Fado a LLeida

Enguany té lloc la cinquena edició del Festival de fado de LLeida, organitzat per  Fundació Orfeó lleidatà i l’Ajuntament de Lleida, conegut per Interfado, l'anima del qual és la Carolina Blàvia.

Ja han començat els actes amb una mostra gastronòmica portuguesa. També ens ofereixen el film José e Pilar, sobre el Nobel de literatura José Saramago i el cap de setmana una mostra de fado des de diferents òptiques i maneres de sentir-lo.

Us deixem aqui el programa decap de setmana.

Una mostra del que podrem escoltar a Lleida....

El Fado torna a Lleida

De la mà d'INTERFADO, torna a Lleida el Festival Internacional de Fado, en la seva segona edició.

 Aquest projecte cultural enaproxima a casa nostra la música i la cultura portuguesa. És un nexe d'unió entre els dos costats d'aquest pont que acosta a portuguesos i catalans.

Veureu en el programa les diferents possibilitats de tenim per participar-hi.

Diria que, el Fado és el plat fort del festival. Amb la fadista Ana Pinhal, tindrem a més de fado tradicional, fado-flamenc, i amb la Karina Beorlegui, fado-tango. Apostes de fusió que no penso que desmereixin el fado tradicional, malgrat puguin induir a error als poc coneixedors d'aquesta música tan propera i a l'hora tan desconeguda.

El festival ens aporta, a més, aproximació a la cuina portuguesa, gastronomia amb els amics de O Lusitano i més coses que podeu trobar aqui al díptic que ens aporta l'organització.

Saludem aquesta iniciativa que va agafant cos, i esperem que sigui una llavor que arreli i que els bons vents acostin a altres contrades que encara estan famolenques de bon Fado.

Molt èxit és el que desitjem a aquest segon Festival de Fado a les terres de Ponent! 

Fado a Lleida II

Com dèiem el passat diumenge, la nit de cloenda del 1er. Festival Internacional de Fado de Catalunya vàrem tenir l'ocasió d'escoltar la Rosario Solano i la Carolina Blàvia a que podrem  veure aqui amb el Fado do Campo Grande, poema de José Carlos Ary dos Santos i música de Victorino de Almeida.

Així doncs amb els acords del Pancho Marrodán al piano i d'en Miquel Hortigüela a la guitarra clàssica, us deixo amb la Carolina Blàvia.

Carolina Blàvia

Fado do Campo Grande

A minha velha casa, por mais que eu sofra e ande
É sempre um golpe de asa, varrendo um Campo Grande
Aqui no meu país, por mais que a minha ausência doa
É que eu sei que a raiz de mim, está em Lisboa

A minha velha casa, resiste no meu corpo
E arde como brasa dum corpo nunca morto
A minha velha casa é um regresso à procura
Das origens da ternura, onde o meu ser perdura

Amiga amante, amor distante
Lisboa é perto, e não bastante
Amor calado, amor avante
Que faz do tempo apenas um instante
Amor dorido, amor magoado
E que me dói no fado... amor magoado
Amor sentido mas jamais cansado
Amor vivido... meu amor amado

Um braço é a tristeza, o outro é a saudade
E as minhas mãos abertas são o chão da liberdade
A casa a que eu pertenço, viagem para a minha infância
É o espaço em que eu venço e o tempo da distância

E volto à velha casa porque a esperança resiste
A tudo quanto arrasa um homem que for triste
Lisboa não se cala, e quando fala é minha chama
Meu Castelo, minha Alfama, minha pátria, minha cama

Ai, Lisboa, como eu quero
É por ti que eu desespero.

lletra extreta del blog fadosdofado 

Fado "amador" al CAT

Un dels actes de la Semana de Portugal a Barcelona ha estat la nit de fados per aficionats al Centre Artesà Tradicionarius (CAT). I com no podria ser d'altra manera, jo hi vaig assistir.
Però el que no m'esperava era que em proposessin ser part del jurat que havia d'atorgar el premi al guanyador de la nit. I confesso que això a banda de sorprende'm em va fer estar amb un estat d'atenció i tensió que segurament no hagués tingut com a simple espectador.
Per a mi, el sol fet de pujar a l'escenari a cantar el fado i descobrir els propis sentiments, té un valor grandísim i sovint poc reconegut. Així que vaig intentar ser el més equànime possible.
Un total de trezte fadistes ens van regalar els seus fados, i he de dir que força bé.
Acompanyats tots ells per la guitarra de Pedro Ferreira i la viola de Nelson Aleixo als que escoltem en aquesta guitarrada.

Després d'escoltar als tretze fadistes, presentats tots ells per un sowman de qui lamento no conéixer el nom, només que prové de A Casa Portuguesa de Barcelona, i dels quals podeu veure unes fotografies en aquest enllaç, la guanyadora de la nit va ser Càrol Blàvia Galindo, que va cantar "Que Déus me perdoe de Frederico Valério i Silva Tavares, una gran creació d'Amàlia


Que Deus me perdoe se é crime ou pecado
Mas eu sou assim, fugindo ao fado fugia de mim
Cantando dou brado e nada me dói
Se é pois um pecado ter amor ao fado
Que Deus me perdoe

Després a "Júlia Florista", de la qual va fer un bis que vaig intentar gravar amb l'èxit que veieu...
El cas és que aquella veu, no m'era del tot desconeguda, i já a casa vaig descobrir que aquella veu, guanyadora de la nit de fados per "amadores" era la cantant del grup EnFado

Júlia florista

Leonel Vilar / Joaquim Pimentel
Repertório de Max

A Júlia Florista
Boémia e fadista, diz a tradição
Foi nesta Lisboa
Figura de proa da nossa canção
Figura bizarra
Que ao som da guitarra o fado viveu
Vendia flores
Mas os seus amores jamais os vendeu

Oh Júlia Florista, tua linda história
O tempo gravou na nossa memória
Oh Júlia Florista, tua voz ecoa
Nas noites bairristas, boémias, fadistas, da nossa Lisboa

Chinela no pé
Um ar de ralé no jeito de andar
Se a Júlia passava
Lisboa parava p'ra ouvir cantar
No ar um pregão
Na boca a canção falando de amores
Encostada ao peito
A graça e o jeito do cesto das flores

lletra extreta del blog del meu amic José Fernandes Castro