Volta atrás vida vivida

Fa uns anys, recordant la meva amiga Elena en l'aniversari de la seva partida, vaig publicar aquest tema  que l'amic José Manuel Barreto va gravar en el seu cd BarretoFados amb un duet amb la Celeste Rodrigues.

Ho vaig fer amb un reproductor de DivShare, que malhauradament ha deixat de funcionar i que té tota la traça de no tornar a funcionar més, deixant una mica orfe aquest blog i tants altres que vam confiar en aquest hostatjador d'arxius. Aquest món de la informàtica, lligat al món dels interessos comercials és molt inestable i cada cop més s'acosta al concepte d'usar i llençar, d'aquest nostre món capitalista, del que diuen que és fantàstic... 

Cosa que no dubto pas, però només per uns quants i amb la

aquiescència dels titelles que som.

Bé deixant a part aquest "desabafo" (desfogament),  torno a publicar aquest tema en un modest muntatge visual tot esperant que Youtube i altres forces tel·lúriques ens el mantinguin actiu durant força temps. 

Dedicat a l'Elena i als fadistas.

Poema.  de Maria Manuel Cid

Música.  Filipe Pinto  *Fado Meia-Noite*

Parabéns Dona Celeste

Donar-li els meus sentits parabéns  a aquesta enorme fadista que avui compleix 91 anys i encara ens delicia amb els seu fado. Com diu l'amic Américo és per quedar-se de pedra escoltar-la cantar, i a mi que vaig tenir l'oportunitat de compartir taula amb ella fa uns anys em va meravellar el seu tarannà i la manera de prendre's la vida. Un deu per aquesta extraodinària persona.

Obrigado i moltes felicitats Celeste!!!! 

Al Café Luso any 2008

Del canal de Youtube de mariaantoniamendes una Lágrima a la fresca de la Rua dos Remédios a la Mesa de Frades, acompanyada de Pedro de Castro i Marco Oliveira.

Amália Rodrigues / Carlos Gonçalves Cheia de penas... cheia de penas me deito E com mais penas... com mais penas me levanto No meu peito... já me ficou no meu peito Este jeito... o jeito de te querer tanto Desespero... tenho p'ra meu desespero Dentro de mim... dentro de mim um castigo Não te quero... eu digo que te não quero E de noite... de noite sonho contigo Se considero... que um dia hei-de morrer No desespero... que tenho de te não ver Estendo o meu xaile... estendo o meu xaile no chão Estendo o meu xaile... e deixo-me adormecer Se eu soubesse... se eu soubesse que morrendo Tu me havias... tu me havias de chorar Por uma lágrima... por uma lágrima tua Que alegria... me deixaria mata

Noranta anys

Aquest any ha complert noranta anys, i continua cantant i encantant a qui l'escolta i també els seus companys de viatge fadista, companys que l'estimeni la respecten.

No podia ser d'altra manera. La Celeste Rodrigues és d'aquelles figures que no deixen indiferent, mai oblidaré aquell vespre al cafè Luso compartint taula i escoltant parlar al Fado.

Aquesta és una gravació d'estudi, i per tant, no és en so directe. Reconec la mítica Mesa de Frades i un grapat de fadistes "de primeira água" que, enbadalits, escolten el mite.

Parabéns Dona Celeste. Um beijinho grande.


(homenagem aos 90 anos) from Arco Films on Vimeo.

Fado Celeste

Tiago Torres da Silva / Pedro Pinhal


Quando a manhã me desperta
A janela entreaberta
Deixa-me ver a cidade;
E p'ra não sofrer à toa
Não dou um nome a Lisboa
E só lhe chamo saudade

Há tanta gente a passar
Que ás vezes chego a escutar / O pregão duma varina
Sei que a vida continua
Mas vejo passar na rua / Os meus tempos de menina

Olho outra vez a cidade
Mas quando o vento me invade / E a solidão me agarra
Fecho de vez a janela
Peço á saudade, cautela / E abraço uma guitarra.

dia 23

Hi ha dies del calendari que sembla que se'ns queden més arrelats a la memòria.

Els aniversaris, per exemple, o dies en què han passat coses agradables o colpidores que ens és difícil d'oblidar, que se'ns fa impossible no tenir-les present. I el dia d'avui n'és una.

Se'n van els amics, aquells que estimes i alguna cosa se'ns remou molt endins. I a apoc a poc, massa a poc a poc, ens adonem que caminem per un camí infinit que mai arribarem a fer sencer, que mai l'acabarem d'abastar del tot..... perquè ens quedem a descansar en algun dels seus revolts.

El camí segueix, i els caminants ens hi anem quedant.

Volta atras vida vivida

José manuel Barreto / Celeste Rodrigues

lletra João de Freitas

música Filipe Pinto *fado Meia-Noite*

En reparació.

https://youtu.be/J4DPDw90Eg8?si=kIpP67g0hVH8OYs9

Volta atrás vida vivida
Para eu tornar a ver
Aquela vida perdida
Que nunca soube viver

Voltar de novo quem dera / A tal tempo, que saudade
Volta sempre a primavera / Só não volta a mocidade
O tempo vai-se passando / E a gente vai-se iludindo
Ora rindo ora chorando / Ora chorando ora rindo

Meu Deus, como o tempo passa / Dizemos de quando em quando
Afinal, o tempo fica / A gente é que vai passando.

lletra extreta del blog de l'amic José fernandes castro

Juliol

Ja som al zènit, al bell mig de l'any, al cim de tot, una mica com ho está la fadista amb qui encetem aquest mes de juliol: Celeste Rodrigues, de qui crec que és la fadista en actiu més vella amb 89 anys i més de 60 cantant fados per les cases típiques de Lisboa.

Juliol ens porta la seva veu amb aquest vídeo-muntatge que hem preparat amb molt d'amor, amb algunes fotografies seves, tot recordant, amb molta saudade, aquella nit en què vam compartir taula a la casa de fados Cafè Luso a la Travessa da Queimada al bairro Alto.

Confesso que vaig sentir-me aclaparat per la fermesa i naturalitat amb què la Celeste ens va regalar els seus fados aquella nit.

Juliol és un mes intens, com ho és també la Celeste, a qui des d'aquest raconet li enviem un abraçada intensa i amb saudades.

Juliol, Julio, Julho

Ouvi dizer que me esqueceste

Fado Celeste

Celeste Rodrigues nasceu em Lisboa no bairro de Alcântara a 14 de Março de 1923.
Começou a cantar em 1951 e é neste momento a fadista mais antiga em actividade.
O tempo moldou-lhe a voz e a alma, a experiência de uma vida inteira dedicada ao fado enriqueceu de forma única a sua maneira de cantar. É uma referência para as vozes mais jovens com quem, muitas vezes, partilha as noites de fado em Lisboa.
Celeste não produziu uma discografia intensa mas, gravou alguns êxitos como « Lenda das Algas » ou « Saudade Vai-te Embora ». É, no entanto, em 2005 que decide registar em disco a história de toda uma vida. Fados antigos mas também alguns originais, compostos especialmente para ela por Pedro Pinhal e Tiago Torres da Silva. Fado Celeste é um deles.
















Fado Celeste
Tiago Torres da Silva / Pedro Pinhal
Repertório de Celeste Rodrigues

Quando a manhã desperta
A janela entreaberta
Deixa-me ver a cidade;
E p'ra não sofrer á toa
Não dou um nome a Lisboa
E só lhe chamo saudade

Há tanta gente a passar
Que ás vezes chego a escutar / O pregão duma varina
Sei que a vida continua
Mas vejo passar na rua / Os meus tempos de menina

Olho outra vez a cidade
Mas quando o vento me invade / E a solidão me agarra
Fecho de vez a janela
Peço á saudade, cautela / E abraço uma guitarra

Potser un dels èxits més grans de Celeste Rodrigues és aquest poema de Manuel Casimiro amb música de Miguel Ramos: Cartas.
Aqui en aquest vídeo de antoniomcmoreira , podeu escoltar-lo

Marcha de Alfama

Una de les coses per les qals desitjava començar les vacances d'estiu, era retrobar-me amb els amics Paulo i Isabel, i més encara perquè ells em duien el CD de la Carminho, pel qual no tinc prous qualificatius doncs supera totes les expectatives que pogués tenir.
Un dels temes que la Carminho ha gravat: La Marcha de Alfama de Amadeu do Vale i Raul Ferrão, ja l'havia escoltat per la Celeste Rodrigues, aquest monument Fadista, per la qual confesso tenir una passió fora límits.

Paulo, Rosa, Isabel e eu com as camisolas fadistas

Marcha de Alfama

Alfama não envelhece
e hoje parece
mais nova ainda
iluminou as janelas
reparem nelas
como esta linda.
Vestiu a blusa clarinha
que a da vizinha
é mais modesta
e pôs a saia garrida
que só é vestida
em dias de festa.

Becos escadinha ruas estreitinhas
onde em cada esquina há um bailarico
Trovas p'las vielas e em todas elas
perfume de manjerico
Risos gargalhadas, fados desgarradas,
hoje em Alfama é um demónio
e em cada canto um suave encanto
de um trono de Santo António.

Já se não ouvem cantigas
e as raparigas
de olhos cansados
ainda aproveitam o ensejo
de mais um beijo
dos namorados
já se ouvem sinos tocando
galos cantando
a desgarrada
e mesmo assim dona Alfama
só volta p'rá casa
quando é madrugada.

El Fado té això!

Un fadista em va dir un dia que es podien trobar en qualsevol ocasió un guitarrista, un viola de fado, um guitarra baixo i un cantador o cantadeira, i sense conèixe's de res podien passar la vetllada "muito engraçada" tocant i cantant fados clàssics sense que els calgués assajar...

I és veritat.
Entenc que cada Fado Tradicional i Clàssic té un acompanyament musical propi. Un "Carriche" un "Meia-Noite", un "Vitòria"per citar-ne alguns, tenen sempre el mateix fons musical; és, per dir-ho així la columna vertebral, l'estructura sobre la qual el cantador o cantadeira bastiran la melodia que li és pròpia, això sí, sempre donant´li el seu estil personal i que de ben segur serà diferent, aquest seu estil propi, depenent del seu estat d'ànim, de l'entorn, de la connexió que s'hagi establert amb aquest entorn. També els músics poden fer algunes variacions musicals en funció d'aquest entorn, de com se sentin...
El mateix fadista, em va dir també que un poema cantat normalment amb un acompanyament musical determinat, pot ser cantat -i es canta- amb qualsevol altre acompanyament si la métrica del poema ho permet. "Povo que lavas no rio" cantat habitualment amb música de Fado Vitòria, el podem cantar per exemple amb música de Fado Maria Rita, per exemple.
Això em va aclarir molt els meus minsos coneixements del Fado. Ara entenia perquè sentia fados amb una música i un estil i el tornava a sentir amb un altre estil i musica diferent.

El Fado té això... Sempre és diferent, per la música, pel fadista, per l'estil, pel moment, per l'entorn...cada Fado és únic.

Avui sentirem un poema d'Amàlia -que el proper Octubre farà deu anys que ens deixà amb aquesta saudade- cantat per ella amb fons musical Mouraria i a la Celeste Rodrigues que el canta amb fons músical de Fado Isabel de José Fontes Rocha.

Entrei na vida a cantar

Entrei na vida a cantar
E o meu primeiro lamento
Se foi cantado a chorar
Foi logo com sentimento

Com as outras raparigas / Pelas ruas a brincar
Corria ao som das cantigas / Parava só p'ra cantar

Mais tarde, já mulherzinha / Cantei o primeiro amor
E também cantei sózinha / A minha primeira dôr

A vida tenho passado / Alegre ou triste, a chorar
Tem sido vário o meu fado / Mas constante o meu cantar

Celeste Rodrigues