Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris diada. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris diada. Mostrar tots els missatges

dijous, 9 de setembre del 2010

Maria da Fé


Cantaré... fins que la veu em faci mal
per cantar, cantar sempre el meu fado
com l'au que tan alt vola
i és lliure de cantar a qualsevol lloc.

Cantaré... fins que la veu em faci mal
al meu país, a la meva terra, a la meva gent
a la "saudade", a la tristesa que fa mal
a l'amor del qui estima i mor lluny.

Cantaré... fins que la veu em faci mal
a l'amor, a la pau plena d'esperança
al somriure, i a l'alegria del nen
cantaré...fins que la veu em faci mal.

Aquesta és una traducció del fado que avui sentirem, cantat per la Maria da Fé, fadista nascuda a Porto i amb més de cinquanta anys cantant el Fado.

"...cantaré al meu país, a la meva terra, a la meva gent"

Per aquests versos m'ha semblat oportú dur avui aqui aquest fado, celebrant la propera Diada Nacional de Catalunya el proper dissabte dia 11 de Setembre. Seguim i seguirem cantant al nostre país, si cal fins que ens faci mal la veu, si cal fins que ens faci mal l'ànima

"...com l'au que tan alt vola
i és llire de cantar a qualsevol lloc"

Até que a voz me doa

José Luís Gordo / Fontes Rocha
Repertório de Maria da Fé

Cantarei... até que a voz me doa
P'ra cantar, cantar sempre o meu fado
Como a ave que tão alto voa
E é livre de cantar em qualquer lado;
Cantarei... até que a voz me doa

Cantarei... até que a voz me doa
Ao meu país, á minha terra, á minha gente
Á saudade e á tristeza que magoa
Ao amor de quem ama e morre ausente;
Cantarei... até que a voz me doa

Cantarei... até que a voz me doa
Ao amor e á paz cheia de esperança
Ao sorriso e á alegria da criança
Cantarei... até que a voz me doa
Cantarei... até que a voz me doa

els meus agraïments als amics fadosdofado
i a TURKKNCL

dijous, 11 de setembre del 2008

11 de Setembre

Avui celebrem a Catalunya la Festa Nacional a la qual anomenem La Diada.
Diuen que és la Festa Reivindicativa per la dignitat i la identitat d'aquest país, i que se celebra un dia en el qual Catalunya és vençuda per les tropes Borbòniques, la qual cosa origina l'annexió de Catalunya a la Corona de Castella i conseqüentment la pèrdua de la identitat com a poble. Diuen que celebrar una derrota és de babaus.
Però també diuen que si després de gairebé 300 anys d'aquests fets, encara estem per reivindicar el Ser com a Poble, com a Nació, és perquè devem tenir una tossuderia -uma teimosia- (m'agrada tant aquest mot!) que potser un dia recollirà fruits.
Qui sap!
Jo també des d'aqui m'apunto a aquesta celebració a aquesta teimosia i podria fer-ho acompanyant aquestes paraules amb l'Himne Nacional: Els Segadors, o potser amb una Sardana.
Però tractant-se d'un bloc eminentment dedicat al Fado, em sembla més adient que escolteu un Fado cantat, això si, en català. I com no pot ser d'altra manera serà Névoa amb un poema de Feliu Formosa i música de Raul Ferrão -Fado Carriche-

Si pertot deixes senyals

Si pertot deixes senyals,
com és que no et puc haver?
si encara em parles de nit,
per què haig de viure despert?

Si no sento el pas del temps,
per què no em dius si tu el sents?
si vull confondre'm en tu,
per què m'haig de desdoblar?

Si m'avinc a recordar,
per què m'haig de destruir
si has doblegat aquest full,
per què no em dius què segueix?