Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris gaivota. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris gaivota. Mostrar tots els missatges

dilluns, 15 de febrer del 2010

Gaivota



Un dels fados, diríem que capitals, cantat per gairebé tots/es els/les fadistes i que va popularitzar Amália, amb un poema de Alexandre O'Neil i música de Alain Oulman.

Sent un poema de traducció complexa, crec que expressa i s'intueix bé un tarannà fatalista i que aquesta fatalitat troba la seva plenitut en els sentiments més pregons.

Conceiçao Ribeiro de qui ja vàrem parlar i escoltar un tema aqui, ha gravat en el seu segon CD "Sou noite...sou fado" aquest tema.

CD que vaig tenir l'ocasió de comprar-li a la fadista el passat Desembre a la casa de fados "O Marinho" d'en Mario i Aurora Cabrita a Casal do Cotão a Cacém

si en dir adéu a la vida / tots els ocells del cel / em donessin com a comiat / la teva darrera mirada / aquesta mirada que era només meva / amor que vas ser el primer
Que perfecte bategaria el cor / dins del meu pit.....



Gaivota

Alexandre O'Neil / Alain Oulman
Repertório de Amália

Se uma gaivota viesse
Trazer-me o céu de Lisboa
No desenho que fizesse
Esse céu, onde o luar
É uma ave que não voa
Esmorece e cai no mar

Que perfeito coração... no meu peito bateria
Meu amor na tua mão
Nessa mão onde cabia... perfeito, o meu coração

Se um português marinheiro
Dos sete mares, andarilho
Fosse, quem sabe, o primeiro
A contar-me o que inventasse
Se um olhar de novo brilho
Ao meu olhar se enlaçasse

Que perfeito coração... b
ateria no meu peito
Teu amor na minha mão
Nessa mão onde perfeito... bateu o meu coração

Se ao dizer adeus á vida
As aves todas do céu
Me dessem na despedida
O teu olhar derradeiro
Esse olhar que era só meu

Amor que fôste o primeiro.

(letra tirada do blog fadosdofado)