Fados 7

Vaig començar aquesta setena entrega de fados amb una cançó de la Dulce Pontes. Em sonava la música i més tard vaig descobrir que era la mateixa música, amb ritme diferent, del Barco Negro que cantava Amàlia.

Mãe preta és un tema de Piratini i Caco Velho, noms aquests com es coneixien popularment els sambistas António Amabile i Matheus Nunes. Aquest darrer, diuen que es va inspirar en un quadre de casa seva, que representava una mare negra donant el pit a un nen blanc. O sigui una dona negra criant el fill del senyor. Tal vegada una esclava que, segurament, criava el fruit del senyor i la seva esclava....

Al Portugal de l'época (1954) la censura va actuar i va prohibir la cançó, que va gravar la cantadeira Maria de Conceição, que probablement va ser qui va fer actuar la censura, i va ser David Mourão Ferreira qui va escriure el poema Barco Negro que Amália va cantar amb la música de Mãe preta cap a finals dels seixanta.

Les paraules del poema em van atrapar de seguida i van ser motiu per anar darrera de diccionaris per millor comprendre la lletra, que colpeix sobretot en els seus darrers versos:

Pele encarquilhada carapinha branca

Gandôla de renda caindo na anca
Embalando o berço do filho do sinhô
Que há pouco tempo a sinhá ganhou

Era assim que Mãe Preta fazia
criava todo o branco com muita alegria
Porém lá na sanzala o seu pretinho apanhava
Mãe Preta mais uma lágrima enxugava

Mãe Preta, Mãe Preta

Enquanto a chibata batia no seu amor
Mãe Preta embalava o filho branco do sinhô.