Mariana Correia

Suïssa és un dels països d'Europa on hi viuen més portuguesos, no és estrany doncs que el fado hi sigui present de manera continuada. Un dels exponents fadistas més interesants és aquesta fadista, la Mariana Correia, nascuda a Lisboa i emigrada a Suïssa els anys 80, tot i que no és pas la única. També a Suïssa trobem l'amic José Fernandes Castro l'editor del blog de referència fadosdofado que tant ens ajuda a tots els qui tenim alguna dificultat en entendre les lletres en portuguès. I d'altres que poc a poc anirem coneixent.

Fa temps que volíem dur aqui aquesta fadista posseïdora d'una extraodinària sensibilitat i d'una veu que no deixa indiferent. Això, tot junt, és exactament el que els portuguesos anomenen "jeito". Efectivament, a la Mariana de jeito fadista no li'n falta.

El que ens falta a nosaltres aqui a Barcelona és una comunitat portuguesa que, com la suïssa, mantingui viu  el fado tal com passa en altres contrades. Tenim una miqueta d'enveja...  

Fadofatum és el nom del lloc d'internet de la Mariana. No deixeu de visitar-lo

Suspiros na voz

José Fernandes Castro / Alfredo Duarte *fado menor-versículo*
Repertório de Mariana Correia
Na minha alma fadista... verdadeira
Ao serviço deste povo... sem idade
Há sempre um poema novo... de saudade
Á procura de conquista... mensageira

Há também na minha alma... incandescente
Traços dum amor cansado... redentor
E a saudade não se acalma... fácilmente
Se o meu verso é mais fado... e mais amor

Oiço soluços de dôr... amargurada
No vento que sopra forte... e sem demora
Talvez seja um grande amor... desfeito em nada
Suspirando a pouca sorte... desta hora

Este fado feito prece... que vos canto
Põe-me suspiros na voz... acontecida
Quando a saudade acontece... ao som do pranto
Há fado dento de nós... p'ra toda a vida.
 */*/*/*/*/*/*/*/*/*/*/*/*/*/*/*/

El fado, la chanson française i la Mariana Correia...

Bien sûr, nous eûmes des orages
Vingt ans d'amour, c'est l'amour fol
Mille fois tu pris ton bagage
Mille fois je pris mon envol
Et chaque meuble se souvient
Dans cette chambre sans berceau
Des éclats des vieilles tempêtes
Plus rien ne ressemblait à rien
Tu avais perdu le goût de l'eau
Et moi celui de la conquête
Mais mon amour
Mon doux mon tendre mon merveilleux amour
De l'aube claire jusqu'à la fin du jour
Je t'aime encore tu sais je t'aime
Moi, je sais tous tes sortilèges
Tu sais tous mes envoûtements
Tu m'as gardé de pièges en pièges
Je t'ai perdue de temps en temps
Bien sûr tu pris quelques amants
Il fallait bien passer le temps
Il faut bien que le corps exulte
Finalement finalement
Il nous fallut bien du talent
Pour être vieux sans être adultes
Mais mon amour
Mon doux mon tendre mon merveilleux amour
De l'aube claire jusqu'à la fin du jour
Je t'aime encore tu sais je t'aime
Oh, mon amour
Mon doux mon tendre mon merveilleux amour
De l'aube claire jusqu'à la fin du jour
Je t'aime encore, tu sais, je t'aime
Et plus le temps nous fait cortège
Et plus le temps nous fait tourment
Mais n'est-ce pas le pire piège
Que vivre en paix pour des amants
Bien sûr tu pleures un peu moins tôt
Je me déchire un peu plus tard
Nous protégeons moins nos mystères
On laisse moins faire le hasard
On se méfie du fil de l'eau
Mais c'est toujours la tendre guerre
Mais mon amour
Mon doux mon tendre mon merveilleux amour
De l'aube claire jusqu'à la fin du jour
Je t'aime encore tu sais je t'aime
Oh, mon amour...
Mon doux mon tendre mon merveilleux amour
De l'aube claire jusqu'à la fin du jour
Je t'aime encore tu sais je t'aime.

http://lyricstranslate.com

Fado Versículo

El passat dia 2 de desembre, quan em faltàvem només dos dias per viatjar a Lisboa, l'amic Vítor Duarte, en el seu blog Lisboanoguinnes -un blog de referència- va publicar un escrit titulat "O silêncio dos bons", en el que reflexionava sobre si és millor callar que defensar allò sobre el què un creu tenir raó.
En dies posteriors ha publicat fados menors amb complemento versículo de Manuel de Almeida, Berta Cardoso, Julio Vieitas, Fernando Mauricio... Fa gairebé un any, cap al gener, en va publicar un cantat per Carlos do Carmo: Por morrer uma andorinha.
Modestament crec que tot el que ha publicat són evidències que ens diuen, que ens demostren que el Fado das Saudades a qui van concedir el Premi Goya a la millor cançó original no ho és pas d'original pel que fa a la música.
No em vull pas catalogar de "Bom", però si que vull opinar -vull tornar a opinar, ja ho he fet altres vegades- sobre aquesta qüestió. Encara que qui hauria d'opinar són els entesos del Fado i fer-ho de manera lliure i de manera que els personalismes quedessin fora de la qüestió.

Així doncs opinarem, continuarem opinant, continuarem prenent partit:

1. Crec que la Real Academia de Cine Española ha comés un error nominant la cançó i posteriorment atorgant-lo
2. Crec que els autors del film no haguessin d'haver acceptat ni la nominació ni l'entrega del premi a la millor cançó original
3. La SPA (Societat Portuguesa d'autors)
4. hauria d'haver estat clara i contundent declarant que la cançó no té una música original.
5. Crec que el món del Fado no pot estar dividit per aquesta qüestió.
6. Com a amant del Fado, com a entusiasta del Fado que sóc crec que és mereix tots els premis del món haguts i per haver, però no pas aquest atorgat a la millor cançó original.
7. Jo no sóc portuguès, sóc català, pero vull dir en veu alta que estic molt enfadat per la manera com està tractat el Fado en el film del Sr. Saura.
8. Finalment afirmar que aquest enuig el faig extenssiu a tots els qui han participat en el film del sr. Saura

Sincerament crec que no falto al respecte a ningú donant la meva opinió sobre aquest afer. Jo seguiré respectant l'opinió de tothom encara que no hi estigui d'acord. Dir també que hagués volgut escriure aquestes ratlles en portuguès però encara no tinc la necessària facilitat i coneixements mínims per tal que allò que escric sigui realment allò que penso.

El fet que el Fado sigui una música que permet estilar als fadistes tot fent que una melodia soni un pèl diferent segons qui la canta, no ha de ser utilitzat per ningú per tal d'apropiar-se del que no li pertany.
Us deixo elvideo de l'amic Vítor Duarte Marceneiro.

O que trago e o que trazes

Aquest fado, és un fado versículo, un dels que m'agrada més. N'hi ha d'altres que m'agraden, bé tots diria jo, però alguns em son especialment grats d'escoltar. Menor, Cravo, Laranjeira, Meia-noite, Carriche, Amora... bé....
El versículo, té un no sé què d'especial. Així com en d'altres em pot ser díficil o impossible de reconeix'en el nom, en aquest és clar.
Jo sento la melodia musical en la veu del fadista. De vegades això costa perque cada fadista té el seu estil i cada poema ha de tenir per força una manera diferent de dir, cada poema és una història i cada història s'explica com ella mateixa demana. "Eu nasci amanhá", per exemple, s'ha d'explicar de segur de manera diferent de "Laranjeira florida". Tots dos fados laranjeiras.
Aquest que sentim avui, és la música que ha rebut el XXII Premi Goya.

Joana Amendoeira canta "O que trago e o que trazes" lletra de Helder Moutinho i música d'Alfredo Marceneiro







O QUE TRAGO E O QUE TRAZES

Trago um gesto no olhar quando te vejo
E ternura no calor dos meus sentidos
O amor é como um beijo de sobejo
E as paixões são como sonhos proibidos

Trago toda a primavera em minha voz
E a saudade que há-de vir eu adivinho
A fogueira de paixão que existe em nós
Queima todas as tristezas do caminho

São meus versos os teus versos quando canto
São meus sonhos os teus sonhos nosso fado
Não há fumo, não há névoa, não há pranto
Nem tristezas para morrer no passado

O que trazes já não sei, não adivinho
Pode ser o mar inteiro, a tempestade
Pode ser uma saudade ou um carinho
Pode ser o grande amor da nossa idade

Un altre Fado Versículo

Feia temps que no escoltava la Joana Amendoeira i en tornar-ho a fer he trobat aquest fado que a mi em sembla un Versículo i aquest, a més, cantat amb un "jeito" amb un estil molt semblant al de C.deC. Fado da saudade. En fí, jo no hi entenc massa, però........

O que trago e o que trazes

Heldér Moutinho / Miguel Ramos *fado margaridas
Repertório de João Chora
Gravado por Joana Amendoeira na musica do Fado Versículo

Trago um gesto no olhar quando te vejo
E ternura no calor dos meus sentidos
O amor é como um beijo de sobejo
E as paixões são como sonhos proíbidos

Trago toda a primavera em minha voz
E a saudade que há-de vir, eu adivinho
A fogueira de paixão que existe em nós
Queima todas as tristezas do caminho

São meus versos, os teus versos quando canto
São meus sonhos os teus sonhos, nosso fado
Não há fumo, não há névoa, não há pranto
Nem tristezas para morrer no passado

O que trazes já não sei, não adivinho
Pode ser o mar inteiro, a tempestade
Podes ser uma saudade ou um caminho
Pode ser o grande amor da nossa idade

fado versículo

Music Playlist at MixPod.com

En el blog: http://fadistao.blogspot.com/ he trobat aquest fado que a mi em sona igual que el premi Goya donat a C.do C. FM003 - Bater do Coração (Fernando Maurício) Bater do Coração Era amor o que sentia, francamente. Não era desejo não, martírio infindo Era amor que te trazia, docemente, No bater do coração, num sonho lindo Se tivesses coração, dentro do peito, Decerto sabias já, mas não te ralas Já sabias a razão, e qual o jeito, Das pancadas que o meu dá, quando me falas A bater sempre a bater, se faz loucuras, Se diz sim ou se diz não, bate também Vá lá a gente entender, certas alturas, O bater do coração, se adora alguém Ensinei meu coração, sem fingimento, Uma vez a dizer sim, à despedida Ele teimou disse não, nesse momento, E tu fugiste de mim, pra toda a vida Fado Versículo - (Alfredo Marceneiro / Moita Girão)

Ti Alfredo

Com que el servidor que fa que funcionin aquestes caixinhas tan boniques, sembla que ja no trebala, o farem amb Imeen que si que funciona...




O Pierrot
Naquele dia de entrudo, lembro bem
Um intrigante Pierrot, da cor do céu
Um ramo de violetas, pequeninas
Á linda morta atirou, como um adeus

Passa triste o funeral, é duma virgem
Mas ao povo que lhe importa, aquele enterro
Que a morte lhe passa á porta, só por ele
Em dia de carnaval, e de vertigem

Abaixo a máscara gritei, com energia
Quem és tu grossseiro que ousas, profanar
Perturbar a paz das lousas, tumulares
E o Pierrot disse não sei, que não sabia

Sei apenas que a adorei, um certo dia
Num amor todo grilhetas, assassinas
Se não vim de vestes pretas, em ruínas
Visto de negro o coração, e resoluto

Atirou sobre o caixão, como um tributo
Um ramo de violetas, pequeninas
Atirou sobre o caixão, como um tributo
Um ramo de violetas, pequeninas