Un fadista d'ànima

Deiem el já llunyà gener de 2011 que el segon cd del fadista Leonel Moura, estava a punt de sortir. Amb el títol "Oceanos e marés", el mes de març d'aquell any, el cd veia la llum.

En vam parlar i vam publicar el tema "O pastel de nata"  aqui a defado.

Seguim a Leonel Moura des de l'any 2009, quan un bon amic comú, en David Castro em va fer arribar el primer cd d'en Leonel, "Na minha voz há fado"

M'agrada l'estil entregat i senzill d'en Leonel, i també perquè compon i s'endinsa principalment en el Fado Tradicional.

És per això que a mode d'homenatge hem confeccionat aquest video amb el tema central del seu segon cd, un fado tradicional, el Fado Daniel.

Obrigado amigo Leonel, um grande abraço deste teu amigo de Barcelona, que até não fica tão longe de Portugal, graças a essa ponte à que chamamos Fado.

Oceanos e Marés

El proper mes de març surt al mercat el nou CD del fadista alentejano Leonel Moura, del qual ja nem parlat alguna vegada aqui al blog.

Com diu a la seva web, Leonel Moura escriu bona part dels fados que canta. En el seu primer treball discogràfic "Na minha voz há fado" podem trobar dotze temes la majoria composats pel propi Leonel, i cantats amb músiques de fados tradicionals.

Ara veurà la llum el seu segon treball, també amb temes seus, i l'amic Leonel ha tingut l'amabilitat de enviar-me'n un tast, la qual cosa li agraeixo infinitament.

Us deixo amb aquest "Fado do pastel de nata" del qual n´`és l'autor, tot esperant la sortida del seu nou treball "Oceanos e marés"

O pastel de nata
Fado seixal

Vai à mesa do freguês
Servido em salva de prata
Esse vaidoso Burguês
É nobre é português
O belo pastel de nata

Bem cremoso e tostadinho
O rei da pasteleria
Amigo do cafézinho
É melhor ainda quentinho
Quando nasce um  novo dia

É servido com canela
Ou servido ao natural
É de aparência singela
Esta iguaria tão bela
No mundo não há iguall

É famoso no estrangeiro
E tanta vaidade tem
Dos pastéis é o primeiro
E o povo do mundo inteiro
Vai aos pastéis de Belém

Com a bica ou com galão
Ou outra qualquer bebida
Pra manter a tradição
Pastel de nata na mão
E o povo lá vai à vida

Na minha voz há fado

Dèiem, quan vam parlar en aquest cantinho d'en Leonel Moura, que tornaríem a parlar d'ell i escoltar-lo en un dels fados del qual n'és autor de la lletra. 

Ho dèiem aquell, ja llunyà Març de 2009, i com el que es promet s'ha de complir, aqui escoltarem avui um poema seu, cantat amb la música de fado Solene de Alberto Correia, apuntant que el mateix Leonel em va fer arribar la lletra el mes de Setembre del mateix 2009, la qual cosa li agraeixo infinitament.

Passa, però, que això del PC et juga males passades i en aquest cas he de dir que vaig guardar les lletres en un lloc errat. El destí  -el fado-  ha volgut que avui les trobés i com o prometido é devido, aqui está la nostra...

Guitarra fiel amiga

Num retiro à moda antiga
onde o fado vem dar brado
guitarra fiel amiga
vamos cantar mais um fado.

Nas horas de pranto e dor
quando a voz é mais dolente
cantamos versos de amor
que vêm do peito da gente.

Se aos fadistas dás abrigo
nas horas da solidão
passa esta noite comigo
amiga do coração.

E um dia quando eu deixar
as nossas noites de farra
a trinar hás de chorar

óh minha velha guitarra.

Leonel Moura

Podríem dir que darrera de cada portuguès hi ha un fadista. Però, clar, això seria segurament una exageració. Però que hi ha innumerables portuguesos/as que en canten fados, diria que já no és ,una exageració.
Aquesta música que diuen és l'anima portuguesa, té aquesta, diguem-ne, particularitat.
L'amic David Castro m'ha enviat un CD d'aquest fadista amic seu, en Leonel Moura, que també com tants d'altres portuguesos s'ha atrevit a cantar primer i gravar després uns quants fados.
No tinc, encara, el plaer de conéixe'l personalment i no obstant sabent de la meva passió per aquesta música me n'ha dedicat un exemplar per la qual cosa li estic molt agraït.
Aquest CD té la particularitat de ser de fado tradicional i amb la majoria de lletres del mateix cantant.

D'aquest CD Na minha voz há Fado, he escollit un tema de G. de Oliveira, amb música de Alcidia R. Gameiro *fado Tradição* que sempre m'ha agradat potser perquè ens mostra la transversalitat del Fado...
Més endavant tornarem a parlar d'ell i el sentirem en un fado de la seva autoria. Promès!

Embuçado

Gabriel de Oliveira / Alcídia Rodrigues *fado tradição* ou *patolas*
Repertório de João Ferreira Rosa

Noutros tempos a fidalguia
Que deu brado nas toiradas;
Frequentava a Mouraria
E em muito palácio havia
Descantes e guitarradas

A história que eu vou contar / Contou-ma, certa velhinha
Uma vez que foi cantar / Ao salão dum titular
Lá p'ro Paço da Raínha

E nesse salão doirado / De ambiente nobre e sério
Para ouvir cantar o fado
Ia sempre um embuçado / Personagem de mistério

Mas certa noite, houve alguém / Que lhe disse, erguendo a fala
Embuçado, nota bem
Que hoje não fique ninguém / Embuçado, nesta sala

Ante a admiração geral / Descobriu-se o embuçado
Era El-Rei de Portugal
Houve beija-mão real / E depois cantou-se o fado

letra tirada do blog fadosdofado