Fados 1

Quan vaig començar a escoltar i a entendre el Fado, vaig anar recopilant tot allò que trobava a la xarxa, susceptible de ser fado, tot el què sonés a portuguès.

Així vaig començar a conèixer noms que fins aleshores la major part d'ells m'eren totalment desconeguts, i poc a poc vaig anar gravant cedes tot combinant aquelles músiques que anava descobrint. Sense ni adonar-me'n, en vaig gravar més de quaranta, barrejant estils i cantants.

Lentament hem anat aprenent, discriminant i, com em deia l'amic Moliças, decantant els meus gustos fadistes.

Us aniré presentant aquest cedes, la portada dels quals intenta ser un recull de les cares que també anava trobant a la xarxa.

D'aquest primer cd, confesso que més enllà d'Amàlia, coneixia ben poca cosa. I entre les que no coneixia, Mísia, a la que us presento amb aquest poema d'Helder Moutinho   

Não guardo saudade à vida



Trago a saudade esquecida
Guardada em versos passados
Quase morta, adormecida
Na rua dos meus pecados

Agora canto á coragem / De ser eu, razão de ser
Como um rio que não tem margem / Mas não pára de correr

Canto as estrelas e o mar / Canto o sol que aquece a dôr
E é num leve respirar / Que não me esqueço o amor

Agora já está esquecida / Esta saudade de amar
Não guardo saudade á vida / Que me obrigou a cantar

Mísia

De pare portuguès, de Porto, i mare catalana, de Barcelona, ballarina de dança espanyola, Mísia passa la seva infància a Porto, on comença a cantar fados. La família torna a Barcelona, on Mísia entra en contacte amb el món de l'espectacle i més tard es trasllada a Madrid. Són els anys 80, els anys de la "movida madrileña". Amb aquest currículum no és estrany, doncs, que Mísia esdevingui també artista... Però millor llegiu-ne uns trets biogràfics a la seva web http://www.ruas.misia-online.com/end-esp.html.
És definitivament una artista, sí. I crec que té la necessitat de tornar al Fado encara que investigui en altres formes de mostrar els sentiments. No se n'allunya mai del tot, del Fado, malgrat que de vegades en algunes entrevistes parla del Fado com una cosa que s'ha de canviar que ha de evolucionar, i critica d'esquitllentes als "puristes" del Fado ( si és que hi ha puristes...) En una recent entrevista publicada a "La Vanguàrdia" s'autodenomina "l'anarquista del fado" en contraposició als títols de "rainha do fado" que amb que s'acostuma a batejar a les millors fadistes.

En fí, crec que Mísia també és fadista i malgrat endinsar-se en altres gèneres i maneras musicals, té aquest cuquet del Fado que per dins fa feina i aconsegueix que canti coses com aquestes "Paixões Diagonais", um poema de João Monge amb música de Miguel Ramos *Fado Miguel*, del CD homònim del 1999.

Mísia va actuar a la Diada de l'onze de Setembre del 2006 en els actes institucionals de la Generalitat de Catalunya cantant el tema de Marina Rosell "La Gavina"

 Paixões diagonais
João Monge / Miguel Ramos *fado miguel*
Repertório de Mísia

Do que fala a madrugada
O murmúrio na calçada
Os silêncios de licor;
Do que fala a nostalgia
De uma estrela fugidia
Falam de nós, meu amor

Do que sabem as vielas
E a memória das janelas / Ancoradas no sol-pôr
Do que sabem os cristais
Das paixões diagonais / Sabem de nós, meu amor

Porque volta esta tristeza
O destino à nossa mesa / O silêncio de um andor
Porque volta tudo ao mar
Mesmo sem ter de voltar / Voltam por nós, meu amor

Porque parte tudo um dia
O que nos lábios ardia / Até não sermos ninguém
Tudo é água que corre
De cada vez que nos morre / Nasce um pouco mais além

(lletra extreta del blog fadosdofado)