divendres, 29 de maig de 2009

Rita


Què puc dir de la meva estimadíssima professora de portuguès? Tots els seus alumnes d'aquelles classes, ara fa tres anys, l'estimem prou com per no haver perdut el contacte amb ella malgrat el seu desplaçament a Lisboa.
Ella va saber crear, des d'aquella aula, en aquell petit espai, el clima propici, aquell clima que feia que tothom estigués al seu lloc a l'hora en punt de començar cada classe, perquè l'amenitat, el benestar i el "bon rotllo" que ella sabia transmetre, estava garantit.
Ja ens va saber greu, ja, que marxés a Lisboa....
No diré que la Rita fos una gran amant del Fado, però diria, crec, que he contribuït a que ara li sigui més agradós que no pas abans.

Dedicat a la Rita

Fado verdade
"Quando um Fado for a voz / Dum Povo que chama e grita / Pode ser juiz, algoz / Mas nunca canção maldita

Quando um Fado for um credo / Quando for acto de fé / Será estrela, manhã cedo / Mas nunca falsa maré

Quando um Fado for maré / Maré-alta de verdade / Quem cantar fica de pé / Diz tudo sem falsidade

Quando um Fado for penhor / Da palavra que foi dita /Será fado mais amor / Mas nunca canção maldita"

1 comentari:

Chela ha dit...

Simpático rostro el de Rita, acorde con la descripción que haces de ella.¡Así da gusto tener profesora!

Un saludo.