divendres, 28 de maig de 2021

Perdição

 


El doble àlbum Amália no Chiado, publicat el 2014, conté unes meravelles com aquesta que avui publiquem aqui al nostre cantinho de fado. Totes les gravacions d'aquest recull que l'editora Valentím de Carvalho ha recuperat de gravacions originals datades dels anys 50, són un regal per l'oïda de tots els amalians, que com jo, no deixen passar gaires dies sense escoltar la Diva.


En el cas d'avui, aquest poema del mestre Linhares Barbosa, es tracta de l'única gravació coneguda, i jo diria de les poc escoltades. De manera que ja tocava.

Lletra .- João Linhares Barbosa
Música .- Franklin Godinho
(Fado Franklin, sextilhas)



Minha mãe, ó minha mãe
Abre-me o teu coração
Deixa encostar-me ao teu peito
Eu não tenho mais ninguém
Quero pedir-te perdão
Pelo mal que tenho feito
Eu não tenho mais ninguém
Quero pedir-te perdão
Pelo mal que tenho feito

Foi ele, eu gostava dele
Uma tentação constante
A minha noite, o meu dia
Ninguém mais belo do que ele
Meu respirar ofegante
Água pura que eu bebia
Ninguém mais belo do que ele
Meu respirar ofegante
Água pura que eu bebia

O mundo será dos dois
Disse, sorriu-me, sorri
Foi-se embora satisfeito
Vi-o com outra depois
Logo uma brasa senti
Queimar-me dentro do peito
Vi-o com outra depois
Logo uma brasa senti
Queimar-me dentro do peito

Desmaiei, tornei a mim
Ainda o vi dar um beijo
Na boca dessa mulher
Ó minha mãe, foi assim
Mas vou ver se ainda o vejo
A ver se ele 'inda me quer
Ó minha mãe, foi assim
Mas vou ver se ainda o vejo
A ver se ele 'inda me quer

dimarts, 13 d’abril de 2021

O Tempo

 


Aquest és el títol d'un dels temes del nou treball de la Teresinha Landeiro, a qui coneixem i seguim des dels seus inicis, de ben joveneta, a la Mesa de Frades.


No he escoltat només que un parell de temes d'aquest que serà el seu nou disc, que imagino d'autor, doncs les lletres son seves, i aquesta que us deixo avui aqui, és un bonic poema sobre el temps i el seu pas, o potser del nostre transitar per ell.

M'he permès la llicència de fer una traducció per millor entendre el que el poema expressa, mirant de ser fidel a les paraules de la Teresinha.

Ja hem parlat en aquest "cantinho de fado" de la Teresinha que és ja una figura consolidada en el món del fado que dóna continuïtat a l'esperit d'aquest Patrimoni Immaterial de la Humanitat que és el Fado.  


O Tempo


Letra/Lyrics: Teresinha Landeiro Música/Music: Joaquim Campos (Fado Tango)


O tempo passa por nós
El temps passa per nosaltres Sem tempo para nos escutar
Sense temps per escoltar-nos O tempo deixa-nos sós
El temps ens deixa sols O tempo passa sem voz
El temps passa sense veu Para ninguém o ver passar
Perque ningú el vegi passar O tempo prende paixões
El temps captiva pasions O tempo acorda a lembrança
El temps desperta records Acelera emoções
Accelera emocions Enlouquece corações
Embogeig els cors O tempo liberta a esperança
El temps allibera la esperança O tempo conta saudades
El temps conta saudades Aclama a tristeza e a dor
Proclama la tristesa i el dolor O tempo muda vontades
El temps canvia voluntats Escreve no vento verdades
Escriu veritats en el vent Das nossas loucuras de amor
De les nostres locures d'amor O tempo não tem medida
El temps no té mesura
Não tem espaço nem razão
No té ni espai ni raó Num segundo eu tenho vida
En un segon tinc vida No outro a alma perdida
en un altre l'ànima perduda O tempo é ilusão
El temps és una il.lusió


divendres, 4 de desembre de 2020

Homenatge al millor

 Homenatge del món del Fado al Mestre, al Professor Joel Pina

Apa, passeu una bona estona amb un segle de Fado.

Obrigado professor. Um grande abraço de Barcelona com toda minha admiração

diumenge, 1 de novembre de 2020

Una magnífica lletra


 La prolífica i generosa Ana Moura canta aquest poema de Carlos Té,amb una lletra i un ritme magnífics, gravat al seu cd Moura al 2017. Al principi costa de seguir-la, però amb la lletra en português i la maldestre traducció que m'he entretingut a fer, espero que us resulti agradable d'escoltar-la



O meu amor foi para o Brasil nesse vapor
          El meu amor se'n va anar al Brasil en aquell vapor
Gravou a fumo o seu adeus no azul do céu
           gravant amb fum el seu adéus en el cel blau
Quando chegou ao Rio de Janeiro
           quan va arribar a Rio de Janeiro
Nem uma linha escreveu
           ni una ratlla em va escriure
Já passou um ano inteiro
           ja ha passat un any sencer.

Deixou promessa de carta de chamada
            Em va prometre que em portaria amb ell
Nesta barriga deixou uma semente
            en aquest ventre va hi va deixar una llavor
A flor nasceu e ficou espigada
            la flor va néixer i va créixer
Quer saber do pai ausente
            va voler saber del pare absent
E eu não lhe sei dizer nada
            i jo no sé dir-li el què.

Anda perdido no meio das caboclas
            va perdut enmig de les mestisses
Mulheres que não sabem o que é pecado
            dones que no saben què és el pecat
Os santos delas são mais fortes do que os meus
            els seus sants són més forts que els meus
Fazem orelhas moucas do peditório dos céus
            fan el sord a les súpliques dels cels
Já deve estar por lá amarrado
            ja deu ser per allà ben lligat
Num rosário de búzios que o deixou enfeitiçado
            en un reguitzell de petxines que el tenen encantat.

O meu amor foi seringueiro no Pará
            el meu amor collia cautxú al Parà
Foi recoveiro nos sertões do Piauí
            va fer de traginer pels llogarrets de Piauí
Foi funileiro em terras do Maranhão
            va ser llauner a terres de Maranhão
Alguém me disse que o viu
            algú em va dir que el va veure
Num domingo a fazer pão
            un diumenge fent pa.

O meu amor já tem jeitinho brasileiro
            el meu amor ja té maneres brasileres
Meteu açúcar com canela nas vogais
            ja posa sucre i canyella a les vocals
Já dança o forró e arrisca no pandeiro
            ja balla forró i s'arrisca amb el pandero
Quem sabe um dia vem
            qui sap si qualsevol dia
Arriscar outros carnavais
            s'arrisca amb altres carnavals.

Anda perdido no meio das mulatas
            Va perdut enmig de les mulates
Já deve estar noutros braços derretido
             ja deu ser en altres braços festejant
Já sei que os santos delas são milagreiros
             ja sé que els sants d'elles fan miracles
Dançam com alegria no batuque dos terreiros
             ballen amb alegria les dances de les places
Mas tenho esperança de que um dia a saudade bata
             però tinc esperança que un dia la nostàlgia el cridi
E ele volte para os meus braços caseiros
             i que torni als meus braços casolans.

Está em São Paulo e trabalha em telecom
             És a São Paulo i treballa a Telecom
Já deve ter “doutor” escrito num cartão
             ja deu tenir targetes amb el títol de Doctor
À noite samba no “Ó do Borogodó”
             al vespre balla samba al "Ó do Borogodó"
Esqueceu o Solidó, já não chora a ouvir Fado
             ha oblidat el Solidó i ja no plora escoltant Fado
Não sei que diga, ele era tão desengonçado
             no sé que dir, era tan maldestre
Se o vir já não quero, deve estar um enjoado
             si el  veig ja no  el vull, deu fer angúnia.

Ó do Borogodó = l'Absurd. Nom d'un local
Solidó = Ball

dimecres, 1 de juliol de 2020

100 anys

Cent anys del naixament de la Diva. No és pas una data qualsevol, i encara que aqui al blog n'hem parlat bastants cops, avui no podíem deixar passar l'oportunitat de tornar a escoltar-la.

I me n'adono de com n'és de complicat escollir un sol tema d'Amália. Ara a la tarda i em tot el dia donant-li voltes, em ve de gust deixar aqui aquest poema de Luís de Macedo amb música d'Alain Oulman, encara que hi ha autors que diuen que l'autor és Humberto Arcanjo Brito Rodrigues.

No hi fa res. La veu d'Amália en aquesta gravació de 1962, no ens deixa indiferents.

Amália, sempre.


Del seu cd de Colúmbia Amália Rodrigues Greatest Songs

Vagamundo




Obrigado al canal de youtube fadomeu

divendres, 19 de juny de 2020

Les lletres de l'Ary

Va ser una idea de Renato Júnior, la van batejar amb el nom de Rua de Saudade, i ja n'havíem parlat aqui al blog un dia per allà el llunyà 2009. Però jo no me'n ser està de sentir-lo, d'escoltarlo, i sempre trobo alguna cosa nova en les paraules de l'Arydos Santos aquest poeta popular que sento molt meu.


Quina genial idea la de Renato Jr. donant vida a aquest projecte de juntar quatre veus estraodinàries per cantar els poemes del mestre Ary. I quin gran encert del músic Fernando Tordo per acompanyar amb notes musicals aquests poemes del Poeta do povo.


Aqui tenim un video amb una mostra de quatre poemes dels onze que trobem al cd Rua da Saudade. Un de cada una de les cantants que van acceptar el repte de construir aquesta meravella.



 Susana Félix amb  Canção de madrugar
· Mafalda Arnaut amb Estrela da tarde
·Viviane amb Cavalo à solta
· Luanda Cozetti amb Retalhos


Um magnífic video de Portuscale pt amb les lletres dels quatre temes.

Per gaudir-lo...