dimecres, 25 de març de 2009

Cristina Nóbrega


Un dia no fa gaire, em va escriure un correu. Havia vist aquest bloc i em deia que havia quedat molt impresionada amb la manera com el feia, i per la quantitat d'informació. Segurament la va sorprendre que algú que no és portuguès pogués interesar-se tant pel Fado...
La vaig respondre immediatament. En el correu em deia que havia debutat a Madrid el 14 de setembre. Caramb, vaig dir-me, m'ha escrit una fadista!

Em va donar el nom del seu lloc a Myspace que recomano que visiteu.

Ahir al blog del meu amic Vítor Duarte, vaig llegir que a la Cristina Nóbrega li han concedit el premi a la Revelació 2008, per la qual cosa li envio una vegada més les meves felicitacions, amb el desig que gaudeixi del Fado, i ens en faci gaudir.

Um beijinho Cristina, e não tenhas dúvidas, na minha próxima viagem a Lisboa vamos nós encontrar no Clube do Fado ou onde seja que estejas a cantar. Até breve.

Del seu treball "Palavras do meu Fado" escoltem Madrugada de Alfama


Madrugada de Alfama

ll.-David Mourão Ferreira
m.- Alain Oulman



Mora num beco de Alfama
E chamam-lhe a madrugada
Mas ela de tão estouvada
Nem sabe como se chama.
Mora numa água-furtada,
Que é mais alta de Alfama
A que o sol primeiro inflama
Quando acorda a madrugada.

Nem mesmo na Madragoa
Ninguém compete com ela,
Que do alto da janela
Tão cedo beija Lisboa.
E a sua colcha amarela
Faz inveja à Madragoa:
Madragoa não perdoa
Que madruguem mais do que ela.

Mora num beco de Alfama
E chamam-lhe a madrugada,
São mastros de luz doirada
Os ferros da sua cama.
E a sua colcha amarela
A brilhar sobre Lisboa
É como estátua de proa
Que anuncia a caravela...


2 comentaris:

midoberna@gmail.com ha dit...

Hola Jaume,
A mi també m'agrada el fado, te alguna cosa molt especial que que no et podria explicar.
Varem estar a Lisboa fa anys i vaig trobar-ho tot bonic! La gent tan encantadora!
Salutacions
Gavina
http://gavina-mariaisabel.blogspot.com/

jaume ha dit...

Olá Gavina, gràcies per visitar el bloc. Ja m'agrada que compartim el gust pel Fado iens agradi la gent del país veí.
A través del blog de la Chela, ja sabia de tu, i encara que no comparteixi algunes ideies, tens la meva admiració per la tasca que dus a terme amb persones amb discapacitat. És la mateixa sensibilitat que fa que també t'agradi aquesta música que toca el fons del sentiments.
Gràcies i um beijinho.jaume