Una lletra senzillament magnífica del guitarrista Paulo Valentím que la fadista Kátia Guerreiro va gravar en el seu darrer disc de 2014 Até ao fim . També n'és l'autor de la música, que en alguns llocs figura com "fado Mafalda"
Ja fa uns dies que aquest fado "no me'l puc treure del cap"
Havíem oblidat el número 9 de la meva col·lecció però ha estat un oblid temporal que ara mateix resolem amb aquest vídeo d'un directe de la Kátia Guerreiro.
Aquesta fadista, confesso que em va encantar quan la vaig veure en directe a Barcelona a la sala Luz de Gas. Més tard la vaig tornar a veure a la Plaça del Rei el 2009, també de Barcelona, en un dels bons moments de la Semana Cultural Portuguesa que cada any se celebra a Barcelona, organitzada pel Consolat de Portugal a Barcelona (... i sempre trobem a faltar el fado en aquestes jornades)
La Kátia i els seus músics, el Paulo Valentim a la guitarra, João Veiga a la viola i el Rodrigo Serrão al contrabaix.
Rosa vermelha
Ary dos Santos / Alain Oulman Repertório de Amália Trago uma rosa vermelha Aberta dentro do peito Eu já nem sei se é comigo Se é contigo que me deito
A minha rosa vermelha / Mais parece uma romã Pois quando aberta de noite / Não se fecha p’la manhã
Trago uma rosa vermelha / Na minha boca encarnada Quem me dera ser abelha / De tua boca fechada Trago uma rosa vermelha Não preciso de mais nada
Pus uma rosa vermelha / Na fogueira do teu rosto Mereço ser condenada / Por crime de fogo posto
Trago uma rosa vermelha / Que é minha condenação Condenada a vida inteira / Á fogueira da paixão
Trago uma rosa vermelha / Atrevida e perfumada É uma rosa vaidosa / A minha rosa encarnada Trago uma rosa vermelha Não preciso de mais nada
Fadomeu ha publicat fa poc un vídeo d'Amália amb el tema "Rosa vermelha", que jo només havia escoltat a la Kátia Guerreiro, gravat en el seu CD Nas mãos do fado el 2007.
Aquesta versió musical de la Kátia és ben diferent de l'original de la Diva, tot i que el poema d'Ary dos Santos, en totes dues versions donen com autor a Alain Oulman.
Bé aqui van les dues versions, els dos estils, diferents, úniques imagistrals.
Corria l'any 1968 quan el poeta brasiler Vinicius de Moraes de camí cap a Itàlia per celebrar el Nadal, passa per Lisboa on és convidat per Amália Rodrigues a un encontre a casa seva on era habitual trobar poetes, músics, escriptors, filòsofs i altra gent del món de la cultura, compartint allò que cada scú podia oferir. Amália canta, Vinicius recita, la gent parla... i tot això queda enregistrat per l'Hugo Ribeiro, enginyer de so que sense que ningú hi pensi ni se n'adoni ha col·locat un micròfon amagat entre unes flors.
Dos anys després es va publicar un LP doble, millorat amb alguna gravació d'estudi, conservant però, tot allò que confereix valor documental al disc.
Vinicius se sincera amb Amália: Sempre ha volgut escriure-li un poema per ser cantat amb música de fado i dedicar-li.
I li canta...
Saudades do Brasil em Portugal
Vinicius de Moraes / Homem Cristo O sal das minhas lágrimas de amor criou o mar Que existe entre nós dois, p'ra nos unir e separar Pudesse eu te dizer a dôr que dói dentro de mim Que mói meu coração, nesta paixão que não tem fim Ausência tão cruel, saudade tão fatal Saudades do Brasil em Portugal Meu bem Sempre que ouvires um lamento Crescer desolador na voz do vento Sou eu em solidão pensando em ti Chorando todo o tempo que perdi.
Després amb els arranjaments i els instruments que li són propis al fado, l'Amália li respon...
Saudades do Brasil em Portugal, ha esdevingut un clàssic. És el que passa quan s'ajunten dues persones amb la sensibilitat i la senzillesa que posseïen l'Amália i en Vinicius, i aquest fado ha estat cantat per molts i moltes fadistes.
Aqui en tenim una petita mostra, però si busqueu a la xarxa, de segur que en trobareu més.
La fadista Kátia Guerreiro va publicar el darrer CD a finals del 2009. Amb el títol "Os Fados do Fado", aquest treball obeeix -diu la Kátia- "a un impuls".
Recupera per al seu repertori temes antics, clàssics, que són de bon escoltar pels que coneixem el fado i una descoberta per aquells que comencen a descobrir aquesta perla anomenada Fado.
Fa també la Kátia un homenatge als noms ja mítics com a Tony de Matos, la Netércia de Conceição, la Teresa Silva de Carvalho, l'Hermínia Silva, en João Ferreira Rosa, Max, Milú i Amália....
De tots els temes del CD escollim per escoltar aqui el poema d'Artur Ribeiro "O Namorico de Rita"
que ens conta la història d'amor entre la Rita -per cert quin nom més bonic!- i en Chico, la peixatera i el pescador, i que no agrada massa a la mare d'ella...
Una lletra amb algunes expressions i frases fetes que en el contexte de la història s'entenen prou bé.
O Namorico de Rita amb l'estil tan personal de la Kàtia Guerreiro.
Kátia Guerreiro a la Plaça del Rei de Barcelona
O namorico da Rita
Artur Ribeiro / António Mestre
Repertório de Amália
No mercado da Ribeira / Há um romance de amor
Entre a Rita que é peixeira / E o Chico que é pescador
Sabem todos que lá vão / Que a Rita gosta do Chico
Só a mãe dela é que não / Consente no namorico
Quando ele passa por ela
Ela sorri descarada
Porém o Chico á cautela não dá trela nem diz nada
Que a mãe dela quando calha
Ao ver que o Chico se abeira
Por dá cá aquela palha faz tremer toda a Ribeira
Namoram de manhãzinha / E da forma mais diversa
Dois caixotes de sardinha / São dois dedos de conversa
E há quem diga á boca cheia / Que depois de tanta fita
O Chico de volta e meia / Prega dois beijos na Rita. letra tirada do blog fadosdofado
Que Portugal és una font inesgotable de bons cantants, tan de fado com d'altres gèneres ens ho demostra el programa "Uma canção para ti" en una edició del qual va participar la Kátia al costat d'aquests miudinhos que realment ho fan molt bé:
El vídeo promocional del CD és del tema Vira dos malmequeres, on amb els primers plans de la fadista ens adonem de l'estil i la gràcia de la Kàtia...
Ball de margarides
Estimada Elena Ja saps que et recordem sempre, però en dias com avui, encara més si cap. De manera que hem buscat per tots els àlbums de fotos que hi ha per casa a la recerca de les que hi sorties. Segurament alguna en deu haver quedat amagada, però amb les que hem trobat hem fet aquest video que et regalem amb un petó. Estem segurs que la música t'agradarà. beijinhos
Despedida António Calém / António dos Santos *balada*
Um dia *quando isso fôr* Deixar o teu corpo em flor E se aproximar o fim; Queria partir sem te ver Sentir o mundo morrer Lá longe, dentro de mim
Depois, em vez de esquecer-te Tornar em sonhos, rever-te / Lá longe na solidão Rever-te sózinho assim Ver-te só dentro de mim / Dentro do meu coração
É que não posso partir Sem me partir dos teus olhos / Antes do adeus derradeiro É que partir sem te ver É duas vezes morrer / De alma e de corpo inteiro
De la doctora en medicina i fadista Kátia Guerreiro ja n'havíem parlat en altres entrades, la darrera quan va actuar a la Plaça del Rei de Barcelona dins dels actes de la Setmana de Portugal a Bacelona.
Vaig tenir ocasió d'escoltar-la a la Sala Luz de Gas fa tres anys llargs i les dues vegades m'ha semblat autèntica, el fado "acontece" quan ella el canta. A la Plaça del Rei després dels aplaudiments finals, les seves llàgrimes d'emoció i agraïment no eren de cartro-pedra.
Aquests dies de record de l'Amália Rodrigues, i a tomb amb el que deia ahir sobre la possible i tantes vegades nomenada successora de la Diva, he recordat algú que vaig conéixer quan feiem cua per entrar a Luz de Gas, francès i amic de la Kàtia i que em va dir "...ara si que hem trobat la digna successora d'Amália". No vaig portar-li la contrària, i no per falta de ganes, però bé ja tots sabem que Amália i res i ningú que sigui genuí, té un mirall que reflexi allò que és únic. Amália és una i també la Kátia és una. I a mi com que m'agraden les dues avui les ajuntarem.
Kátia canta un poema d'Amália.
Un poema on Amália es despulla i des de molt endins les paraules ens parlen de l'amor impossible i turbador de l'amor que fa mal. "...tinc un amor que no puc confessar....amor plorat en to menor, en to menor és més gran el fado......ploro i plorant fent la mar més gran... no puc deixar d'estimar el meu amor en pecat...plorant un amor de dolor...
Amália Rodrigues / Carlos Gonçalves Tenho um amor que não posso confessar... mas posso chorar Amor pecado, amor de amor, amor de mel, amor de flor Amor de fel, amor maior, amor amado
Tenho um amor, amor de dôr, amor maior Amor chorado em tom menor, em tom menor maior o fado Choro a chorar tornando maior o mar Não posso deixar de amar o meu amor em pecado
Fui andorinha que chegou na primavera, eu era quem era Amor pecado, amor de amor, amor de mel, amor de flor Amor de fel, amor maior, amor amado
Tenho um amor, amor de dôr, amor maior Amor chorado em tom menor, em tom menor maior o fado Choro a chorar tornando maior o mar Não posso deixar de amar o meu amor em pecado
Fado maior, cantado em tom de menor Chorando um amor de dôr Dôr de um bem e mal amado
Cada fadista té, com és natural, la seva pròpia manera de cantar, la seva personalitat, el seu tarannà, i això a l'hora de cantar li confegeig el que diem l'estil, el seu estil.
Avui podem comprovar això amb quatre fadistes, crec que ben diferents: António Zambujo, Kátia Guerreiro, Amália Rodrigues i Ángelo Freire.
Noteu també l'estil dels músics.
Letra e música de: Alvaro Duarte Simões Repertório de Fernando Farinha Ninguém consegue por muito forte que seja Alcançar o que deseja Seja qual fôr a ambição Se não tiver dando forma ao seu valor Uma promessa de amor Que alimente uma ilusão
Uma mulher, é como uma guitarra Não é qualquer que a abraça e faz vibrar Mas quem souber o modo como a agarra Prende-lhe a alma nas mãos que a sabem tocar; Por tal razão se engana fácilmente Um coração que queria ser feliz Guitarra triste que busca um confidente Nas mãos de quem não sente o pranto que ela diz Não há ninguém que não peça á própria vida A felicidade merecida Por quem um dia nasceu E de tal forma a vida sabe mentir Que a gente chega a sentir O bem que ela não nos deu
Dins dels actes de la setmana de Portugal a Barcelona, aquesta nit a la Plaça del Rei , un marc fantàstic per escoltar fado, la Kátia ha rendit a les més de mil persones que ens hi hem reunit als encants del fado i als seus propis. Emocionada, al final del concert ens ha acompanyat també amb les seves llàgrimes d'agraïment que no han estat les úniques. Acompanyada pel Paulo Valentim a la guitarra, João Veiga a la viola i Rodrigo Serrão a la guitarra baixo, ha començat amb un fado Georgino, "Asas" i ha acabat el seu segon bis amb "Havemos de ir a Viana". Entre mig diversos temes dels seus treballs entre els quals aquest que he intentat gravar -amb poc èxit- un fado das horas com ella l'ha presentat, certament "estilant" cap al pop.
É no teu corpo que invento
Asas para o sofrimento
Que escorre do meu cansaço
Só quem ama tem razão
Para entender a emoção
Que me dás no teu abraço
Só quem ama tem razão
Para entender a emoção
Que me dás no teu abraço
Eu quero lançar raízes
E viver dias felizes
Na outra margem da vida
Solta os cabelos ao vento
Muda em riso esse lamento
Apressemos a partida
Solta os cabelos ao vento
Muda em riso esse lamento
Apressemos a partida
Aceita o meu desafio
Embarca neste navio
Rumo ao sol e ao futuro
Corta comigo as amarras
Que nos prendem como garras
A um passado tão duro
corta comigo as amarras
Que nos prendem como garras
A um passado tão duro
Esquece o tempo e a dor
Pensa só no nosso amor
Vem, dá-me a tua mão
Sobe comigo a encosta
Porque quando a gente gosta
Ninguém cala o coração
Sobe... comigo a encosta
Porque quando a gente gosta
Ninguém cala o coração
Letra de M Luisa Baptista
Música de Georgino de Sousa (fado georgino)
Fadomeu ha publicat fa poc un vídeo d'Amália amb el tema "Rosa vermelha", que jo només havia escoltat a la Kátia Guerreiro, gravat en el seu CD Nas mãos do fado el 2007.
Aquesta versió musical de la Kátia és ben diferent de l'original de la Diva, tot i que el poema d'Ary dos Santos, en totes dues versions donen com autor a Alain Oulman.
Dos anys després es va publicar un LP doble, millorat amb alguna gravació d'estudi, conservant però, tot allò que confereix valor documental al disc.
Kátia Guerreiro a la Plaça del Rei de Barcelona
éixer quan feiem cua per entrar a Luz de Gas, francès i amic de la Kàtia i que em va dir "...ara si que hem trobat la digna successora d'Amália". No vaig portar-li la contrària, i no per falta de ganes, però bé ja tots sabem que Amália i res i ningú que sigui genuí, té un mirall que reflexi allò que és únic. Amália és una i també la Kátia és una. I a mi com que m'agraden les dues avui les ajuntarem.
on bis amb "Havemos de ir a Viana". Entre mig diversos temes dels seus treballs entre els quals aquest que he intentat gravar -amb poc èxit- un fado das horas com ella l'ha presentat, certament "estilant" cap al pop.
