dijous, 22 de gener del 2009

Nuno de Aguiar


Un fadista de grapa, d'aquells que no et deixen pas indiferent.
El vaig conéixer personalment fa més de dos anys a la casa de fados A Nini na rua Manuel de Melo. Ja l'havia sentit , clar, però sentir-lo i veure'l a l'hora va ser una d'aquelles coses que no oblides. Poc a poc s'ha anat convertint per a mi en una referència fadista. En el blog de l'amic Vítor Marceneiro podeu llegir-ne una resenya biogràfica.

A algú li he sentit dir que en Nuno de Aguiar és el fadista que explica més bé i entenedorament els poemes que cada Fado té. Són més de quaranta-set anys trepitjant cases de fados, vivint el Fado des dòn s'ha de viure i sentir. Hi estic d'acord
Modestament vull des d'aqui retre-li un homenatge i dir-li gràcies per mostrar-nos el Fado tal com raja! Bem Hajas Nuno!Hi ha molts fados d'en Nuno que m'agraden -per no dir tots- i avui en sentirem un del qual no en sé el nom de l'autor de la lletra, i pel que fa a la música i segons l'editora del blog fadocravo que tant m'ajuda, es tracta d'un Fado Rosa del fadista António Rosa.
Agrairé, doncs qualsevol aclariment i/o informació que els amics que seguiu el bloc pugueu fer.
El títol d'aquest Fado: Seis letras são o teu nome

As seis letras que eu plantei
Num sorriso à beira d’àgua
São agora a dor que eu dei
Aos seis caminhos da mágoa

Uma letra foi sorriso
Outra letra deu a mão
Outra despiu o teu corpo
E encheu de fogo o meu chão

A quarta num quarto frio
Tinha o teu calor ao fundo
Murmurando ao meu ouvido
Todas as fontes do Mundo

Seguisse a hora mais terna
No penúltimo sentido
E quando findei as letras
Eu vi que tinha vivido.

Agraeixo l'ajuda de l'amic Américo per la transcripció de la lletra