dissabte, 29 d’octubre de 2016

José Manuel Neto


Parabéns José Manuel!!

Nascut a Lisboa el 29 d'Octubre de 1972, avui fa 44 anys, aquest guitarrista és un dels meus ídols fadistes. Fill de fadista, el fado va formar part del seu univers natural des de sempre.
S'acostà a la guitarra portuguesa de manera autodidacta i avui el seu virtuosisme l'ha portat a ser un dels músics més reputats d'aquest instrument que no deixa indiferent ningú.

Ahir vaig tenir la sort de poder parlar per Skipe, juntament amb els meus companys del Clube de Leitura de portuguès, amb l'autor del llibre O caçador do verão, l'Hugo Gonçalves, sobre el seu llibre, però també d'altres coses com per exemple de com una societat que ha viscut  molts anys sota una dictadura, fa la transició a la democràcia, i com n'és de difícil canviar les consciències. I també vam parlar de fado, clar.
 Aprofito aquest cantinho per agrair  a qui va fer possible aquest intercanvi de parers amb l'escriptor, la Sandra Cruz, que va ajudar molt a la millor comprensió de l'obra. l'Hugo va causar una molt bona impressió a la turma. Li'n donem les gràcies, o nosso obrigado i esperem trobar-nos un dia per Lisboa i compartir unes estones mentre escoltem bon Fado i bon vi.

Ara escoltem el so de la Guitarra Portuguesa....

José Manuel Neto - guitarra
Carlos Manuel Proença - viola de fado

Fotografia de portada de Joana Constante
Video de Inlovewithfado

dimecres, 19 d’octubre de 2016

Fado a LLeida


Enguany té lloc la cinquena edició del Festival de fado de LLeida, organitzat per  Fundació Orfeó lleidatà i l’Ajuntament de Lleida, conegut per Interfado, l'anima del qual és la Carolina Blàvia.
Ja han començat els actes amb una mostra gastronòmica portuguesa. També ens ofereixen el film José e Pilar, sobre el Nobel de literatura José Saramago i el cap de setmana una mostra de fado des de diferents òptiques i maneres de sentir-lo.
Us deixem aqui el programa decap de setmana.

Una mostra del que podrem escoltar a Lleida....

divendres, 14 d’octubre de 2016

ReyFado Lisboa - EPK

No podrà ser. El proper 20 d'octubre no podré estar a Santiago de Compostela per gaudir d'aquest espectacle al Centro Dramático Galego. Físicament no hi seré, però el meu cor no podrà evitar ser allà.
Aquest ReyFado Lisboa és un projecte interessant que ens evoca el món fadista, un viatge iniciàtic, si es vol, i un poc turístic al bell cor d'aquesta música que curiosament no deixa ningú indiferent. Hi ha qui l'estima només escoltant-la un cop, i n'hi ha que de seguida manifesta la tristor que provoca. 
-És trist. Diuen.
A tall d'aquests comentaris, quants cops hauré explicat, el mateix que ens diu la Mísia en aquest video: "El Fado ens parla de la Vida i de la Mort... i te tot el que hi ha entremig, que no és tot majoritariament alegre.

Aquest projecte que ens explicarà el Fado, té uns noms propis, uns fadistes  que m'agraden particularment, el Pedro Moutinho, Matilde Cid i la Sandra Correia, la meva fadista d'elecció.
Us deixo amb el video que es va publicar el passat mes d'abril   


dilluns, 29 d’agost de 2016

Fados 18

Avui escoltem la fadista Florinda Maria a qui encara no havíem escoltat en aquest cantinho de fado. No recordava haver-la posat en la meva particular col·lecció a Fados 18.

La vaig retrovar buscant fados a la magnífica pàgina de 4FadoLisbon del YouTube, que grava sovint a la casa de Fados a Nini de la rua Manuel de Melo.a Lisboa.

Deixem aqui una gravació antiga del fado Margaridas i un Menor cantat al 2014 on ens mostra què és el Fado.

No calen paraules.






Cada dia que passa
letra Artur Ribeiro
música Miguel Ramos  *Fado Margaridas*

Cada dia que passa sem te ver
Sem nada ter contigo de comum
São vinte e quatro horas a sofrer
Resta saber se para cada um

Cada dia que passa é mais um dia
Que não quero somar aos dias meus
São vinte e quatro horas de agonia
Resta saber como passas os teus

Cada dia que passa sem lembrar
Saber quando esta ausência terá fim
São vinte e quatro horas a rezar
Resta saber se tu rezas por mim.




Abandono

David Mourão Ferreira / 
Fado Menor

Por teu livre pensamento
Foram-te longe encerrar
Tão longe que o meu lamento
Não te consegue alcançar;
E apenas ouves o vento
E apenas ouves o mar

Levaram-te a meio da noite / A treva tudo cobria
Foi de noite numa noite / De todas a mais sombria;
Foi de noite, foi de noite / E nunca mais se fez dia

Ai! dessa noite o veneno / Persiste em me envenenar
Oiço apenas o silêncio / Que ficou em teu lugar;
E ao menos ouves o vento / E ao menos ouves o mar

Obrigado a fadosdofado e 4FadoLisbon

dilluns, 25 de juliol de 2016

Un fadista cansat

La música de l'anomenat "Fado das Horas" popularitzat per la Maria Teresa de Noronha, és segurament una de les manifestacions musicals que més m'agraden, potser per la seva cadència que permet explicar d'una manera nítida la història que tots els fados contan.

Avui, de fet fa uns dies, tenia ganes  de compartir aqui aquest video de Fadomeu, on podem escoltar al mestre José Pracana amb aquest poema de Carlos Conde.

Tot esperant si algú em pot donar informació sobre l'amic Pracana.

Um fadista ja cansado



Um fadista já cansado

Carlos Conde / Popular *fado das horas*
Repertório de Rodrigo

Um fadista já cansado
Quando o passado lembrou
Abraçou uma guitarra
Não pôde cantar, chorou


Entrou, sentou-se e bebeu / Um copo de vinho tinto
Enquanto que no recinto / Uma guitarra gemeu
Muitas cantigas sei eu / Tudo se ouviu menos fado
E o cantador desolado / Começou por me dizer
Só tenho pena de ser / 
Um fadista já cansado

Criei nome, dei nas vistas / Conquistei fama e ovações
Mas não a cantar canções / De envergonhar os fadistas
Ganhei fama nas conquistas / Da boémia, que passou
Sei quem fui, sei que não sou / Um cantador presumido
Disse-me ele entristecido / 
Quando o passado lembrou

E prosseguiu, quando entrei / Entrei com mil ansiedades
Mas se vim matar saudades / Com mais saudades fiquei
Envelheci, mas é lei / Da fadistagem bizarra
Ter fé, ter alma, ter garra / P'ra cantar até à morte
E falando desta sorte / 
Abraçou uma guitarra

E cingiu com mão amiga / Ao lado esquerdo do peito
Aquele instrumento eleito / P'la fadistagem antiga
Lembrou-se duma cantiga / Que outrora o celebrizou
Mas a emoção embargou / Toda a sua voz amena
E o pobre cheio de pena / 
Não pôde cantar, chorou

Obrigado sempre  a Fadomeu e fadosdofado

dissabte, 18 de juny de 2016

Somnis Trencats

El títol d'aquest poema de Fernando Campos de Castro, a qui admiro, és Sonhos Quebrados. I cantat amb la música de Fado Menor, i a més per la Sandra Correia, per la que sento una estima infinita, esdevé un dels temes estrella en el món del Fado.

Sovint des de casa nostra el Fado emociona per la forma en què es canta, i acaba seduint a qui l'escolta però, sovint també, costa d'entendre i d'interpretar allò que el poema i el/la fadista ens està dient.

Modestament he intentat fer una traducció, tot i sabent la dificultat que té aquest art de canviar de llengua els sentiments expressats en un poema.

Espero que una mica ajudi a qui pugui visitar aquest post.
Us deixo amb un video de febrer d'enguany al Centro Desportivo Adicense.

Aqui va aquest intent de traducció. Avui sentia que  ho havia de fer.

Somnis Trencats

Camins que no tenen retorn
somnis trencats sense fi
em neguen tot el què demano
als móns que duc amb mi.

La buida nit infinita
em toca els ulls tancats
com un silenci que crida
a les meves cansades orelles.

Sento pors que m'arrosseguen
en la solitud d'aquest fang
on dos cossos s'avorreixen
en el gel del meu jaç

Nit breu, oh nit boja
si em vas negar el teu amor
no neguis a la meva boca
el dolor del Fado Menor. 




I també un video del meu amic i gran fadista Américo Pereira que es dedica també a fer aquestes petites maravelles, que ja estan batejades com "Grandes Pequenos Nadas" Obrigado Américo.

Sonhos quebrados

Fernando Campos de Castro / Popular *fado menor*
Repertório de Sandra Correia

Caminhos sem ter regresso
Sonhos quebrados sem fim
Negam-me tudo o que peço
Aos mundos dentro de mim

Vazia a noite infinita / Toca-me os olhos fechados
Como um silêncio que grita / Aos meus ouvidos cansados

Sinto medos que me arrastam / Na solidão desta lama
Onde dois corpos se agastam / No gelo da minha cama

Noite breve, ó noite louca / Se me negaste o amor
Não negues à minha boca / 
A dor do fado menor

Como sempre, Obrigado ao blog fadosdofado