Belos tempos de outrora

Ja hem parlat en aquest blog del fadista Maximiano de Sousa, conegut com Max.

Nascut a Madeira, no només va ser fadista sinó un personatge polifacètic que va dur el fado als espectacles que presentava.

Algunes de les entrades que vaig fer al blog d'aquest magnífic personatge han quedat esquinçades en desaparèixer les pàgines on tenia penjats els reproductors de música, cosa que haurem de solucionar ben aviat.

Volia avui dia onze de setembre Diada Nacional del meu país, deixar-vos un petit Fado d'un gran fadista.

Belos tempos de outrora, és el títol d'aquest poema de Fernando Teles i  música de fado Meia-Noite del compositor Filipe Pinto. Es tracta d'una gravació en la qual el fadista només va cantar una part de la lletra, o sigui un fragment. El poema és llarg i he trobat a la web dedicada a la Berta Cardoso la lletra complerta. La fadista Berta Cardoso, la gran oblidada del món del fado, també el va cantar, encara que no la primera estrofa que aqui canta en Max. Una música la d'aquest fado per a mi de les millors que hi ha en el fado.

Us deixo amb el video del meu bon amic Américo a qui li robo un dels seus pequenos nadas. Obrigado amigo.  

Volta atrás vida vivida

Fa uns anys, recordant la meva amiga Elena en l'aniversari de la seva partida, vaig publicar aquest tema  que l'amic José Manuel Barreto va gravar en el seu cd BarretoFados amb un duet amb la Celeste Rodrigues.

Ho vaig fer amb un reproductor de DivShare, que malhauradament ha deixat de funcionar i que té tota la traça de no tornar a funcionar més, deixant una mica orfe aquest blog i tants altres que vam confiar en aquest hostatjador d'arxius. Aquest món de la informàtica, lligat al món dels interessos comercials és molt inestable i cada cop més s'acosta al concepte d'usar i llençar, d'aquest nostre món capitalista, del que diuen que és fantàstic... 

Cosa que no dubto pas, però només per uns quants i amb la

aquiescència dels titelles que som.

Bé deixant a part aquest "desabafo" (desfogament),  torno a publicar aquest tema en un modest muntatge visual tot esperant que Youtube i altres forces tel·lúriques ens el mantinguin actiu durant força temps. 

Dedicat a l'Elena i als fadistas.

Poema.  de Maria Manuel Cid

Música.  Filipe Pinto  *Fado Meia-Noite*

dia 23

Hi ha dies del calendari que sembla que se'ns queden més arrelats a la memòria.

Els aniversaris, per exemple, o dies en què han passat coses agradables o colpidores que ens és difícil d'oblidar, que se'ns fa impossible no tenir-les present. I el dia d'avui n'és una.

Se'n van els amics, aquells que estimes i alguna cosa se'ns remou molt endins. I a apoc a poc, massa a poc a poc, ens adonem que caminem per un camí infinit que mai arribarem a fer sencer, que mai l'acabarem d'abastar del tot..... perquè ens quedem a descansar en algun dels seus revolts.

El camí segueix, i els caminants ens hi anem quedant.

Volta atras vida vivida

José manuel Barreto / Celeste Rodrigues

lletra João de Freitas

música Filipe Pinto *fado Meia-Noite*

En reparació.

https://youtu.be/J4DPDw90Eg8?si=kIpP67g0hVH8OYs9

Volta atrás vida vivida
Para eu tornar a ver
Aquela vida perdida
Que nunca soube viver

Voltar de novo quem dera / A tal tempo, que saudade
Volta sempre a primavera / Só não volta a mocidade
O tempo vai-se passando / E a gente vai-se iludindo
Ora rindo ora chorando / Ora chorando ora rindo

Meu Deus, como o tempo passa / Dizemos de quando em quando
Afinal, o tempo fica / A gente é que vai passando.

lletra extreta del blog de l'amic José fernandes castro

Divas do Fado I

Divas do Fado és una obra composta per un llibre i quatre CDs, que intenta destacar la importància de la dona en el món del fado, a l'entorn de la inefable "saudade".

El Present, el Futur, el Passat i l'eterna Saudade, són rls títolsdels quatre CDs que acompanyats pel llibre en portuguès i anglès, recull algunes notes biogràfiques i fotografies ben interessants.

Del primer CD "O presente da Saudade" escoltem l'Ana Laíns, fadista que ja té al mercat un àlbum, "Sentidos" que va rebre bones críticas a nivell internacional. Ben curiós que també, com moltes altres, l'Ana Lains prové del món del jazz i del rock, abraçant el fado arran de la seva anada a Lisboa.

L'escoltem en un fado Meia Noite amb un poema del qual n'és l'autora.

Não sou nascida do Fado

Ana Laíns / Reynaldo Varela *fado meia noite*

Não sou nascida do fado
Nasci do mundo e da vida
De uma memória perdida
De um tempo certo e errado

Não sou nascida do fado / Nasci do pouco e do tanto
Da terra e do mar salgado / Do amor, da dor e do pranto

Não sou nascida do fado / Nasci do canto do vento
No encanto de um momento / De um destino não destinado

E se eu não nasci do fado / Nem da saudade de alguém
Se o fado me foi negado / Eu não nasci de ninguém

Janeiro 2012

Comencem un nou any, i en van 2012 des que es van dedicar a contar-los. El cert és que passen de pressa, a cuita-corrents, els anys, i amb ells passen moltes coses, algunes passen per no tornar i d'altres passen i es queden.... Ens quedem amb les que es queden a fi de bé, i una d'elles és la veu d'aquesta admirada fadista, l'Ana Moura a qui hem dedicat tantes entrades en aquest raconet de fado que potser pensareu que és la meva preferida......
Potser si!!
Gener, Enero, Janeiro amb l'Ana Moura.

Como o tempo corre

Un vídeo de l'amic Américo

Yolanda de Carvalho

Heus ací una dona que nascuda a Cartagena (Espanya) viu a Lisboa i canta Fado.
Quines coses passen! Potser el fado és això, el destí que cada ú té a la vida.
Hi vaig contactar per la xarxa, pel bloc, o bé per alguna d'aquestes pàgines d'amics virtuals, no me'n recordo, però el fet és que sense bellugar-te de casa coneixes gent, i aixó és extraodinari, i més si penses que han visitat el teu espai i els ha agradat prou com per posar-se en contacte amb tu.. Extraodinari, i li ho agraeixo a la Yolanda, persona d'una gran sensibilitat que té el plus que es es necesita per cantar fado, perque no s'oblida de donar sentit a allò que canta.

Del seu treball "De uma forma diferente" escoltem un poema del qual ella n'és l'autora i que canta amb música de fado Meia-Noite

Este amor vindo de longe

Ai desânimos e angustias
deixai de me atormentar
que o meu peito já não sabe
como esta dôr sufocar.

O silêncio e a distância
a que ele me condenou
provocam em mim a saudade
de um tempo em que me amou.

Brotam gritos da minha alma
misto de fúria e solidão
mas digam-me como se acalmam
os desejos da paixão.

Vem saciar minha boca
com teus lábios vem beijar
não é súplica de louca
mas sim de quem quer amar.