Per fí Barcelona ha estat escollida per acollir un festival de fado.
La veritat és que ho esperava des de la proclamació del Fado com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco allà cap el 2011. Mai és tard, com diria aquell.
És un festival que compta amb els suports de l'Estat Portuguès, l'Instituto Camöes i el Museo do fado, entre d'altres, i patrocinat per les empreses EDP i Vitacress,; i amb suports logístics aqui a Barcelona com el Museu Marítim o El Periòdico.
Seran dos dias de concerts amb dues fadistes d'aquelles que no deixen indiferent a ningú que estigui minimament assabentat d'aquest món fadista, un món que no acaba d'arrelar a casa nostra, i que un servidor opina que ens passa no només amb el fado sinó amb tot el que té a veure amb la cultura del paés veí.
Així doncs seran laCarminhoi l'Ana Moura les encarregades d'aquesta benvinguda estrena que tindrà lloc aquest proper cap de setmana, les nits de dissabte 2 i diumenge 3 a la sala Barts.
El festival tindrà, paral·lelament als concerts, una exposició, conferències i cinema. En aquest programa trobareu els detalls.
He de confessar que no he vist fins avui massa publicitat del festival, per tant aporto el meu granet de sorra amb aquestes línies. Per descomptat seré als concerts de la sala Barts per gaudir de les veus d'aquestes dues fadistes i dels músics que les acompanyaran: Luís Guerreiro , Flávio Cardoso i Marino de Freitas a la Carminho , i, Ângelo Freire, Pedro Soares, André Moreira, Alexandre Franzão i Eurico Amorin a l'Ana Moura.
Maig, el mes en què conmemorem el dia del treball d'una manera reivindicativa i que al llarg de molts anys havia fet que aconseguíssim un bon grapat de millores socials, que malhauradament aquesta crisi inventada ens va furtant a poc a poc.
El treball en forma de CD -el segon- que ens presenta la Carminho, la fadista del mes, es titula Alma i és, deixeu-m'ho dir, un bon, un molt bon treball, en què combina els fados tradicionals i els fados musicats molt sàviament.
L'amic Américo, amb la sensibilitat que el caracteritza, ens presenta aquests dos vídeos amb dos temas d'aquesta Carminho per la qual se m'han acabat els adjectius...
Divendres, quatre de la tarda i a tres-cents km/h ens plantem a Madrid. Ens esperen uns bons amics i la promesa de bon fado amb la primera edició del Festival de Fado al Teatre del Canal. Avui cantarà la Carminho.
El concert de la Carminho ha estat simplement magnífic, i em fa l'efecte que ha passat com sempre passa amb el Fado quan l'escoltem els no-portuguesos, que més enllà del idioma hi ha alguna cosa que penetra en la gent. I aquesta cosa, sovint, crea una certa "ràbia" per no entendre el poema. Jo sé el que em dic, doncs va ser per això que vaig començar a estudiar el portuguès.
Els meus amics de Madrid, també em van fer avinent aquest sentiment, i avui els dedicaré aquesta entrada al blog amb unes traduccions dels poemes, potser un poc matusseres, però que serviran per aproximar-los encara més el fado. Al cap i a la fi, d'això es tracta...
La Carminho va acabar el seu concert -abans dels bisos- amb un fado Carriche, una de les meves debilitats i que em sembla va agradar-los força.
Escrevi teu nome no vento
Jorge Rosa / Raúl Ferrão *fado carriche* Repertório de Fernando Maurício Escrevi teu nome no vento
Convencido que o escrevia
Na folha dum esquecimento
Que no vento se perdia
Ao vê-lo seguir envolto / Na poeira do caminho
Julguei meu coração solto / Dos elos do teu carinho
Pobre de mim, não pensava / Que tal e qual como eu
O vento se apaixonava / Por esse nome que é teu
E quando o vento se agita / Agita-se o meu tormento
Quero esquecer-te, acredita / Mas cada vez há mais vento.
escribí tu nombre en el viento/convencida que lo escribia/en la hoja del olvido/que en el viento se perdia. Al seguir viendolo envuelto/en el polvo del camino/crei mi corazón libre/de los vínculos de tu cariño. Pobre de mi, no pensaba/que tal como yo/el viento se apasionaba/por ese nombre tuyo. Y quando el viento se agita/se agita mi tormento/quiero olvidarte, creeme/pero cada vez hay mas viento...
Encara un Carriche més, en aquest cas d'en Duarte un altre dels anomenats "nous fadistes". Canta amb la mateixa música un poema del que ell n'és l'autor. Cada ú amb el seu estil...
Aquelas coisas da gente
Foi uma fuga para a frente
fui eu quem não quis falar
daquelas coisas da gente
Luis Guerreiro i André Ramos
que andavam no teu olhar.
Nesse olhar que anda comigo
nesse olhar onde me escondo
mistério que foi amigo
tristeza que foi meu ombro
Acendo mais un cigarro
um não ter mais que fazer
eu declaro-me culpado
jurando que foi sem querer
Cheguei tarde...certamente
hoje não queres tu falar
daquelas coisas da gente
que andavam no teu olhar.
Fué una huida hacia adelante/fuí yo quien no quise hablar/de aquellas cosas nuestras/ que andaban en tu mirar. En ese mirar que va conmigo/en ese mirar donde me escondo/misterio que fué amigo/trizteza que fué mi hombro. Enciendo otro cigarro/no tengo nada más que hacer/y me declaro culpable/jurando que fué sin querer. Llegué tarde...cierto/hoy tu no quieres hablar/de aquellas cosas nuestras/que andaban en tu mirar.
Vagin per endavant les meves disculpes per les traduccions. Estan fetes amb la millor intenció per aproximar una miqueta més el fado als meus amics, amb els quals vam passar un bonic i agradable cap de setmana, tan al Kakeko amb la Melin i el Jesus, com a casa de la Maria Luisa i l'Alfonso, on vam trobar i retrobar altres amics. Gràcies a tots, i per vosaltres aquest post.
Al Kakeko, Jesus amb la paella...
Amb els indignats a Neptuno
Amb la Merche i la Melin
Ja marxem, però l'Alba ens va venir a dir-nos adéu...
És tan difícil sentir Fado a Barcelona, aquesta ciutat nostra que diuen és tant cosmopolita, tant oberta al món, tant de tot... que hem d'agafar un tren, fer 600 Km. per anar a Madrid a escoltar la Carmo Rebelo de Andrade en un concert patrocinat entre altres institucions per l'embaixada de Portugal a Espanya, l'Institut Camões, la TAP, el Ministeri de cultura del Govern Portuguès...i un llarg etc..
Jo els demanaria a tots aquests organitzadors que aqui a ca nostra també ens agrada el Fado, que també tenim teatres i espais variats per sentir Fado, i a més: estem afamats de sentir Fado!!
Un servidor farà arribar al consul de Portugal a Barcelona aquest suggeriment-reclamació i creuarem els dits per tal que ens faci cas.
Bé, el primer festival de Fado a Madrid conta amb la participació de la Carminho, el proper divendres dia 17, la Cuca Roseta, dissabte i del fill de la Lucília do Carmo, diumenge, per tancar el programa.
A més podrem gaudir de músics del pes d'en Luis Ribeiro, el Mário Pacheco, l'André Ramos, el Pedro Pinhal, entre d'altres acompanyants. O millor dir "podran" els madrilenys i "moradores" dels voltants.
Un petit tast amb la Bia da Mouraria...
A Bia da Mouraria
António José / Nóbrega e Sousa Repertório de Maria Amélia Proença Lá vai a Bia que arranjou um par jeitoso
É vendedor como ela ali para o Bem Formoso
São dois amores, duas vidas tão singelas
Enquanto ela vende flores, o Chico vende cautelas
Na Mouraria só falam do namorico
A Bia namora o Chico e as conversas são iguais
Ai qualquer dia, Deus queira que isto não mude
Que a Senhora da Saúde vai ser pequena demais
O casamento já tem a data marcada
Embora qualquer dos noivos tenha pouco mais que nada
Vai ter a Bia, a festa que ela deseja
Irá toda a Mouraria ver o casório na igreja.
MadameBateflay, darrer dels alter-ego de l'amic Américo. En aquest hi trobareu amés de fado a la Madalena Iglesias que els qui ja anem tenint una edat recordem per haver participat al festival d'Eurovisió l'any 1966. Avui la Madalena Iglesias ha escollit Barcelona per viure, però el passat 22 de Maig va viatjat a Lisboa per retrobar-se amb vells amics, entre els quals l'Américo potser el fan nº 1 de la Madalena. Podeu veure una resenya fotogràfica al blog de l'amic Américo. Cliqueu aqui.
Escoltem la Carminho amb un Pedro Rodrigues "collita propia"
Ara la Madalena Iglesias
Un cop més donem les gràcies a l'amic Américo, a tots els seus alter-ego, per aquestes meravelles que dignifiquen encara més el Fado. Obrigado sempre.
Una de les coses per les qals desitjava començar les vacances d'estiu, era retrobar-me amb els amics Paulo i Isabel, i més encara perquè ells em duien el CD de la Carminho, pel qual no tinc prous qualificatius doncs supera totes les expectatives que pogués tenir. Un dels temes que la Carminho ha gravat: La Marcha de Alfama de Amadeu do Vale i Raul Ferrão, ja l'havia escoltat per la Celeste Rodrigues, aquest monument Fadista, per la qual confesso tenir una passió fora límits.
Paulo, Rosa, Isabel e eu com as camisolas fadistas
Marcha de Alfama
Alfama não envelhece e hoje parece mais nova ainda iluminou as janelas reparem nelas como esta linda. Vestiu a blusa clarinha que a da vizinha é mais modesta e pôs a saia garrida que só é vestida em dias de festa.
Becos escadinha ruas estreitinhas onde em cada esquina há um bailarico Trovas p'las vielas e em todas elas perfume de manjerico Risos gargalhadas, fados desgarradas, hoje em Alfama é um demónio e em cada canto um suave encanto de um trono de Santo António.
Já se não ouvem cantigas e as raparigas de olhos cansados ainda aproveitam o ensejo de mais um beijo dos namorados já se ouvem sinos tocando galos cantando a desgarrada e mesmo assim dona Alfama só volta p'rá casa quando é madrugada.
Aquest blog està temporalment inactiu degut a les sempre necessàries vacances.
Ara bé, si el lloc on m'estic gaudís d'una bona connexió a internet, de segur que seguiria actiu. Però no és el cas, i amb una connexió tant lamentable, és millor posar el rétol de "Tancat per vacances"
Tot i les dificultats faig aquesta entrada per explicar aquest silenci blogaire i també per fer esment del CD de la Carminho, que els meus amics Paulo i Isabel m'han dut de Portugal.
Podria posar-li molts adjectius, però em quedaré amb: Espetáculo!!!
L'amic Américo ja n'ha editat un parell de videos, us deixo amb un extraodinari Fado Licas.
Acabo de tornar d'un cap de setmana llarg i llegeixo al blog de l'amic Américo que la Carminho ja té el seu primer CD al mercat.
Comparteixo l'alegria de l'Américo i la de tants milers d'amants del Fado que esperàvem aquest moment.
Només friso per poder escoltar-lo el més aviat possible.
Mentrestant ens conformarem amb aquest tast, amb aquest fado Carriche magistralment interpretat.
Escrevi teu nome no vento
Jorge Rosa / Raúl Ferrão *fado carriche*
Escrevi teu nome no vento
Convencido que o escrevia
Na folha dum esquecimento
Que no vento se perdia
Ao vê-lo seguir envolto / Na poeira do caminho
Julguei meu coração solto / Dos elos do teu carinho
Pobre de mim, não pensava / Que tal e qual como eu
O vento se apaixonava / Por esse nome que é teu
E quando o vento se agita / Agita-se o meu tormento
Quero esquecer-te, acredita / Mas cada vez há mais vento
lletra extreta del blog del meu amic José Fernandes Castro
