dimecres, 12 d’agost de 2009

Carlos Macedo


Va ser cap a primers de gener que vaig rebre un c/e d'aquest fadista, en el qual em felicitava per aquest "cantinho" de fado que ell tot just acabava de descobrir.
En aquest c/e em donava el seu lloc web: www.carlosmacedo.net loc que he anat visitant periòdicament. També vídeos seus que hi ha a la xarxa, perquè la seva veu em va agradar només de sentir-la, i el seu "jeito" fadista senzill, i la claredat de la seva dicció que permet entendre fàcilment la lletra del poema, fins i tot a un català, que com jo, no domina gaire bé la llengua de Camões, captivan de seguida.
En Carlos Macedo, a més de cantador és també guitarrista, un guitarrista que també construieix guitarres portugueses.
Espero i desitjo poder escoltar-lo "ao vivo" en el proper viatge a Lisboa. Até logo, pois, amigo Carlos.
He escollit un Fado Corrido, amb un poema exquisit de Maria Manuel Cid que ens parla de la Llibertat... potser de l'enveja que desperta la llibertat que creiem veure en els altres i tal vegada ens fa sentir menys lliures.


Rouxinól da Caneira
Maria Manuel Cid / Popular *fado corrido*
Repertório de Carlos Macedo

Fez o ninho o rouxinól
A tocar na água baixa
Guardado da luz do sol
P'la caneira da maracha

Não tem que pôr sua mesa / Nem de calar a verdade
É senhor da natureza / E dono da liberdade

É livre de olhar as águas / De se afogar na corrente
É livre de contar mágoas / É livre de estar contente

Ninguém te corta o caminho / Nem te impede de voar
Ninguém te nega carinho / Ninguém te obriga a calar

Ó rouxinól da caneira / Inveja de toda a gente
Hás-de ensinar-me a maneira / De viver tão livremente

(lletra extreta del blog fadosdofado)


Um Fado Corrido, cantat a desgarrada amb la fadista Marina Mota: Minha mãe é pobrezinha amb lletra del Mestre João Linhares Barbosa. Podeu trobar la lletra aqui.

2 comentaris:

Américo ha dit...

Bom momento de fado, uma desgarrada bem à Fadista. É pena andar um pouco esquecido o modo das desgarradas, porque teem muito de Fado e de castiço.Marina Mota e Carlos Macedo, são duas figuras consagradas do Fado. Muito bem. Um abraço Américo

Fadista ha dit...

Bravo!