Névoa, Cançons a Sarrià

Ja falta poc. És aquest proper divendres 29 d'abril que la Névoa ens presentarà les seves "Cançons" en un nou espectacle, acompanyada per més músics a més d'en Vicenç Solsona amb qui fa temps que comparteix complicitats i escenari.

També tindrem a la tenora en Jordi Molina, en Guillermo Prats al contrabaix i en Ramón Ángel Rey a la bateria i percussió.

Això serà al Teatre de Sarrià, al carrer Pare Miquel de Sarrià, núm. 8

L'alter ego de la Núria Piferrer continua pels corriols de la música portuguesa i després d'obrir la porta del Fado, ara ens endinsa en altres sonoritats lusitanes, i sembla ser que amb traduccions al català, com podem veure en el video que us deixo aqui, editat per l'Ona Planas; una versió del clàssic de Jorge Fernando -que va acompanyar Amália Rodrigues a la viola de fado- Titulat Ai, vida

Divendres a Sarrià!

Us espero!!!

Una nit a la fresca

El passat mes de juny, vàrem assistir a una de les nits que l'associació Coincidències  va presentar a un terrat de Barcelona.

Coincidències  es defineix com una nova forma de presentar i crear noves  experiències culturals.
Aixi es presenta la seva web.

"Coincidències és una associació cultural nascuda amb força a Barcelona la primavera de 2013 amb la vocació de crear noves experiències culturals. 

Amb una consciència profundament digital, al mateix temps vol fer èmfasi en l’intercanvi entre creadors/artistes i espectadors/inquiets. És el que anomenem “cultura 3.0″: ens agrada veure, tocar, escoltar, participar.

Més enllà dels grans temples en forma de teatres o de museus, considerem que la cultura pot esdevenir-se en qualsevol espai urbà, i que qualsevol espai pot ser idoni per a les iniciatives culturals. Mantenir la cultura tancada en espais, per grans que siguin, és engabiar-la, engavanyar-la, limitar-ne el consum a una part."

La nostrada Névoa, va cantar a un dels escenaris, un terrat de l'eixample barceloni, i allà vam anar per gaudir d'una nit agradable i diferent.

La Névoa acompanyada del guitarrista Vicenç Solsona, amb qui manté una estreta col·laboració, ens va obsequiar amb la seva particular visió del fado, aquesta música portuguesa que sedueix tan, i  de la qual estem tan mancats aqui a Barcelona.

Vam voler gravar-ho tot, amb els nostres mitjans senzills, i davant la tasca complexa que això representava vam optar per fer un popurri dels temes que ens van obsequiar aquests dos monstres de la cançó del nostre país. Aqui us deixem amb el resultat d'una nit agradable i amb el nostre agraïment als músics i als promotors d'aquesta idea genial.

  

Des de l'Ateneu de Sant Feliu

Els amics de Contrabaix de Sant Feliu de Llobregat, d'una amabilitat extraodinària, ens van organitzar la celebració dels quinze anys de fado de la nostra Névoa, d'aquesta Núria que es va encaterinar del Fado un bon dia i que des de llavors ens ha estat mostrant com aquesta música és present en gairebé tot el que canta.

Ella diu sovint als concerts que canta allò que la toca, allò de que s'enamora. És ben curiós, però, que la llengua portuguesa, el fado especialment, sigui el què més la "toqui". Jo me n'alegro d'això, perque així podem, a ca nostra, escoltar i deixar-nos "embalar" per la musicalitat del portuguès i d'aquesta música que va més enllà de la música per convertir-se en el vehicle que ens emociona i ens fa Sentir.

La Névoa s'endinsa en el Fado i passa a la cançó brasilera, a la copla, als cantautors... és aquest fado, aquesta percepció fadista de la Núria/Névoa que la transporta a posar el seu segell particular a tot el que canta. I ho fa des de fa un temps amb la guitarra d'en Vicenç Solsona, un guitarrista provinent del món del jazz, però que sap incorporar diferents sonoritats i es deixa influenciar per diferents estils; és, diem-ne, el complement perfecte per acompanyar la Névoa, i ella la veu que complementa la música d'en Solsona.

Nosaltres vam assistir al concert i, com sempre fem, vam enregistrar algun dels temes. El resultat, malhauradament, no ha estat del millor que podria estar i  només podem deixar aqui un dels temes que la Névoa+Vicenç Solsona ens van regalar. Un tema del "mestre" com diu la Névoa, el succeït "De mica en mica" de Joan Manuel Serrat, amb la particular i fadista manera d'aquests dos músics.

       

En aquell petit cafè on no hi volen entrar 
ni la llum del carrer, ni la gent assenyada, 
vaig trobar el teu mirar, melangiós i llunyà 
com la boira que neix al port, de matinada. 

Et vaig prendre una mà i em vas seguir en la nit 
com un gosset perdut que prega una carícia. 
Vas omplir de colors la tristor del meu llit, 
de vermells de capvespre i de verds de Galícia. 

I el meu racó va a ser 
el teu racó també. 
Eres jove i bonica. 
Vaig començar jugant 
i et vaig anar estimant 
de mica en mica. 

Em vaig acostumar poc a poc al teu nom, 
a la teva escalfor i a les teves paraules, 
al soroll del teu pas pujant els esglaons 
i a la teva manera de parar la taula. 

A l'olor de les teves mans que cada nit 
voltaven el meu cos com una fina gasa. 
Però tot es va ensorrar quan et vaig sentir dir: 
"Me'n vaig a buscar el sol. És molt fosca la casa". 

"Ningú no m'està esperant. 
Gràcies per tot, Joan..." 
Eres jove i bonica. 
Se'n va anar de repent 
el que vaig anar perdent 
de mica en mica. 

Vaig sentir tant de fred aquelles nits d'estiu. 
Vaig maleir mil cops la petita taverna... 
Quantes tardes he anat a dur el meu plor al riu. 
Quantes nits he passat en blanc, com la lluerna. 

Però em vaig acostumar també a viure tot sol 
sense estripar els papers, ni les fotografies. 
Si tinc fam menjo pa. Si tinc fred encenc foc 
i penso: "Si avui plou, demà farà bon dia". 

I torno a anar al cafè 
i penso que potser 
tu eres jove i bonica. 
Però, el temps ha anat passant 
i jo t'he anat oblidant 
de mica en mica.

Névoa, quinze anys de Fado

Des d'aquest cantinho defado, anem seguint a la Névoa des de fa alguns anys. L'alter ego de la Núria Piferrer va descobrir un bon dia el fado i, com ens passa a tants, s'hi va quedar enganxada. I va aparéixer la Névoa que ja ha gravat des de l'any 2000 diversos cedes de fado, i fins i tot el 2010 un treball discogràfic dedicat a la memòria de la diva del fado Amália Rodrigues en el desè aniversari del seu traspàs.

El fado està present des de fa quinze anys en la vida d'aquesta barcelonina, i ara és moment de celebrar-ho. I ho farà a l'Ateneu de Sant Feliu de Llobregat el proper divendres dia 27 de febrer, organitzat pel Cicle de Música Contrabaix, del Baix llobregat.

I ho farà acompanyada del músic Vicenç Solsona. Tots dos han trobat la manera de maridar el fado amb una sonoritat diferent, potser més mediterrània, potser més en clau de jazz. I no només el fado, també alguns estàndards d'aqui i d'allà, aconseguint trobar-se còmodes tan ells dos a l'escenari com els oïdors a les sales.

Aquest maridatge que fa més de quatre anys que dura, i que ha estat presentat a diversos llocs, va tenir el punt àlgid a la sala Jamboree de la plaça Reial de Barcelona.

Aqui us deixo un exemple amb el tema de Chico Buarque, Gente humilde.

Ens veiem a l'Ateneu de Sant Feliu de Llobregat el proper divendres!!!!    

Tem certos dias em que eu penso em minha gente
E sinto assim todo o meu peito se apertar
Porque parece que acontece de repente
Como um desejo de eu viver sem me notar

Igual a como quando eu passo no subúrbio
Eu muito bem, vindo de trem de algum lugar
E aí me dá como uma inveja dessa gente
Que vai em frente sem nem ter com quem contar

São casas simples com cadeiras na calçada
E na fachada escrito em cima que é um lar
Pela varanda, flores tristes e baldias
Como a alegria que não tem onde encostar

E aí me dá uma tristeza no meu peito
Feito um despeito de eu não ter como lutar
E eu que não creio, peço a Deus por minha gente
É gente humilde, que vontade de chorar

Fados 2

En el segón cd, vaig continuar amb els il·lustres noms del primer, amb la novetat d'incloure a la Névoa, nostrada artista que també va quedar meravellada pel Fado.

La Névoa, "la cantant que no ha nascut enlloc. No ha nascut perquè ha sorgit. Com una idea... que un dia es va enamorar i aquell amor la dugué a Lisboa i allà, amb el cor potser trencat, va trobar recer amb el Fado"

Confesso que en aquesta època no escoltava altra cosa que fado, i no és que ara no ho faci, però estava en la efervescència del qui descobreix una mina d'or, un tresor amagat i en vol fruir sense mida.

Després el Fado ens assossega....

Um homem na cidade

Ary dos Santos / José Luís Tinoco



Agarro a madrugada / Como se fosse uma criança
Uma roseira entrelaçada / Uma videira de esperança
Tal qual o corpo da cidade / Que manhã cedo ensaia a dança
De quem por força da vontade / De trabalhar nunca se cansa
Vou pela rua desa lua
Que no meu Tejo acendo cedo
Vou por Lisboa, maré nua
Que desagua no Rossio

Eu sou o homem na cidade / Que manhã cedo acorda e canta
E por amar a liberdade / Com a cidade se levanta
Vou pela estrada deslumbrada / Da lua cheia de Lisboa
Até que a lua apaixonada / Cresça na vela da canoa

Sou a gaivota que derrota
Todo o mau tempo no mar alto
Eu sou o homem que transporta
A maré povo em sobressalto

E quando agarro a madrugada / Colho a manhã como uma flor
Á beira mágoa desfolhada / Um malmequer azul na côr
O malmequer da liberdade / Que bem me quer como ninguém
O malmequer desta cidade / Que me quer bem, que me quer bem

Nas minhas mãos, a madrugada
Abriu a flor de Abril também
A flor sem medo, perfumada
Com o aroma que o mar tem;
Flor de Lisboa tão amada Que mal me quis, que me quer bem.

letra tirada do blog fadosdofado 

Névoa torna a l'auditori

El proper dissabte l'alter ego de la nostra Núria Piferrer, la Névoa, torna a l'auditori de Barcelona a presentar el seu Orlando....

El mite d'Orlando creat per l'escriptora Virginia Wolf, basat en un personatge que viu primer com a home i després d'un fet traumàtic, reviu com a dona, posa de manifest la dualitat de l'ésser humà, les diferents sensibilitats que al llarg de la vida es manifesten en nosaltres.

D'alguna manera sempre som duals i ens aproximem a les coses sempre des de conceptes i mirades diferents.

La Núria/Névoa, descobreix aquesta dualitat, aquests procesos canviants i canviadors que ens conformen i ens presenta el "seu Orlando" a través d'allò que "elles" fan tan bé: cantant.

No us perdeu el concert del proper dissabte dia 1 de març a l'auditori de Barcelona.

http://www.auditori.cat/ct/programacio/fitxa.aspx?idconcert=3048&cicle_id=





RASGA O PASSADO

Letra: Álvaro Duarte Simões
Música: Alain Oullman

Tu fizeste
do meu viver um sonho agreste
e a minha mocidade
p'la (*pela) tua maldade
em troca eu te dei

Querias mais,
mais que o corpo e a alma,
mais que a paz e a calma
que em ti nunca encontrei.

Dia a dia,
em vez do amor, a nostalgia,
que ao fim de tantos anos
queres mais desenganos
de novo ao meu lado.

Não posso esquecer
que já é tarde de mais p'ra (*para) te querer.
Como carta que rasgas sem ler,
Rasga o passado.

O passado não deve nunca ser guardado,
quer em cada momento
se viva um lamento
ou um sorriso fugaz,

pois mais tarde,
numa carta esquecida,
encontramos a vida
que já ficou p'ra trás.

É diferente
o sol feito de luz ardente,
do mesmo sol poente
que arrasta consigo
um dia acabado.

Já basta saber
Que há em nós a saudade a doer.
Se afinal recordar é sofrer,
Rasga o passado

Fado Alberto

Miguel Ramos

És per ordre alfabètic, el que segueix en la llista dels anomenats fados tradicionals. Aqui al blog, ja l'hem escoltat diverses vegades i en diferents estils.

D'aquesta música n'és autor el violista Miguel Ramos (1901-1973), membre d'una família que ha aportat, i aporta encara, molt al fado.

Es tracta d'un fado em "mode menor" que pren el nom del cantador per al qual es va composar, l'Alberto Correia.

Aqui en aquest vídeo que segueix, en podem escoltar només la música, per fer-nos una idea de la seva tonada.

Avui escoltarem un fado cantat en castellà. Es tracta d'un poema de Pablo Neruda, que diuen que el poeta va dedicar a Amália Rodrigues, en un encontre entre els dos que va tenir lloc a París, on la fadista actuava al teatre Bovino, i el poeta participava en una trobada de poetes comunistes. Més tard el poema va formar part del llibre "Cien sonetos de amor" on el podem trobar en el lloc LXVI.

En tractar-se d'un sonet, per tant amb versos d'onze sil·labes que encaixa perfectament amb l'Alberto, però també amb altres músiques com la del  fado Licas, tal com ho va gravar el fadista Rodrigo.

No te quiero, sino porque te quiero

 

No te quiero sino porque te quiero
y de quererte a no quererte llego
y de esperarte cuando no te espero
pasa mi corazón del frío al fuego.

Te quiero solo porque a ti te quiero,
te odio sin fin, y odiándote te ruego,
y la medida de mi amor viajero
es no verte y amarte como un ciego.

Tal vez consumirá la luz de enero,
su rayo cruel, mi corazón entero,
robándome la llave del sosiego.

En esta historia solo yo me muero
y moriré de amor porque te quiero,
porque te quiero, amor, a sangre y fuego.

 

Orlando

Breu però magnífica la presentació del nou cd  de Névoa amb el títol "Orlando"  a "A Casa Portuguesa" del carrer Verdi.

El títol d'aquest nou enregistrament de Névoa, Orlando i el mite creat per Virgínia Wolf els anys vint del segle passat, són la font de la que la cantant beu, el jaç on descansa per presentar un seguit de cançons que tenen en comú el fet incontestable que l'artista s'hi troba còmoda cantant-les.

Disc molt recomanable del qual us en deixo un tast que vam enregistrar amb els nostres modestos mitjans.

Va passar, però, que en aquesta presentació no hi va poder ser present el guitarrista Vicenç Solsona , motius familiars li ho van impedir (i esperem que tot s'hagi resolt bé), i l'únic acompanyament de què va disposar la Névoa va ser la del percusioniste Ramón Ángel Rey, que amb el seu "cajón" va donar aquell escalf que tot cantant necessita sentir al costat de la seva veu.

Aqui va el tast, i en podeu trobar una mica més al Youtube

De Joni Mitchell, Both sides now

 

Bows and flows of angel hair
And ice cream castles in the air
And feather canyons everywhere
I've looked at clouds that way

But now they only block the sun
They rain and snow on everyone
So many things I would have done
But clouds got in my way

I've looked at clouds from both sides now
From up and down, and still somehow
It's cloud illusions I recall
I really don't know clouds at all

Moons and Junes and Ferris wheels
The dizzy dancing way you feel
As every fairy tale comes real
I've looked at love that way

But now it's just another show
You leave 'em laughing when you go
And if you care, don't let them know
Don't give yourself away

I've looked at love from both sides now
From give and take, and still somehow
It's love's illusions I recall
I really don't know love at all

Tears and fears and feeling proud
To say "I love you" right out loud
Dreams and schemes and circus crowds
I've looked at life that way

Oh but now old friends are acting strange
They shake their heads, they say I've changed
Well something's lost but something's gained
In living every day

I've looked at life from both sides now
From WIN and LOSE and still somehow
It's life's illusions I recall
I really don't know life at all

I've looked at life from both sides now
From up and down and still somehow
It's life's illusions I recall
I really don't know life at all.

Estranya forma de vida

Amb aquest títol tan Amalià, Névoa ens presenta el CD amb un recull de temes de la saudosa Amália, aquesta vegada en clau de jazz.

Com molt bé va dir ella en la presentació del seu concert ahir a la sala Luz de Gas, a l'Amália, de ben segur li hagués agradat aquest homenatge amb so de jazz, ja que a l'Amália li agradava tot tipus de música que tingués qualitat, i aquesta que ens regala la Névoa, de qualitat en té per donar i regalar. Amb una veu perfecta i molt ben treballada -la Névoa és professora de veu i cant- va recórrer la discografia de la Diva amb temes com Maria Lisboa, Que Deus me perdoe, nem ás paredes confesso, Lágrima, um magistral Primavera, entre d'altres, per acabar amb un Mourir pour toi, on vam poder gaudir de tota la força d'aquesta perla que tenim a casa nostra i que tan poc valorem..
T'esperem Névoa amb un altre treball dedicat al fado, una continuació de "Entre les pedres i els peixos, per exemple.

Beijinhos

Névoa en concert

ESTRANYA FORMA DE VIDA, duet amb Vicenç Solsona
Divendres dia 28/5/2010
Auditori de Terrassa
Passatge Ernest Lluch, 1 (també hi ha entrada per Miquel Vives, 2)
a les 21h

Concert de presentació del CD "NÉVOA en directe"
Diumenge dia 30/05/2010
Sala Luz de Gas (BCN)
Muntaner 247
a les 20h

Névoa dedica el seu nou espectacle a l'Amália Rodrigues en el desè aniversari de la seva partida. Estranha forma de vida és el nom que la cantant ha escollit pel seu espectacle, nom del poema que va escriure Amália i cantava amb música de fado Bailado d'Alfredo Marceneiro.


Névoa repasarà els temas de la Diva en clau de jazz fet que de ben segur hagués agradat a la mateixa Amália, i també ens recordarà el seu treball, aquest sì en clau de Fado, Entre les pedres i els peixos.

No hi faltarem.

Névoa homenatja Amália

Brillant com sempre, Névoa en format de jazz i amb els temes que va popularitzar Amália Rodrigues, ens va fer passar una bona estona dissabte passat a l'Auditori.
Un homenatge a la que va ser la fadista que va passejar el fado, i no només el fado, per tot el món. La Névoa no podia faltar a sumar-se a aquest reconeixement a la "Rainha do Fado" en el desè aniversari del seu traspàs. Aquest "Estranya forma de vida" títol d'aquest homenatge va contar amb la participació de Vicenç Solsona a la guitarra, Guillermo Prats al contrabaix, Ramon Angel Rey a la percussió i Publio Delgado a la guitarra portuguesa i guitarra.


Vam poder fer alguna gravació amb mitjans modestos i aqui podem veure'n un tast. Prometo penjar alguna altra a Youtube en aquesta adreça http://www.youtube.com/my_videos

Parabéns menina.
I segueixo pensant com una veu com aquesta de la Névoa no està present als mitjans tan com es mereix.
Quin país el nostre...!

Estranya forma de vida

Amb el títol Estranya forma de vida, Névoa també posa el seu granet de sorra per homenatjar Amália Rodrigues en aquest aniversari de la seva partida, i ho fa oferint-nos unes versions jazzístiques del seu inesgotable repertori.
Será el proper dissabte dia 31 d'Octubre a les 9 del vespre a l'Auditori sala Oriol Martorell.
El jazz s'acosta al fado amb la veu i la interpretació d'aquesta nostrada Névoa i podem dir després d'escoltar un tast d'aquest homenatge fa pocs dies A casa Portuguesa del carrer Verdi, que ho fa amb el més gran dels respectes per l'Amália i per al fado.

Fins dissabte,doncs. No hi faltarem.

Névoa à Casa Portuguesa

El passat divendres 18 de Setembre la cantant Névoa va participar en els actes festius del tercer aniversari de A casa portuguesa oferint un tast del que és el seu proper treball, un homenatge a Amália Rodrigues per commemorar els deu anys del seu traspàs.

Névoa ens acosta als temas clàssics d'Amália des d'una vessant jazzística, i tan com es podria dir que versiona els fados clàssics, un servidor prefereix veure-ho com un acostament del jazz al fado amb un resultat francament interessant i agradable.

El sò tan personal de la Névoa, el seu respecte pel que és el Fado i la figura de l'Amála Rodrigues i també el fet que està atrapada per la "saudade" i la dolça melangia d'aquesta música tan propera i alhora tan llunyana configuren, crec, un bon treball que esperem veure complet el proper dia 31 d'Octubre a L'Auditori de Barcelona.

Evelyn

Quan vaig començar en el meu intent de divulgar el Fado entre la gent que m'era més propera -ja ho he dit altres vegades- vaig començar per les meves companyes de classes de portuguès, Toni, Natacha, Evelyn, Veerle i la professora: la Rita.
En aquell moment vaig editar un CD amb diversos fados i l'escoltàvem a classe i el comentàvem un poc. No sempre, clar. Hi havien prioritats i el Fado no n'era una!
Li vaig preguntar un dia a l'Evelyn quin era de tots els que vaig gravar el que més li agradava i sense dubtar-ho massa em va contestar "...el todos temos nosso fado, de la Névoa!"
Doncs Heus ací el fado preferit de l'Evelyn, un poema que ens parla de la necessitat d'acceptar allò que ens passa, sigui quin sigui el signe. Acceptar tot allò que no podem canviar, tal vegada perque en l'acceptació està el propi benestar.

Dedicat a l'Evelyn

O fado de cada um

Silva Tavares/ Frederico de Freitas
Repertório de Amália

Bem pensado, todos temos nosso fado
E quem nasce mal fadado melhor fado não terá
Fado é sorte e do berço até à morte
Ninguém foge, por mais forte, ao destino que Deus dá

No meu fado amargurado, a sina minha
Bem clara se revelou
Pois cantado, seja quem for adivinha
Na minha voz, soluçando
Que eu finjo ser quem não sou

Que bom seria poder um dia, trocar-se o fado
Por outro fado qualquer
Mas a gente, já traz o fado marcado
E nenhum mais inclemente
Do que este de ser mulher

lletra extreta del blog fadosdofado

11 de Setembre

Avui celebrem a Catalunya la Festa Nacional a la qual anomenem La Diada.
Diuen que és la Festa Reivindicativa per la dignitat i la identitat d'aquest país, i que se celebra un dia en el qual Catalunya és vençuda per les tropes Borbòniques, la qual cosa origina l'annexió de Catalunya a la Corona de Castella i conseqüentment la pèrdua de la identitat com a poble. Diuen que celebrar una derrota és de babaus.
Però també diuen que si després de gairebé 300 anys d'aquests fets, encara estem per reivindicar el Ser com a Poble, com a Nació, és perquè devem tenir una tossuderia -uma teimosia- (m'agrada tant aquest mot!) que potser un dia recollirà fruits.
Qui sap!
Jo també des d'aqui m'apunto a aquesta celebració a aquesta teimosia i podria fer-ho acompanyant aquestes paraules amb l'Himne Nacional: Els Segadors, o potser amb una Sardana.
Però tractant-se d'un bloc eminentment dedicat al Fado, em sembla més adient que escolteu un Fado cantat, això si, en català. I com no pot ser d'altra manera serà Névoa amb un poema de Feliu Formosa i música de Raul Ferrão -Fado Carriche-

Si pertot deixes senyals

Si pertot deixes senyals,
com és que no et puc haver?
si encara em parles de nit,
per què haig de viure despert?

Si no sento el pas del temps,
per què no em dius si tu el sents?
si vull confondre'm en tu,
per què m'haig de desdoblar?

Si m'avinc a recordar,
per què m'haig de destruir
si has doblegat aquest full,
per què no em dius què segueix?

Cap a Macau

La Névoa em va dedicar el seu darrer disc el dia que el va presentar a l'Auditori.


Dijous se'n va a Macau convidada per la casa de Portugal. el cartell de l'esdeveniment és molt bonic.
Els meus desitjos de que tot vagi molt bé!!

Gonçalo Salgueiro

Un fadista do Alto Alentejo...Gonçalo Salgueiro . Doneu-hi un cop d'ull
Ha estat l'assessor i el productor musical del darrer disc de Névoa "Entre les pedres i els peixos"
No conec si té per costum cantar a les Cases de Fado

Aqui canta un poema d'Amália que a mi m'agrada molt. Amb música de José Fontes Rocha, "Trago fado nos sentidos"


Trago Fado Nos Sentidos
Amália Rodrigues

Trago fado nos sentidos
Tristezas no coração
Trago os meus sonhos perdidos
Em noites de solidão
Trago versos, trago som,
De uma grande sinfonia
Tocada em todos os tons
Da tristeza e da agonia

Trago amarguras aos molhos
Lucidez e desatino
Trago secos os meus olhos
Que choram desde meninos
Trago noites de luar
Trago planícies de flores
Trago o céu e trago o mar
Trago dores ainda maiores. 

 Obrigado a paisrealproducoes por este video

Pintadinho

I ha quedat fantàstic

fado de cendra

No son els millors mitjans, però està fet am tot el respecte i "carinyo"

una altra hora curta.............

Cornellà, 30 de Març de 2008

Névoa en concert

Una altra nit que se'ns ha fet curta, una altra nit on ens has fet Sentir, una altra nit per sentir-nos en deute pel que ens dones. Obrigado