Fados 13

Ens havíem saltat el número 13, d'aquesta mostra, la qual cosa no té res a veure amb cap tema de supersticions, sinó més aviat amb aquesta mena de despiste permanent en el qual navego fa força temps... en fi, quan  descobrim l'errada: solució.

I en aquest cas em venia de gust escoltar aquest Lágrima cantat per l'Ana Sofia Varela, a qui vaig veure cantar en directe per primer cop a la mítica Mesa de Frade.

Li dedico aquest post al meu amic Fernando de Torredembarra, a qui aquest fado li té el cor robat. Una abraçada Fernando.

http://jsilva.bloguedemusica.com/7694/Lagrima/

Agraïm al blog de jsilva la seva col·laboració per confeccionar aquest post.

Lágrima

Amália Rodrigues / Carlos Gonçalves
Repertório de Amália
Cheia de penas... cheia de penas me deito
E com mais penas... com mais penas me levanto
No meu peito... já me ficou no meu peito
Este jeito... o jeito de te querer tanto

Desespero... tenho p'ra meu desespero
Dentro de mim... dentro de mim um castigo
Não te quero... eu digo que te não quero
E de noite... de noite sonho contigo

Se considero... que um dia hei-de morrer
No desespero... que tenho de te não ver
Estendo o meu xaile... estendo o meu xaile no chão
Estendo o meu xaile... e deixo-me adormecer

Se eu soubesse... se eu soubesse que morrendo
Tu me havias... tu me havias de chorar
Por uma lágrima... por uma lágrima tua
Que alegria... me deixaria matar

Octubre

Encetem Octubre, aquest mes que sembla que fa pont o frontera entre la calor de l'estiu i la fresqueta d'una tardor que comença. Mes en què, probablement tornarem a escoltar el fado en el seu lloc natural, a les seves fonts, i deixarem temporalment el fado de llauna, el fado de les gravacions que tenim i usem mentre no tenim res millor.

Avui per estrenar el mes, Ana Sofia Varela ens canta un dels fados que integren el seu treball Fados de Amor e Pecado. Amb lletra de João Monge i música de João Gil, l'amic Américo en el seu àlies de MadameBatefly ens regala aquest muntatge que no és més que una altra meravella, un altres"pequeno nada"com sempre diu ell.

... us deixo amb l'Ana Sofia varela

Octubre, Octubre, Outubro 

Fado Vadio  "Má Fama" 
 

Saudade

La paraula Saudade tan usada pel fado i tan arrelada a la llèngua portuguesa, de tan escoltada ja la tenim integrada, com a pròpia, ens és molt familiar, no ens cal molta explicació perque tots sentim què vol dir encara que no sabem bem bé definir-la.
El diccionari Priberam ens diu que ve del llatí solitas, -atis , solidão (solitud)
1 Lembrança grata de pessoa ausente ou de alguma coisa de que alguém se vê privado. 2 Pesar, mágoa que essa privação causa.

Déiem que en els poemes cantats pel fado, la saudade hi está molt present. S'usa i ens parla des de punts de vista molt diferents. Ara estem intentant fer una recopilació de fados que ens parlen de la saudade amb fadistas diversos, músiques diverses i estils diversos, per fer un CD, o potser només per tal de veure la immensa varietat de punts de vista a l'hora de parlar de la Saudade. Ja anirem parlant de com va anant aquesta recopilació, però si algú té alguna preferència o alguna idea li agrairem que ens ho faci saber.

Avui un tastet d'aquesta Saudade amb l'Ana Sofia Varela per la qual -ho confessem- tenim una certa debilitat. Del seu treball Fados de Amor e Pecado, amb lletra de João Monge i música de João Gil

Feliz Saudade


Nunca dissemos adeus
mas já toda a gente sabe
por muito amor que se jure
não há mal que sempre dure
nem bem que nunca se acabe.

Nunca dissemos adeus
nem trocamos direcções
mas desde a primeira hora
cada um sabe que mora
dentro de dois corações.

A terra tem tanto mar
a o mar tem tantos destinos
ainda te quero encontrar.

É feliz esta saudade
não me dói nem me arrepia
amor e recordação
brilham sempre aonde vão
são a nossa estrela guia.

Nunca dissemos adeus
era uma jura dos dois:
em qualquer esquina da vida
na hora da despedida
dizemos "Até depois"

A terra tem tanto mar
e o mar tem tantos destinos
ainda te quero encontrar.

Fado de amor e pecado

Amb el corresponent permís del meu amic Américo, autor del vídeo, volia portar cap aquest cantinho de fado, aquest tema d'Ana Sofia Varela Fado de amor e pecado, poema de João Monge i música de João Gil i que dona nom al seu darrer treball discogràfic del passat Octubre. Gaudiu d'aquesta meravella de poema i de la interpretació de l'Ana Sofia....

Ana Sofia Varela

Vaig sentir per primer cop a l'Ana Sofia Varela cantant "Amar" i he de reconéixer que -i ara em costa d'admetre- no em va agradar gaire.
De seguida, però, en sentir altres temes com "Barco Negro" "Lágrima" "A Tendinha", vaig anar enamorant-me de la seva veu.
Després quan vaig tenir el plaer d'escoltar-la en viu a Mesa de Frades i vaig constatar que O Fado acontecia, vaig rendir-me davant d'aquesta Fadista que l'any 2005 va guanyar el premi Amália Rodrigues. Aquest Fado que sentirem avui el vaig sentir cantar per primer cop a João Ferreira Rosa. Amb lletra de Manuel de Andrade i música d'Alfredo Marceneiro.

Roseira Brava

Andei a ver se encontrava
alguma roseira brava
florida de murchas rosas
qualquer coisa que lembrasse
um resto só que ficasse
das nossa horas ditosas

Mas o céu enegreceu
o vento tudo varreu
e de nós nada ficou
na campina nua e fria
nem uma roseira havia
nem uma rosa murchou

Morreu triste o meu intento
morreu levado plo vento
que as roseiras embalava
voltei ao cair do dia
pois no campo não havia
nem uma roseira brava