Amália, un cop més

La Susana Lópes, fadista nascuda a Lisboa al barri da Mouraria, viu actualment a Paris des d'on sent, viu i canta el fado fa molts anys. Des del seu blog http://susana-lopes-fado.blogspot.com/ la podreu escoltar.

Susana Lópes

També des d'un altre blog seu Molduras de poemas de fado, ens presenta les lletres i poemes que el fado canta, en un format muito engraçado combinant la lletra, la informació bàsica i la foto del/la fadista sobre un fons suggerent. Doneu-hi un cop d'ull, val molt la pena. Des d'aquest enllaç podeu accedir al blog de moldures dels fados d'Amália.

Américo

El vídeo és una altra dels regals del nostre amic Américo, des del seu perfil Vucarely al Youtube, un niu  de meravelles que no podeu deixar de visitar.

Aquest poema que portem aqui, és d'en Tó Moliças, violista que va acompanyar Amália durant una bona temporada. Canta Carlos Zel amb música de Fado Menor do Porto de José Cavalheiro, i ens transmet l'admiració que sent l'autor per la fadista, una admiració que li va demostrar en vida i que continua fins avui. Com diu el mateix Tó, Amália é uma das três minhas grandes paixões

Obrigado Américo, obrigado Susana por estes presentes, que tanto dignificam o Fado.

Um grande abraço desde Barcelona

Eurico Pavia

Vaig conéixer l'Eurico Pavia el passat desembre aVossemecê la casa de fados de la rua de Stº António da Sé. El 28, el famós eléctrico, hi passa pel davant. 

Va ser una nit de convívio fadista tal com vaig explicar en el post dedicat a Zé Manuel de Castro.

Quedava pendent dur l'Eurico a aquest raconet de fado, i hem trigat una miqueta fins que no s'han esvaït els petits dubtes en la transcripció de la lletra d'aquest Fado Menor do Porto, extret del seu CD Louca Fantasia

Verdades da vida
l.- Domingos Silva
m.- J.J. Cavalheiro (fado Menor do Porto)

Ao ver agora o teu rosto
surpreendido fiquei
e senti tanto desgosto
que baixinho murmurei.

Que é feito do olhar dela
que lembrava a cada instante
luz brilhante de uma estrela
de uma estrela tão brilhante.

Que é feito do seu cabelo
de um tom brilhante dourado
daquele rosto tão belo
agora tão enrugado


O tempo traz-nos verdades
mas eu ao ver-te sofri
sofri e tive saudades
de quando te conheci.


I del canal de Youtube Rosabranca 2010, un clàssic de Fernando Santos i Carlos Dias...
Lisboa adormeceu, já se acenderam
Mil velas, nos altares das colinas
Guitarras pouco a pouco emudeceram
Cerraram-se as janelas pequeninas

Lisboa dorme um sono repousado
Nos braços voluptuosos do seu Tejo
Cobriu a colcha azul do céu estrelado
E a brisa veio a medo, dar-lhe um beijo
Lisboa... andou de lado em lado
Foi ver uma toirada, depois bailou, bebeu
Lisboa... ouviu cantar o fado
Rompia a madrugada quando ela adormeceu
Lisboa não parou a noite inteira
Boémia, estouvanada, mas bairrista
Foi á sardinha assada lá na feira
E á segunda sessão duma revista

Dali, p'ro Bairro Alto, enfim galgou
No céu, a lua cheia refulgia
Ouviu cantar o fado, e então sonhou
Que era a saudade aquela voz que ouvia.

Dulce Pontes

La Dulce Pontes és una d'aquelles persones possïdores d'una veu excepcional per a la qual el mot extraodinari de segur que queda curt.

Nosaltres a casa nostra, segurament la vam conéixer l'any 1991 tot veient el festival d'Eurovisió, amb un tema molt bo i molt ben cantat titolat "Lusitana paixão" que va aconseguir una bona clasificació en el festival.

Una veu així, i a més de Portugal havia d'apropar-se al Fado. I així ho ha fet en diverses ocasions i molt especialment en el seu darrer treball "O coração tem três portas", un doble CD amb DVD inclòs molt recomanable, en el qual en els primers temes del disc !, s'endinsa en el fado tradicional.

Sentirem un tema que va cantar Amália Rodrigues: Não é desgraça ser pobre" de Norberto Araújo i Santos Moreira amb música do Fado Menor do Porto.

Não é desgraça ser pobre
Não é desgraça ser louca
Desgraça, é trazer o fado
No coração e na boca

A moedinha de prata / Vale menos que a de cobre
Se a pobreza não nos mata / Não é desgraça ser pobre

Nesta vida desvairada / Ser feliz, é coisa pouca
Se as loucas não valem nada / Não é desgraça ser louca

Ao nascer, trouxe uma estrela / Nela, o destino traçado
Não é desgraça trazê-la / Desgraça, é trazer o fado

Desgraça é andar a gente / De tanto cantar, já rouca
E o fado teimosamente / No coração e na boca

Ana Maria Isidro

L'amiga Ofèlia, em diu en un correu: "agora este blog não é 'de fado' é de vacances..."

M'ho diu amb tot el "carinyo" i certament té raó perque n'he estat apartat uns dies. Però la veritat és que el bloc és de fados, "concerteza , sim, mas não só.."
Ja en el títol expreso què és el bloc. Bé, ja ho he dit altres cops, aquest bloc va néixer amb la voluntat que el Fado fos conegut per les nostres contrades. Per`podem parlar d'altres coses i ho fem de tant en tant.
Crec -n'estic convençut- que el Fado és el gran desconegut. Tot i tenir-lo tant a prop. Els catalans entenem i ens agraden moltes músiques, llunyanes, exòtiques, antigues, modernes, experimentals...
Però de Fado: ni un borrall !!
Tendim a creure que tot el que sona a portuguès, és Fado. Qualsevol que canti en la llengua de Camoens, canta Fado. Aquesta és la creença generalitzada. Doncs, no!
I general és el desconeixement que el Fado és el cant d'un poble, d'un poble que canta, que expressa els seus sentiments de manera oberta, que aboca els seus desitjos, les seves pors, les seves penes les seves saudades a l'exterior. I que ho fa de manera planera, sense estridents posades en escena.
El Fado, doncs, esdevé una alquímia, que posa en pau al propi jo amb l'entorn que posa en sintonia els nostres sentiments amb nosaltres mateixos.
ElFado sorgeig perquè qui el canta i qui l'escolta arriben a una comunió de fet. Llavors "acontece o fado".
Com diu un poema de fado "nem sempre acontece o fado/porque quem canta se esquece/ de dar sentido ao que canta".
Sense ànim de donar cap definició de Fado, diria que el fado és poesia, poesia cantada i -sobretot- sentida.
I com continua dient el poema "I quando acontece o fado/ cada verso cantado/ fica transformado en vida."
És per aizò que sento la necessitat d'anar a Lisboa periòdicament a escoltar fado. No en tinc prou en tenir una extensa discografia i escoltar-la sovint. Necessito ser allà i tot escoltant al fadista a prop sentir que "o fado acontece"


Dedicat, doncs a tots aquets fadistes de les nits portugueses que fan que el fado sigui, sentim a l'Ana Maria Isidro, fadista que vaig sentir a Lisboa al restaurant Os Ferreiras na rua de S. Lázaro, 150.

Del seu CD "Voltando ao Fado" :

Eu preciso de te ver

ll.- Jorge Rosa
m.- José Cavalheiro Júnior *fado menor do porto*

Eu preciso de te ver
Ausente amor sem razão
Para te mostrar as sombras
Do quarto da solidão

Eu preciso de te ver
Para fugir deste frio
Que voa dentro de mim
Como às gaivotas do rio

Eu preciso de te ver
Para afastar esta saudade
Que já começa a vestir
O tempo da minha idade

Como ganhei a coragem
Da areia a beber a espuma
Eu preciso de te ver
Só uma vez só mais uma