Quan el vaig sentir cantar al restaurant Lisboa, que recordo amb saudade, aquell dia que acompanyava la Sandra Correia amb la seva viola, em va sorprendre molt agradablement. Segurament estava llavors iniciant la seva etapa de cantant, etapa que ha culminat amb la gravació del seu primer cd Aqui na alma, del qual presento aqui el fado que presta nom al disc.
Com us deia l'octubre passat, vaig conèixer Miguel Ramos quan va venir a Barcelona acompanyant Sandra
Correia al restaurant Lisboa de la nostra ciutat.
La viola de fado a les seves mans queda vençuda i mostra tots els secrets que el Fado necessita per ser-ho, però quan ens mostra la seva veu i el seu "jeito" com a cantador, hem de rendir-nos i deixar-nos embalar per aquesta veu profunda que posseeix tot allò que el Fado demana.
Així que us deixo amb aquesta mostra que l'amic João Costa ens ha penjat a la xarxa.
Vaig conéixer el Miguel Ramos l'hivern del 2010 quan va cantar al restaurant Lisboa de Barcelona la fadista Sandra Correia. El Miguel l'acompanyava a la viola de fado, instrument que domina perfectament com el seu germà André a qui he vist tants cops a Lisboa a Mesa de Frades, però d'ell no en sabia gaire res.
Aquells dies ja ens va cantar tot acompanyant-se a la viola un parell de fados, però ara fa un temps ha decidit cantar à sério i ja s'ha presentat a diferents escenaris.
En Miguel Ramos canta des de fa força temps. De fet l'any 1996 va guanyas diversos concursos, i ho va fer amb aquest tema que escoltarem aqui. Un poema de Helder Moutinho cantat aqui amb música de Fado Alberto de Miguel Ramos que si no vaig errat era tio seu.
Balada do sol errado
Adeus ó meu amor minha aventura De ar sereno ao vento e brusco ao mar Adeus minha ilusão que não tem cura Adeus amor que não te posso amar Adeus ó rio que nasces á noitinha E desces de mansinho as madrugadas Quem dera que essa noite fosse minha Adeus ó meu amor de águas paradas Mas se algum dia a luz de um sol errado Brilhar na tua praia adormecida Eu voltarei ao som deste meu fado E cantarei bom dia a toda a vida Agora vem dormir na calmaria Deste teu rio sem rumo e sem vontade Talvez um dia amor talvez um dia Me acordes noutro rio de liberdade
