Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mário pacheco. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mário pacheco. Mostrar tots els missatges

dimarts, 25 d’agost del 2015

Fado a la Vila de Rialp

Reconec que no havia parat esment, fins ara, als festivals de música que, a l'estiu, omplen les viles i pobles del nostre país. Fins que el Fado no ha fet acte de presència en el XV Festival de Música de la Vila de Rialp.

L'anunci ens presentava al guitarrista Mário Pacheco, del prestigiós Clube de Fado de Lisboa, i a les fadistes Ana Maria i Sandra Correia, ben acompanyades per la resta de músics, en Diogo Clemente a la viola de fado i en Rodrigo Serrão al contrabaix. La cita era a l'Església Parroquial de Rialp el dia 8 d'agost. I cap allà vam anar.

Vam poder gravar alguns dels fados i aqui us en deixo un.

Poema de Domingos Gonçalves da Costa i música de Carlos Rocha "Eu já não sei" també conegut com "Ponto final"

I li volem dedicar aquest vídeo a la fadista Sandra Correia, avui, dia del seu aniversari.

Parabéns Sandra Correia, sempre o nosso obrigado por seres assim. Mil beijinhos!!







Eu já não sei se fiz bem ou se fiz mal
Em pôr um ponto final
Na minha paixão ardente
Eu já não sei, porque quem sofre de amor
A cantar sofre melhor
As mágoas que o peito sente

Quando te vejo... e em sonhos sigo os teus passos
Sinto desejo... de me lançar em teus braços;
Tenho vontade... de te dizer, frente a frente
Quanta saudade... há, do teu amor ausente;
Num louco anseio... lembrando o que já chorei
Se te amo ou se te odeio... eu já não sei

Eu já não sei sorrir como então sorria
Quando em lindos sonhos via
A tua adorada imagem
Eu já não sei se deva, ou não deva querer-te
Pois quero às vezes esquecer-te
Quero e não tenho coragem

dissabte, 19 de març del 2011

Mário Pacheco

 
He anat diverses vegades al "Clube de Fado" aquest racó fadista al costat de la Sé de Lisboa al bell mig del barri d'Alfama, uns cops per escoltar la Carla Pires, altres per intentar escoltar la Cristina Nóbrega (cosa que encara no he aconseguit) i a poc a poc el só de la guitarra de Mário Pacheco, l'amo de la casa, ha anat fent-se més entenedor per a mi. És com diu ell una visió diferent de la nostàlgia, la saudade, la tristesa. És una altra mirada, tal com va titular el seu treball discogràfic del 1992 "Um outro olhar"



Aquestes Variações em Ré de l'àlbum "A música e a guitarra" ens inspiren imatges de llocs per on hem passat o per llocs que volem conéixer d'aquest estimat Portugal.