Que Fado É Este Que Trago

Nom del darrer treball de l'Helder Moutinho, després de bastants temps sense gravar. El seu anterior treball discogràfic va ser "Luz de Lisboa" amb el que va guanyar el premi "Amália Rodrigues" el 2005.

Un bon CD aquest darrer, tant que se'ns feia difícil escollir-ne un tema per escoltar aqui. Un "Mouraria" amb lletra del propi Helder o un nou "futur" fado clàssic (o Labirinto) també amb música del fadista, o un "Vielas de Alfama", ens feien dubtar.

Avui, però, aniversari de la partida de la nostra estimada amiga Elena, hem escollit el fado "A saudade" amb lletra del mestre Linhares Barbosa i música del també mestre Fontes Rocha no *fado Isabel*, una música alhora que alegre, resolta i escaient per dir els versos que ens parlen, un cop més, de la saudade, aquesta meravellosa paraula que tant ens diu sobre l'arrelament d'allò que sentim nostre o d'allò amb què ens sentim identificats i ens en sentim part.
Una música potser a mig camí del dol profund que va quedant enrrera, i la joia del record amable que va venint quan la realitat dels fets va arrelant en nosaltres.

Així doncs, Elena per a tu A saudade

A saudade
lletra.- Linhares Barbosa
música.- Fontes Rocha *Fado Isabel*

Sabendo que em tua ausência
prazer algum me conforta
no momento em que saíste,
a saudade entrou-me à porta.

Andou em volta da casa,
como se ela sua fosse,
chegou pertinho de mim
puxou de um banco e sentou-se.

Estavas só e tive pena,
disse-me então, a saudade
vamos esperar por ela,
podes chorar à vontade!

E não me larga um momento
toda a noite e todo o dia
enquanto tu não voltares,
não quero outra companhia.

Veerle

No és el Fado la música preferida de la Veerle, precisament. Però com és natural, no s'escaparà d'aquest reguitzell de dedicatòries.
Amb ella i també amb la Nat i la Rita vam anar fins i tot a Mesa de Frades a escoltar el Fado, i no és que no liagrades, que una mica, si que li va agradar, però segur que no és la mena de diversió que escull per un cap de setmana.
Belga de cuna, treballava a Barcelona després d'altres periples, després va marxar a Palma de Mallorca i ara ens diu que se'n va ni més ni menys que a Singapur.
Tot i així ens avisa que a Palma ha trobat el lloc on vol tornar, el seu "refugi" diríem. Així que...

Dedicat a la Veerle

Fado refúgio
Heldér Moutinho *Alfredo Duarte *fado cravo*


Se o fado é canto da alma
Refúgio da noite calma
Engano do sofrimento;
Eu trago na voz, a vida
Que me tem sido oferecida
Eu trago na voz, o vento

Se um amor que se perdeu
Que se afastou ou esqueceu / Deixou de ser meu lamento
Eu trago na voz, a vida
De uma breve despedida / Eu trago na voz, o vento

São meus sonhos, a saudade
Minha voz, uma verdade / E meu canto, uma oração
Eu trago na voz, o vento
Para afastar o lamento / Que trago no coração

lletra extreta del blog fadosdofado