Teníem pendent d'escoltar a Jorge Nunes, fill de Jorge Fernando, que va gravar el 2013 el seu primer disc Outro Fado.
Al Portal do Fado podem llegir una pinzellada biogràfica d'aquest fadista, i podreu veure els fados gravats, meitat fado tradicional, meitat fado-cançó.
Com que a mi m'agraden les músiques més tradicionals del Fado, us deixo amb un fado "Zeca" d'Amadeu Ramín, i poema de de Mário Rainho.
Novament hem d'agrair a l'equip d'hoquei patins del Reus Deportiu, el fitxatge del porter portuguès Pedro Henriques que ha passat a casa nostra un any i en companyia de la seva companya Elsa Casanova, ens ha portat el fado tan a prop.
Efectivament les habilitats del Pedro no acaben a la pista parant la bola, també és un artista amb la Guitarra portuguesa, i la seva companya Elsa, ho és cantant aquest meravellós llenguatge que és el Fado. Ja m'ho havien avisat des de Lisboa: "teniu sort amb aquests dos..."
Hem tornat al Baix Camp a escoltar-los, a la Cripta de l'Ermita de la Mare de Deu del Camí a Cambrils. un lloc que va quedar petit per escoltar a l'Elsa, al Pedro, i al bon amic Eduardo Sánchez ,guitarrista de Flamenc, que s'ha apaixonado pel Fado i que els acompanya en els concerts.
Vam gravar un parell de temes que aqui us deixo.
Ja el proper cop que els escoltem, serà a Lisboa, doncs acabada la temporada esportiva, el proper mes de juny tornen a terres portugueses.
Agrair-los que durant la seva estada ens hagin fet gaudir del bon fado.
Una sorpresa ha resultat per a mi escoltar aquest Salvador Sobral, de primer amb el tema que guanya el Festival d'Eurovisió, sembla ser sense pronòstic, tot i que la frescor i la manera novedosa de cantar ens haurien d'haver donat més pistes.
A poc a poc -devagarinho- m'endinso en el coneixement d'en Salvador i descobrim de sobte els seus lligams amb el nostre entorn. Primer -llegeixo a La Vanguàrdia, que va estar fent feines de cambrer a l'illa de Mallorca i posteriorment va venir a Barcelona on hi va romandre dos anys, i on va estudiar al Taller de músics. Tocava al carrer, diuen, i jo m'ho vaig perdre...
Fa cinc anys, i potser el vaig escoltar per la ràdio, en el programa de l'enyorada Tatiana Cisquella "La Tribu" que solia seguir.
Potser no hi vaig posar molta atenció... no ho sé. Però ara al reescoltar-lo no me'n puc estar de capbussar-m'hi un cop i un altre...
El fet és que ha guanyat un Festival, i no només l'ha guanyat sinó que l'hi ha donat, o millor l'hi ha retornat, un prestigi que havia perdut feia molt temps.
Portugal es reivindica com a potencia musical i guanya un guardó que se li resistia, o que li resistien a guanyar. Portugal és un país de música, un país on, segurament, hi ha més músics en relació als habitants que a cap altre indret, i, a més, és el bressol del fado, que dóna ànima a bona part de les partitures que s'escriuen a aquest estimat país. També en aquesta que escrigué la germana del Salvador, la Luísa.
Se um dia alguém perguntar por mim Diz que vivi p’ra te amar Antes de ti, só existi Cansado e sem nada p’ra dar Meu bem, ouve as minhas preces Peço que regresses, que me voltes a querer Eu sei que não se ama sozinho Talves devagarinho possas voltar a aprender Meu bem, ouve as minhas preces Peço que regresses, que me voltes a querer Eu sei que não se ama sozinho Talves devagarinho possas voltar a aprender Se o teu coração não quiser ceder Não sentir paixão, não quiser sofrer Sem fazer planos do que virá depois O meu coração pode amar pelos dois
Traducció al català (per Maria Climent):
Estimar per tots dos
Si mai ningú demana per mi Digues-li que vaig viure per estimar-te Que abans de tu, només existia Cansat i sense res per oferir.
Amor meu, escolta’m les súpliques Si us plau, torna, torna’m a estimar Sé que no es pot estimar tot sol Tal volta n’aprenguis a poc a poc.
Amor meu, escolta’m les súpliques Si us plau, torna, torna’m a estimar Sé que no es pot estimar tot sol Tal volta n’aprenguis a poc a poc.
Si el teu cor no vol cedir Per no sentir la passió, per no patir Sense fer plans venidors El meu cor pot estimar per tots dos.
Sabem que en Salvador va passar per moments delicats de salut i encara ara està pendent de resoldre'n algun, per la qual cosa li donem des del nostre cantinho totes les forces possibles perque tot vagi bé i ens continuï regalant aquesta sincera forma d'interpretar. També un reconeixement a la seva germana Luísa
Fado és sentiment, és explicar una história que es fa creïble perque ens l'expliquen des de ben endins, des del moll de l'os. Amb això té certes similituds amb el flamenc. Són molts els cops que es presenten junts als escenaris. Segurament es troben perque hi ha algun nexe d'unió que, encara que no sapiguem descriure, hi és present.
Com que aquest raconet de fado és visitat per molts amants del fado des de Portugal, aqui deixo avui aquesta India Martínez amb la certesa que agradarà a tots els amics portuguesos que ens visiten.
VENCER AL AMOR
INDIA MARTÍNEZ
Cuantas veces te llamaba te llamaba sola y triste pero nunca estabas, nunca estabas. Perdi.. perdi la voz mi corazon se fue arrugando en un rincon de miedo y solo hay una vida vida vida por vivir.
Camino y camino pero no levanto el vuelo, levanto un castillo de ilusiones y sueños con mis manos sola en mi silencio Y volar y acariciar el cielo con mis manos y olvidar mi dolor, inventar horizontes nuevos. Y cantar y hasta romper mi voz gritando y vencer al amor...y vencer al amor...
Una razon 4 besos y un portazo y un te quiero que me esta matando, me esta matando y me puede.. quiero salir abrire por fin mis alas blancas….
Camino camino pero no levanto el vuelo levanto un castillo de ilusiones y sueños.. Camino y camino pero no levanto el vuelo levanto un castillo de ilusiones y sueños con mis manos sola en mi silencio
Y volar y acariciar el cielo con mis manos, y olvidar mi dolor… inventar horizontes nuevos. Y cantar y hasta romper mi voz gritando y vencer al amor… al amor… Camino y camino pero no levanto el vuelo levanto un castillo de ilusiones y sueños..
Y volar y acariciar el cielo con mis manos, y olvidar mi dolor.. inventar horizontes nuevos…. Y cantar y hasta romper mi voz gritando y vencer al amor…y vencer… al amor…
Cuantas veces te llamaba, te llamaba sola y triste.. pero nunca estabas…
8Restaurant, pis superior, una taula davant mateix de l'espai reservat pels músics. S'asseuen en Pedro Henriques i el guitarrista de flamenc, enamorat del Fado, Eduardo Sánchez i començen els primers compassos del Fado Cravo.
És impossible poder explicar amb paraules què és el que em recorre per dins quan la guitarra portuguesa sona. I més difícil d'explicar encara quan la veu de l'Elsa Casanova desgrana aquests versos sublims de Vieira Pinto "quin destí o maldició mana en nosaltres cor meu..."
No podia començar millor aquesta nit de fado a Reus. En vam tenir prou per matar aquest "bichinho" que es diu Saudade, i ens fa carregar les piles fins a la propera entrega que esperem no trigui massa.
Gràcies Elsa, Pedro, Eduardo per aquests moments màgics viscuts el passat dia catorze de febrer a Reus. Obrigado
Que destino, ou maldição Manda em nós, meu coração? Um do outro assim perdidos Somos dois gritos calados Dois fados desencontrados Dois amantes desunidos
Por ti sofro e vou morrendo Não te encontro, nem te entendo Amo e odeio sem razão Coração... quando te cansas Das nossas mortas esperanças Quando paras, coração?
Nesta luta, esta agonia Canto e choro de alegria Sou feliz e desgraçada; Que sina a tua, meu peito Que nunca estás satisfeito Que dás tudo... e não tens nada
Na gelada solidão Que tu me dás coração Não há vida nem há morte É lucidez, desatino De ler no próprio destino Sem poder mudar-lhe a sorte
