Una nit a la fresca

El passat mes de juny, vàrem assistir a una de les nits que l'associació Coincidències  va presentar a un terrat de Barcelona.

Coincidències  es defineix com una nova forma de presentar i crear noves  experiències culturals.
Aixi es presenta la seva web.

"Coincidències és una associació cultural nascuda amb força a Barcelona la primavera de 2013 amb la vocació de crear noves experiències culturals. 

Amb una consciència profundament digital, al mateix temps vol fer èmfasi en l’intercanvi entre creadors/artistes i espectadors/inquiets. És el que anomenem “cultura 3.0″: ens agrada veure, tocar, escoltar, participar.

Més enllà dels grans temples en forma de teatres o de museus, considerem que la cultura pot esdevenir-se en qualsevol espai urbà, i que qualsevol espai pot ser idoni per a les iniciatives culturals. Mantenir la cultura tancada en espais, per grans que siguin, és engabiar-la, engavanyar-la, limitar-ne el consum a una part."

La nostrada Névoa, va cantar a un dels escenaris, un terrat de l'eixample barceloni, i allà vam anar per gaudir d'una nit agradable i diferent.

La Névoa acompanyada del guitarrista Vicenç Solsona, amb qui manté una estreta col·laboració, ens va obsequiar amb la seva particular visió del fado, aquesta música portuguesa que sedueix tan, i  de la qual estem tan mancats aqui a Barcelona.

Vam voler gravar-ho tot, amb els nostres mitjans senzills, i davant la tasca complexa que això representava vam optar per fer un popurri dels temes que ens van obsequiar aquests dos monstres de la cançó del nostre país. Aqui us deixem amb el resultat d'una nit agradable i amb el nostre agraïment als músics i als promotors d'aquesta idea genial.

  

Des de l'Ateneu de Sant Feliu

Els amics de Contrabaix de Sant Feliu de Llobregat, d'una amabilitat extraodinària, ens van organitzar la celebració dels quinze anys de fado de la nostra Névoa, d'aquesta Núria que es va encaterinar del Fado un bon dia i que des de llavors ens ha estat mostrant com aquesta música és present en gairebé tot el que canta.

Ella diu sovint als concerts que canta allò que la toca, allò de que s'enamora. És ben curiós, però, que la llengua portuguesa, el fado especialment, sigui el què més la "toqui". Jo me n'alegro d'això, perque així podem, a ca nostra, escoltar i deixar-nos "embalar" per la musicalitat del portuguès i d'aquesta música que va més enllà de la música per convertir-se en el vehicle que ens emociona i ens fa Sentir.

La Névoa s'endinsa en el Fado i passa a la cançó brasilera, a la copla, als cantautors... és aquest fado, aquesta percepció fadista de la Núria/Névoa que la transporta a posar el seu segell particular a tot el que canta. I ho fa des de fa un temps amb la guitarra d'en Vicenç Solsona, un guitarrista provinent del món del jazz, però que sap incorporar diferents sonoritats i es deixa influenciar per diferents estils; és, diem-ne, el complement perfecte per acompanyar la Névoa, i ella la veu que complementa la música d'en Solsona.

Nosaltres vam assistir al concert i, com sempre fem, vam enregistrar algun dels temes. El resultat, malhauradament, no ha estat del millor que podria estar i  només podem deixar aqui un dels temes que la Névoa+Vicenç Solsona ens van regalar. Un tema del "mestre" com diu la Névoa, el succeït "De mica en mica" de Joan Manuel Serrat, amb la particular i fadista manera d'aquests dos músics.

       

En aquell petit cafè on no hi volen entrar 
ni la llum del carrer, ni la gent assenyada, 
vaig trobar el teu mirar, melangiós i llunyà 
com la boira que neix al port, de matinada. 

Et vaig prendre una mà i em vas seguir en la nit 
com un gosset perdut que prega una carícia. 
Vas omplir de colors la tristor del meu llit, 
de vermells de capvespre i de verds de Galícia. 

I el meu racó va a ser 
el teu racó també. 
Eres jove i bonica. 
Vaig començar jugant 
i et vaig anar estimant 
de mica en mica. 

Em vaig acostumar poc a poc al teu nom, 
a la teva escalfor i a les teves paraules, 
al soroll del teu pas pujant els esglaons 
i a la teva manera de parar la taula. 

A l'olor de les teves mans que cada nit 
voltaven el meu cos com una fina gasa. 
Però tot es va ensorrar quan et vaig sentir dir: 
"Me'n vaig a buscar el sol. És molt fosca la casa". 

"Ningú no m'està esperant. 
Gràcies per tot, Joan..." 
Eres jove i bonica. 
Se'n va anar de repent 
el que vaig anar perdent 
de mica en mica. 

Vaig sentir tant de fred aquelles nits d'estiu. 
Vaig maleir mil cops la petita taverna... 
Quantes tardes he anat a dur el meu plor al riu. 
Quantes nits he passat en blanc, com la lluerna. 

Però em vaig acostumar també a viure tot sol 
sense estripar els papers, ni les fotografies. 
Si tinc fam menjo pa. Si tinc fred encenc foc 
i penso: "Si avui plou, demà farà bon dia". 

I torno a anar al cafè 
i penso que potser 
tu eres jove i bonica. 
Però, el temps ha anat passant 
i jo t'he anat oblidant 
de mica en mica.

Névoa, quinze anys de Fado

Des d'aquest cantinho defado, anem seguint a la Névoa des de fa alguns anys. L'alter ego de la Núria Piferrer va descobrir un bon dia el fado i, com ens passa a tants, s'hi va quedar enganxada. I va aparéixer la Névoa que ja ha gravat des de l'any 2000 diversos cedes de fado, i fins i tot el 2010 un treball discogràfic dedicat a la memòria de la diva del fado Amália Rodrigues en el desè aniversari del seu traspàs.

El fado està present des de fa quinze anys en la vida d'aquesta barcelonina, i ara és moment de celebrar-ho. I ho farà a l'Ateneu de Sant Feliu de Llobregat el proper divendres dia 27 de febrer, organitzat pel Cicle de Música Contrabaix, del Baix llobregat.

I ho farà acompanyada del músic Vicenç Solsona. Tots dos han trobat la manera de maridar el fado amb una sonoritat diferent, potser més mediterrània, potser més en clau de jazz. I no només el fado, també alguns estàndards d'aqui i d'allà, aconseguint trobar-se còmodes tan ells dos a l'escenari com els oïdors a les sales.

Aquest maridatge que fa més de quatre anys que dura, i que ha estat presentat a diversos llocs, va tenir el punt àlgid a la sala Jamboree de la plaça Reial de Barcelona.

Aqui us deixo un exemple amb el tema de Chico Buarque, Gente humilde.

Ens veiem a l'Ateneu de Sant Feliu de Llobregat el proper divendres!!!!    

Tem certos dias em que eu penso em minha gente
E sinto assim todo o meu peito se apertar
Porque parece que acontece de repente
Como um desejo de eu viver sem me notar

Igual a como quando eu passo no subúrbio
Eu muito bem, vindo de trem de algum lugar
E aí me dá como uma inveja dessa gente
Que vai em frente sem nem ter com quem contar

São casas simples com cadeiras na calçada
E na fachada escrito em cima que é um lar
Pela varanda, flores tristes e baldias
Como a alegria que não tem onde encostar

E aí me dá uma tristeza no meu peito
Feito um despeito de eu não ter como lutar
E eu que não creio, peço a Deus por minha gente
É gente humilde, que vontade de chorar

Névoa + Vicenç Solsona

La Névoa i en Vicenç Solsona han ofert durant l'any que ara acaba, diversos concerts a la sala Jamboree de la Plaça Reial. El darrer, el passat dia 27, al qual no hi podíem faltar, ja que els cops anteriors que hi havíem anat, encara no teníem la petita filmadora, "la toshi", com l'anomeno.

Amb ella hem gravat alguns dels temes que aquesta parella artística han anat creant al llarg de l'any. Són temes en els quals aquests dos fenòmens del nostre panorama musical s'hi troben a gust. La Névoa s'aproxima al jazz des de la seva inequívoca procedència fadista, fent-ne una lectura diferent. O potser s'aproxima al fado des de l'òptica intimista, i sovint sensual, de la guitarra d'en Vicenç Solsona que es deixa endir pels seus sons i que ens convida a participar d'aquest encontre, d'aquest viatge.

Però no tot el que ens ens ofereixen aquests dos genials músics prové del món del fado. La copla o la cançó que ens ve de l'altra riba de l'Atlàntic també hi és present.

Us deixo amb una mostra del concert. Podeu trobat altres temes a Youtube.

Maria Lisboa

 

Maria Lisboa

David Mourão Ferreira / Alain Oulman
É varina, usa chinela / Tem movimentos de gata
Na canastra, a caravela / No coração, a fragata

Em vez de corvos no xaile
Gaivotas vêm poisar
Quando o vento a leva ao baile
Baila no baile com o mar
É de conchas o vestido / Tem algas na cabeleira
E nas veias, o latido / Do motor duma traineira
Vende sonho e maresia
Tempestades apregoa
Seu nome próprio, Maria Seu apelido, Lisboa

Tatuaje

 

TATUAJE
Valerio-León-Quiroga
I
Él vino en un barco de nombre extranjero,
lo encontré en el puerto un anochecer
cuando el blanco faro sobre los veleros
su beso de plata dejaba caer.
Era hermoso y rubio como la cerveza;
el pecho tatuado con un corazón.
En su voz amarga había la tristeza,
doliente y cansada, del acordeón.
Y entre dos copas de aguardiente
sobre el manchado mostrador
él fue contándome entre dientes
la vieja historia de su amor:


                                                          Mira mi brazo tatuado
                                                                 con este nombre de mujer.
                                                               Es el recuerdo del pasado
que nunca más ha de volver.
Ella me quiso, y me ha olvidado,
en cambio, yo no la olvidé,
y para siempre voy marcado
con este nombre de mujer.

II

Él se fue una tarde con rumbo ignorado
en el mismo barco que lo trajo a mí,
pero entre mis labios se dejó olvidado
un beso de amante que yo le pedí.
Errante lo busco por todos los puertos;
a los marineros pregunto por él,
y nadie me dice si está vivo o muerto
y sigo en mi duda, buscándolo fiel.
Y voy sangrando lentamente,
de mostrador en mostrador,
ante una copa de aguardiente
donde se ahoga mi dolor.

ESTRIBILLO

Y hasta que no te haya encontrado
sin descansar te buscaré.

Modinha

Modinha 

Antonio Carlos Jobim / Vinicius De Moraes)

Não, não pode mais meu coração
Viver assim dilacerado
Escravizado a uma ilusão
Que é só desilusão
Não, não seja a vida sempre assim
Como um luar desesperado
A derramar melancolia em mim
Poesia em mim
Vai, triste canção, sai do meu peito
E semeia emoção
Que chora dentro do meu coração

A tots els que segui aquest raconet de fado, us volem desitjar un bon any 2012, que encara que no pinta massa bé, esperem queno sigui massa dur. Ens retrobem al gener!