Quase perfeito

Perfecte. Ens podríem estalviar al quase, doncs aquesta interpretació de la Linda Leonardo, per a mi, és perfecte. Té la màgia de fer sentir coses que poques vegades surten de dins de cadascú. Aquelles que retenim per vés a saber quins motius.  El fado ben cantat, ben sentit, esdevé allò que diuen els fadistes de sempre, una mena de porta que s'obre per deixar sortir sentiments. És quan O Fado Acontece.

Aquesta interpretació n'és una bona mostra.

Ja fa temps vaig fer un post amb aquest tema, però va quedar deslluït per culpa del servidor on tenia hostatjada la música. Ara gràcies a aquest vídeo de Fado TV i amb una Linda Leonardo en el cim de la seva carrera fadista, no em podia estar de republicarlo (quina bonica paraula). Així que aqui deixo la Linda i el seu poema cantat amb el Major dels Fados: O Fado Menor!  

Quase perfeito

Linda Leonardo / Popular *fado menor*Repertório de Linda Leonardo
E tudo ficou diferente
Diferente, quase perfeito
Os meus olhos se sorriem
E há um jardim no meu peito

Meu cavaleiro, de onde vens? / Do mar, da terra, ou do céu?
Que não me esqueço do beijo / Que a tua boca me deu

Desertos por onde andei / De tão escura claridade
Talvez porque do teu corpo / O meu, sentia saudade

E tudo ficou diferente / Já nem sei viver sem ti
Meu amante, meu amor / Do teu beijo renasci

Agora sou primavera / Florida em tela pintada

Sou aquele pássaro azul / No alto da madrugada
 Obrigado a FadoTV e ao amigo José Fernandes Castro. Sem eles tudo seria mais difícil.

Per molts anys Sandra

Ahir va ser l'aniversari de la meva fadista de capçalera, la Sandra Correia. No he tingut massa temps per dedicar-li unes paraules en aquesta data, tampoc de parlar del seu darrer treball "Aqui existo" que compraré aviat en el proper viatge a Lisboa que espero pugui ser al mes d'octubre.

L'homenatge que li he pogut fer, ha estat escoltar moltes músiques seves, i entre tantes com he escoltat, n'hi ha una, el Fado Proença que se m'ha enganxat de manera que no me la puc treure del cap.

Aqui us deixo amb un video del 2015, gravat al carrer al barri de Mouraria.

I per molts anys sandra, Muitas felicidades i um beijinho grande!

Alma Fadista

Sei bem quem sou, quando me dou

Em cada fado

Canto o que sinto, chamem-lhe instinto

Com ar compassado

Os que me ouvem, e se comovem

Com a minha voz

Sentem então, com emocão,

Que não estão sós

A minha alma é mais alma quando solto

O meu canto

Porque então me agiganto

Numa entrega sem fim

Na minha alma há palavras doloridas

Que se espalham noutras vidas

Mas nascem dentro de mim

Mal sabem eles que tu repeles

O meu amor

E que é por isso que os enfeitiço

Com tão fervor

Sentem-se gratos pelos retratos

Que deles faço

Mas na verdade espalho a saudade

Do teu abraço

A minha alma é mais alma quando solto

O meu canto

Porque então me agiganto

Numa entrega sem fim

Na minha alma há palavras doloridas

Que se espalham noutras vidas

Mas nascem dentro de mim

Tant de temps

Fa tant de temps que no diem res desde defado que cada cop fa més vergonya de posar-m'hi, tot i les ganes immenses que en tinc.

Malgrat tot, malgrat tota la feina que ara em té amb el temps mermat, no hi ha dia que no escolti fado. No hi ha dia que no tingui ganes de compartir allò que m'agrada. I avui que sento una rancúnia gran perque fa 10 mesos, més de tres-cents dies que els meus representants socials i polítics estan injustament empresonats, hi ha coses que m'ajuden a passar el tràngol, a apaivagar el dolor que sento.

Escoltava fa una estona en Lluís Llach cantar el poema de Miquel Martí Pol Ara Mateix, i pensava com el podria compartir amb tots aquells als qui encara els queda una engruna de sensibilitat... Ja trobarem la manera.

Ara, però, us deixo amb una formidable interpretació del poema Maldição de Fernando Farinha amb una interpretació que trobo magnífica cantada amb la música del fado- Marcha d'Alfredo Marceneiro. Gentilesa de Fado Porto.

Maria Valejo
Maldição

Maldição *F.Farinha*

Fernando Farinha / Alfredo Duarte *marcha do marceneiro* 
Repertório de Fernando Farinha
Malditos os olhos meus
Quando encontraram os teus
E por eles me perdi
Se os meus olhos te não vissem
Talvez ainda sorrissem
E não chorassem por ti

Malditos beijos que dei
Esses beijos que eu guardei / P'ra te oferecer com calor
Beijar quem nos faz sofrer
Antes morrer sem saber / O que é um beijo de amor

Malditos tempos vividos
Que por ti foram esquecidos / E que eu não posso esquecer
Maldito o meu coração
Que sofre esta maldição / E não deixa de te querer

Aqui na alma

Quan el vaig sentir cantar al restaurant Lisboa, que recordo amb saudade, aquell dia que acompanyava la Sandra Correia amb la seva viola, em va sorprendre molt agradablement. Segurament estava llavors iniciant la seva etapa de cantant, etapa que ha culminat amb la gravació del seu primer cd Aqui na alma, del qual presento aqui el fado que presta nom al disc.

Quadras de Camané

Potser hauríem de titular Quadras de Fernando Pessoa cantades per Camané. Exacte!

Després de tants dies allunyat del meu "cantinho de fado" de sobte em venen ganes de publicar, i són tantes les coses que voldria compartir i divulgar -car aquest el motiu darrer d'aquest espai- que, sovint, no sé a qui portar-hi davant de tantes possibilitats.

I per poc que pugui, sempre amb la lletra, que al meu entendre no costa massa de comprendre. I si de cas també podem anar al traductor de google.....

Potser he escollit en Camané per ser un dels "joves" que ha arrossegat a d'altres més joves a interessar-se pel fado, i acabar amb els prejudicis que el fado era cançó de vençuts, de feixistes i de iaios. Res mé allunyat de la realitat. Alguns ho sabem!!!

 Del disc "Fernando Pessoa, O Fado e a alma portuguesa"

Video de canal amic inlovewhifado

Jo no sabia

No en sabíem. De petits no en sabíem res, de la vida, i de com alguns l'esguerren. I com n'és de difícil passar-hi amb un mínim de dignitat.

Aquest poema de Júlio de Sousa em sembla d'una senzillesa que dol, i cantat per aquesta fadista "de primera àgua" com diu el meu amic Américo, encara dol més. A vegades el dolor ens serveix per treure el que duen dins.

Us deixo amb la Maria Emília, una fadista que adoro.

Un video fantàsticament editat pel meu Amic Américo. Obrigado