dimarts, 22 d’abril del 2008

ja fa cinc mesos




Com passem de depressa pel temps, Elena.
Els minuts, hores, dies, semanes, mesos es repeteixen, es sumen i ja fa cinc mesos que vas marxar, i encara sentim aquella ràbia.
Ara me'n recordo de més coses, me'n recordo més de tu, del que feies o deies, de quan ens vas ajudar estant al nostre costat pel naixament del Marcel... ens vas interpretar tots els papers de l'auca, em vas cuidar a mi amb aquella grip inoportuna, vas cuidar de la logística del moment complicat i nou, i sobretot vas ser l'amiga que la Rosa necessitava en aquell moment.

avui també et vull regalar una rosa




...i em compraré un llibre del Murakami. Segur que t'hagués agradat!