Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cristina Nóbrega. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cristina Nóbrega. Mostrar tots els missatges

dijous, 1 d’abril del 2010

Clube de Fado

En el darrer viatge a Lisboa el passat Desembre, vam passar pel Clube de Fado. Era dimarts i el local era vuit, apenes dues parelles en una taula, i amb poques ganes de escoltar fado, una senyora sola amb una copa de vi, i, si mal no recordo en una altra taula una altra parella callada, potser enfadada.
Hi vaig anar per escoltar la Cristina Nóbrega, li ho havia dit per mail que hi aniria. Aquella nit, però, la Cristina Nóbrega no hi era.
Vaig preguntar al cambrer si es cantaria Fado i em va contestar que no ho creia "há pouca gente" em va dir.
L'amo de la casa, en Mário Pacheco va decidir finalment fer un "passe" i acompanyat a la viola pel Carlos Manuel i al contrabaix pel Rodrigo Serrão, van acompayar les fadistes Carla Pires i Cristina Madeiros, de les quals lamento no tenir encara cap gravació.



Cristina Madeiros


Carla Pires

Així doncs, escoltarem la Cristina Nóbrega amb un poema de Pedro Homen de Mello amb música de *fado Marcha José Marqués de Amaral*

FRIA CLARIDADE






No meio da claridade,
Daquele tão triste dia,
Grande, grande era a cidade,
E ninguém me conhecia! Então passaram por mim
Dois olhos lindos, depois,
Julguei sonhar, vendo enfim,
Dois olhos, como há só dois?
Em todos os meus sentidos,
Tive presságios de Deus.
E aqueles olhos tão lindos
Afastaram-se dos meus!
Acordei, a claridade
Fez-se maior e mais fria.
Grande, grande era a cidade,
E ninguém me conhecia!

dimecres, 25 de març del 2009

Cristina Nóbrega


Un dia no fa gaire, em va escriure un correu. Havia vist aquest bloc i em deia que havia quedat molt impresionada amb la manera com el feia, i per la quantitat d'informació. Segurament la va sorprendre que algú que no és portuguès pogués interesar-se tant pel Fado...
La vaig respondre immediatament. En el correu em deia que havia debutat a Madrid el 14 de setembre. Caramb, vaig dir-me, m'ha escrit una fadista!

Em va donar el nom del seu lloc a Myspace que recomano que visiteu.

Ahir al blog del meu amic Vítor Duarte, vaig llegir que a la Cristina Nóbrega li han concedit el premi a la Revelació 2008, per la qual cosa li envio una vegada més les meves felicitacions, amb el desig que gaudeixi del Fado, i ens en faci gaudir.

Um beijinho Cristina, e não tenhas dúvidas, na minha próxima viagem a Lisboa vamos nós encontrar no Clube do Fado ou onde seja que estejas a cantar. Até breve.

Del seu treball "Palavras do meu Fado" escoltem Madrugada de Alfama


Madrugada de Alfama

ll.-David Mourão Ferreira
m.- Alain Oulman



Mora num beco de Alfama
E chamam-lhe a madrugada
Mas ela de tão estouvada
Nem sabe como se chama.
Mora numa água-furtada,
Que é mais alta de Alfama
A que o sol primeiro inflama
Quando acorda a madrugada.

Nem mesmo na Madragoa
Ninguém compete com ela,
Que do alto da janela
Tão cedo beija Lisboa.
E a sua colcha amarela
Faz inveja à Madragoa:
Madragoa não perdoa
Que madruguem mais do que ela.

Mora num beco de Alfama
E chamam-lhe a madrugada,
São mastros de luz doirada
Os ferros da sua cama.
E a sua colcha amarela
A brilhar sobre Lisboa
É como estátua de proa
Que anuncia a caravela...