Perdição

 

El doble àlbum Amália no Chiado, publicat el 2014, conté unes meravelles com aquesta que avui publiquem aqui al nostre cantinho de fado. Totes les gravacions d'aquest recull que l'editora Valentím de Carvalho ha recuperat de gravacions originals datades dels anys 50, són un regal per l'oïda de tots els amalians, que com jo, no deixen passar gaires dies sense escoltar la Diva.

En el cas d'avui, aquest poema del mestre Linhares Barbosa, es tracta de l'única gravació coneguda, i jo diria de les poc escoltades. De manera que ja tocava.

Lletra .- João Linhares Barbosa

Música .- Franklin Godinho

(Fado Franklin, sextilhas)

Minha mãe, ó minha mãe
Abre-me o teu coração
Deixa encostar-me ao teu peito
Eu não tenho mais ninguém
Quero pedir-te perdão
Pelo mal que tenho feito
Eu não tenho mais ninguém
Quero pedir-te perdão
Pelo mal que tenho feito

Foi ele, eu gostava dele
Uma tentação constante
A minha noite, o meu dia
Ninguém mais belo do que ele
Meu respirar ofegante
Água pura que eu bebia
Ninguém mais belo do que ele
Meu respirar ofegante
Água pura que eu bebia

O mundo será dos dois
Disse, sorriu-me, sorri
Foi-se embora satisfeito
Vi-o com outra depois
Logo uma brasa senti
Queimar-me dentro do peito
Vi-o com outra depois
Logo uma brasa senti
Queimar-me dentro do peito

Desmaiei, tornei a mim
Ainda o vi dar um beijo
Na boca dessa mulher
Ó minha mãe, foi assim
Mas vou ver se ainda o vejo
A ver se ele 'inda me quer
Ó minha mãe, foi assim
Mas vou ver se ainda o vejo

A ver se ele 'inda me quer

O Tempo

 

Aquest és el títol d'un dels temes del nou treball de la Teresinha Landeiro, a qui coneixem i seguim des dels seus inicis, de ben joveneta, a la Mesa de Frades.

No he escoltat només que un parell de temes d'aquest que serà el seu nou disc, que imagino d'autor, doncs les lletres son seves, i aquesta que us deixo avui aqui, és un bonic poema sobre el temps i el seu pas, o potser del nostre transitar per ell.

M'he permès la llicència de fer una traducció per millor entendre el que el poema expressa, mirant de ser fidel a les paraules de la Teresinha.

Ja hem parlat en aquest "cantinho de fado" de la Teresinha que és ja una figura consolidada en el món del fado que dóna continuïtat a l'esperit d'aquest Patrimoni Immaterial de la Humanitat que és el Fado.  

O Tempo

Letra/Lyrics: Teresinha Landeiro Música/Music: Joaquim Campos (Fado Tango)

O tempo passa por nós

El temps passa per nosaltres Sem tempo para nos escutar

Sense temps per escoltar-nos O tempo deixa-nos sós

El temps ens deixa sols O tempo passa sem voz

El temps passa sense veu Para ninguém o ver passar

Perque ningú el vegi passar O tempo prende paixões

El temps captiva pasions O tempo acorda a lembrança

El temps desperta records Acelera emoções

Accelera emocions Enlouquece corações

Embogeig els cors O tempo liberta a esperança

El temps allibera la esperança O tempo conta saudades

El temps conta saudades Aclama a tristeza e a dor

Proclama la tristesa i el dolor O tempo muda vontades

El temps canvia voluntats Escreve no vento verdades

Escriu veritats en el vent Das nossas loucuras de amor

De les nostres locures d'amor O tempo não tem medida

El temps no té mesura

Não tem espaço nem razão

No té ni espai ni raó Num segundo eu tenho vida

En un segon tinc vida No outro a alma perdida

en un altre l'ànima perduda O tempo é ilusão

El temps és una il.lusió

Homenatge al millor

 Homenatge del món del Fado al Mestre, al Professor Joel Pina

Apa, passeu una bona estona amb un segle de Fado.

Obrigado professor. Um grande abraço de Barcelona com toda minha admiração

Una magnífica lletra

 La prolífica i generosa Ana Moura canta aquest poema de Carlos Té,amb una lletra i un ritme magnífics, gravat al seu cd Moura al 2017. Al principi costa de seguir-la, però amb la lletra en português i la maldestre traducció que m'he entretingut a fer, espero que us resulti agradable d'escoltar-la

O meu amor foi para o Brasil nesse vapor

          El meu amor se'n va anar al Brasil en aquell vapor

Gravou a fumo o seu adeus no azul do céu

           gravant amb fum el seu adéus en el cel blau

Quando chegou ao Rio de Janeiro

           quan va arribar a Rio de Janeiro

Nem uma linha escreveu

           ni una ratlla em va escriure

Já passou um ano inteiro

           ja ha passat un any sencer.

Deixou promessa de carta de chamada

            Em va prometre que em portaria amb ell

Nesta barriga deixou uma semente

            en aquest ventre va hi va deixar una llavor

A flor nasceu e ficou espigada

            la flor va néixer i va créixer

Quer saber do pai ausente

            va voler saber del pare absent

E eu não lhe sei dizer nada

            i jo no sé dir-li el què.

Anda perdido no meio das caboclas

            va perdut enmig de les mestisses

Mulheres que não sabem o que é pecado

            dones que no saben què és el pecat

Os santos delas são mais fortes do que os meus

            els seus sants són més forts que els meus

Fazem orelhas moucas do peditório dos céus

            fan el sord a les súpliques dels cels

Já deve estar por lá amarrado

            ja deu ser per allà ben lligat

Num rosário de búzios que o deixou enfeitiçado

            en un reguitzell de petxines que el tenen encantat.

O meu amor foi seringueiro no Pará
            el meu amor collia cautxú al Parà

Foi recoveiro nos sertões do Piauí
            va fer de traginer pels llogarrets de Piauí

Foi funileiro em terras do Maranhão

            va ser llauner a terres de Maranhão

Alguém me disse que o viu
            algú em va dir que el va veure

Num domingo a fazer pão

            un diumenge fent pa.

O meu amor já tem jeitinho brasileiro
            el meu amor ja té maneres brasileres

Meteu açúcar com canela nas vogais
            ja posa sucre i canyella a les vocals

Já dança o forró e arrisca no pandeiro

            ja balla forró i s'arrisca amb el pandero

Quem sabe um dia vem
            qui sap si qualsevol dia

Arriscar outros carnavais

            s'arrisca amb altres carnavals.

Anda perdido no meio das mulatas
            Va perdut enmig de les mulates

Já deve estar noutros braços derretido
             ja deu ser en altres braços festejant

Já sei que os santos delas são milagreiros
             ja sé que els sants d'elles fan miracles

Dançam com alegria no batuque dos terreiros
             ballen amb alegria les dances de les places

Mas tenho esperança de que um dia a saudade bata
             però tinc esperança que un dia la nostàlgia el cridi

E ele volte para os meus braços caseiros

             i que torni als meus braços casolans.

Está em São Paulo e trabalha em telecom
             És a São Paulo i treballa a Telecom

Já deve ter “doutor” escrito num cartão
             ja deu tenir targetes amb el títol de Doctor

À noite samba no “Ó do Borogodó”
             al vespre balla samba al "Ó do Borogodó"

Esqueceu o Solidó, já não chora a ouvir Fado
             ha oblidat el Solidó i ja no plora escoltant Fado

Não sei que diga, ele era tão desengonçado
             no sé que dir, era tan maldestre

Se o vir já não quero, deve estar um enjoado

             si el  veig ja no  el vull, deu fer angúnia.

Ó do Borogodó = l'Absurd. Nom d'un local

Solidó = Ball

100 anys

Cent anys del naixament de la Diva. No és pas una data qualsevol, i encara que aqui al blog n'hem parlat bastants cops, avui no podíem deixar passar l'oportunitat de tornar a escoltar-la.

I me n'adono de com n'és de complicat escollir un sol tema d'Amália. Ara a la tarda i em tot el dia donant-li voltes, em ve de gust deixar aqui aquest poema de Luís de Macedo amb música d'Alain Oulman, encara que hi ha autors que diuen que l'autor és Humberto Arcanjo Brito Rodrigues.

No hi fa res. La veu d'Amália en aquesta gravació de 1962, no ens deixa indiferents.

Amália, sempre.

Del seu cd de Colúmbia Amália Rodrigues Greatest Songs, 

Vagamundo

Obrigado al canal de youtube fadomeu

Les lletres de l'Ary

Va ser una idea de Renato Júnior, la van batejar amb el nom de Rua de Saudade, i ja n'havíem parlat aqui al blog un dia per allà el llunyà 2009. Però jo no me'n ser està de sentir-lo, d'escoltarlo, i sempre trobo alguna cosa nova en les paraules de l'Arydos Santos aquest poeta popular que sento molt meu.

Quina genial idea la de Renato Jr. donant vida a aquest projecte de juntar quatre veus estraodinàries per cantar els poemes del mestre Ary. I quin gran encert del músic Fernando Tordo per acompanyar amb notes musicals aquests poemes del Poeta do povo.

Aqui tenim un video amb una mostra de quatre poemes dels onze que trobem al cd Rua da Saudade. Un de cada una de les cantants que van acceptar el repte de construir aquesta meravella.

 Susana Félix amb  Canção de madrugar

· Mafalda Arnaut amb Estrela da tarde

·Viviane amb Cavalo à solta

· Luanda Cozetti amb Retalhos

Um magnífic video de Portuscale pt amb les lletres dels quatre temes.

Per gaudir-lo...