Lá vai a Rosa Maria. Canta Lucília do Carmo




Lá vai a Rosa Maria

João Dias / Moniz Pereira

No Bairro da Madragoa / Á janela de Lisboa
Nasceu a Rosa Maria
Filha de gente vareira / Foi criada na Ribeira
Entre peixe e maresia

Flor mulher aquela rosa / É a moça mais airosa
Que a lota já conheceu
E toda a malta do mar / Suspira ao vê-la passar
De chinela e perna ao léu

Lá vai a Rosa Maria que é a alegria desta Ribeira
Ouvi e ri á gargalhada qualquer piada, por mais brejeira
Vai bugiar meu menino, não deites barro á parede
Que esta Rosa é peixe fino p'rás malhas da tua rede

O jovem Chico Fateixa / Já jurou que não a deixa
Pois a paixão é teimosa
É de tal modo a cegueira / Que deu á sua traineira
O nome daquela Rosa

E a flor da Madragoa / Ao ver escrito na proa
Seu nome, Rosa Maria...
Abriu os braços ao Chico / Começou o namorico
E vão casar qualquer dia

lletra extreta del blog del meu amic José Fernandes Castro