dimarts, 24 de març del 2009

Leonel Moura


Podríem dir que darrera de cada portuguès hi ha un fadista. Però, clar, això seria segurament una exageració. Però que hi ha innumerables portuguesos/as que en canten fados, diria que já no és ,una exageració.
Aquesta música que diuen és l'anima portuguesa, té aquesta, diguem-ne, particularitat.
L'amic David Castro m'ha enviat un CD d'aquest fadista amic seu, en Leonel Moura, que també com tants d'altres portuguesos s'ha atrevit a cantar primer i gravar després uns quants fados.
No tinc, encara, el plaer de conéixe'l personalment i no obstant sabent de la meva passió per aquesta música me n'ha dedicat un exemplar per la qual cosa li estic molt agraït.
Aquest CD té la particularitat de ser de fado tradicional i amb la majoria de lletres del mateix cantant.

D'aquest CD Na minha voz há Fado, he escollit un tema de G. de Oliveira, amb música de Alcidia R. Gameiro *fado Tradição* que sempre m'ha agradat potser perquè ens mostra la transversalitat del Fado...
Més endavant tornarem a parlar d'ell i el sentirem en un fado de la seva autoria. Promès!

Embuçado



Gabriel de Oliveira / Alcídia Rodrigues *fado tradição* ou *patolas*
Repertório de João Ferreira Rosa

Noutros tempos a fidalguia
Que deu brado nas toiradas;
Frequentava a Mouraria
E em muito palácio havia
Descantes e guitarradas

A história que eu vou contar / Contou-ma, certa velhinha
Uma vez que foi cantar / Ao salão dum titular
Lá p'ro Paço da Raínha

E nesse salão doirado / De ambiente nobre e sério
Para ouvir cantar o fado
Ia sempre um embuçado / Personagem de mistério

Mas certa noite, houve alguém / Que lhe disse, erguendo a fala
Embuçado, nota bem
Que hoje não fique ninguém / Embuçado, nesta sala

Ante a admiração geral / Descobriu-se o embuçado
Era El-Rei de Portugal
Houve beija-mão real / E depois cantou-se o fado

letra tirada do blog fadosdofado