dimecres, 30 d’agost de 2017

Primer Festival de Fado de Barcelona

Per fí Barcelona ha estat escollida per acollir un festival de fado.

La veritat és que ho esperava des de la proclamació del Fado com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco allà cap el 2011. Mai és tard, com diria aquell.
És un festival que compta amb els suports de l'Estat Portuguès, l'Instituto Camöes i el Museo do fado, entre d'altres, i patrocinat per les empreses EDP i Vitacress,; i amb suports logístics aqui a Barcelona com el Museu Marítim o El Periòdico.

Seran dos dias de concerts amb dues fadistes d'aquelles que no deixen indiferent a ningú que estigui minimament assabentat d'aquest món fadista, un món que no acaba d'arrelar a casa nostra, i que un servidor opina que ens passa no només amb el fado sinó amb tot el que té a veure amb la cultura del paés veí.
Així doncs seran la Carminho i l'Ana Moura les encarregades d'aquesta benvinguda estrena que tindrà lloc aquest proper cap de setmana, les nits de dissabte 2 i diumenge 3 a la sala Barts.

El festival tindrà, paral·lelament als concerts, una exposició, conferències i cinema. En aquest programa trobareu els detalls.

He de confessar que no he vist fins avui massa publicitat del festival, per tant aporto el meu granet de sorra amb aquestes línies. Per descomptat seré als concerts de la sala Barts per gaudir de les veus d'aquestes dues fadistes i dels músics que les acompanyaran: Luís Guerreiro , Flávio Cardoso i Marino de Freitas a la Carminho , i, Ângelo Freire, Pedro Soares, André Moreira, Alexandre Franzão i Eurico Amorin a l'Ana Moura. 


dilluns, 28 d’agost de 2017

Una escapada a Lisboa

des de la Penha de França


És cert que aquest racó de fado sembla una mica deixat, però només és això: només ho sembla.
L'estiu s'ha fet curt, o són moltes les coses que volem fer i no arribem a tot arreu. 
Si hem arribat a fer una escapada a Lisboa per poder sentir el fado en la seva plenitud, per saludar els molts amics, tot i que no dóna per a tots, i també i sobretot, sentir que ets a Lisboa, que els teus peus trepitgen Alfama, Mouraria, Graça, Bairro Alto, Belém i tants llocs que ja formen part del nostre univers.

Una de les cases de fado de referència és, sens dubte, Boteco da Fá. I és on vam anar la nostra primera nit al bressol del fado.

Tornarem a parlar d'aquest viatge, però de moment us deixo amb l'Augusto Ramos, una de les ànimes del local.

video




 


dilluns, 26 de juny de 2017

Até o fim



Una lletra senzillament magnífica del guitarrista Paulo Valentím  que la fadista Kátia Guerreiro va gravar en el seu darrer disc de 2014 Até ao fim . També n'és l'autor de la música, que en alguns llocs figura com "fado Mafalda"
Ja fa uns dies que aquest fado "no me'l puc treure del cap"









dimarts, 6 de juny de 2017

Jorge Nunes

Teníem pendent d'escoltar a Jorge Nunes, fill de Jorge Fernando, que va gravar el 2013 el seu primer disc Outro Fado.
Al Portal do Fado podem llegir una pinzellada biogràfica d'aquest fadista, i podreu veure els fados gravats, meitat fado tradicional, meitat fado-cançó.
Com que a mi m'agraden les músiques més tradicionals del Fado, us deixo amb un fado "Zeca" d'Amadeu Ramín, i poema de de Mário Rainho.


Amando



dimarts, 30 de maig de 2017

Fado a Cambrils

Novament hem d'agrair a l'equip d'hoquei patins del Reus Deportiu, el fitxatge del porter portuguès Pedro Henriques que ha passat a casa nostra un any i en companyia de la seva companya Elsa Casanova, ens ha portat el fado tan a prop.


Efectivament les habilitats del Pedro no acaben a la pista parant la bola, també és un artista amb la Guitarra portuguesa, i la seva companya Elsa, ho és cantant aquest meravellós llenguatge que és el Fado. Ja m'ho havien avisat des de Lisboa: "teniu sort amb aquests dos..."


Hem tornat al Baix Camp a escoltar-los, a la Cripta de l'Ermita de la Mare de Deu del Camí a Cambrils. un lloc que va quedar petit per escoltar a l'Elsa, al Pedro, i al bon amic Eduardo Sánchez ,guitarrista de Flamenc, que s'ha apaixonado pel Fado i que els acompanya en els concerts.


Vam gravar un parell de temes que aqui us deixo.




Ja el proper cop que els escoltem, serà a Lisboa, doncs acabada la temporada esportiva, el proper mes de juny tornen a terres portugueses.

Agrair-los que durant la seva estada ens hagin fet gaudir del bon fado.


Obrigado e até breve!!   

dimarts, 16 de maig de 2017

Amar pelos dois

Una sorpresa ha resultat per a mi escoltar aquest Salvador Sobral, de primer amb el tema que guanya el Festival d'Eurovisió, sembla ser sense pronòstic, tot i que la frescor i la manera novedosa de cantar ens haurien d'haver donat més pistes.
A poc a poc -devagarinho- m'endinso en el coneixement d'en Salvador i descobrim de sobte els seus lligams amb el nostre entorn. Primer -llegeixo a La Vanguàrdia, que va estar fent feines de cambrer a l'illa de Mallorca i posteriorment va venir a Barcelona on hi va romandre dos anys, i on va estudiar al Taller de músics. Tocava al carrer, diuen, i jo m'ho vaig perdre...



Fa cinc anys, i potser el vaig escoltar per la ràdio, en el programa de l'enyorada Tatiana Cisquella "La Tribu" que solia seguir.
Potser no hi vaig posar molta atenció... no ho sé. Però ara al reescoltar-lo no me'n puc estar de capbussar-m'hi un cop i un altre...


El fet és que ha guanyat un Festival, i no només l'ha guanyat sinó que l'hi ha donat, o millor l'hi ha retornat, un prestigi que havia perdut  feia molt temps.

Portugal es reivindica com a potencia musical i guanya un guardó que se li resistia, o que li resistien a guanyar. Portugal és un país de música, un país on, segurament, hi ha més músics en relació als habitants que a cap altre indret, i, a més, és el bressol del fado, que dóna ànima a bona part de les partitures que s'escriuen a aquest estimat país. També en aquesta que escrigué la germana del Salvador, la Luísa.

Se um dia alguém perguntar por mim
Diz que vivi p’ra te amar
Antes de ti, só existi
Cansado e sem nada p’ra dar
 
Meu bem, ouve as minhas preces
Peço que regresses, que me voltes a querer
Eu sei que não se ama sozinho
Talves devagarinho possas voltar a aprender
 
Meu bem, ouve as minhas preces
Peço que regresses, que me voltes a querer
Eu sei que não se ama sozinho
Talves devagarinho possas voltar a aprender
 
Se o teu coração não quiser ceder
Não sentir paixão, não quiser sofrer
Sem fazer planos do que virá depois
O meu coração pode amar pelos dois




Traducció al català (per Maria Climent):

Estimar per tots dos 

Si mai ningú demana per mi 
Digues-li que vaig viure per estimar-te 
Que abans de tu, només existia 
Cansat i sense res per oferir. 

Amor meu, escolta’m les súpliques 
Si us plau, torna, torna’m a estimar 
Sé que no es pot estimar tot sol 
Tal volta n’aprenguis a poc a poc. 

Amor meu, escolta’m les súpliques 
Si us plau, torna, torna’m a estimar 
Sé que no es pot estimar tot sol 
Tal volta n’aprenguis a poc a poc. 

Si el teu cor no vol cedir 
Per no sentir la passió, per no patir 
Sense fer plans venidors 
El meu cor pot estimar per tots dos.



Sabem que en Salvador va passar per moments delicats de salut i encara ara està pendent de resoldre'n algun, per la qual cosa li donem des del nostre cantinho totes les forces possibles perque tot vagi bé i ens continuï  regalant aquesta sincera forma d'interpretar. També un reconeixement a la seva germana Luísa